HA ARRIBAT L'HORA DE DESCONECTAR...

Un començamnt d'any complicat, un hivern sec, molta feina... Així que ja tocava una bona escapada per desconectar, i si el cap de setmana prometia bon temps; Era el moment...

Cap de Creus i la Massa d'Or ("La Rata") a la dreta, una de les millors inmersions de la zona, per sort el temps i les condicions ens van deixar baixar, ole!. Desprès d'una baixada a " Ses ielles" vam anar a la Rata.

Aquesta és la primera sortida de busseig a bord que faig amb el "Porta de Mar" del Diving Center Cadaques bona experiencia i molt recomenable, bon rollo garantit.

El millor ha estat la sort amb el temps, ja que hem pogut gaudir d'un bon cap de setmana i els primers banys al mar, hem feia molta falta... je je je

A veure si la salut em deixa i puc tornar a estar actiu ja que ultimament no paro d'estar fotut.. menys mal d'aquests petits moments.

el cert és que començo a tenir dubtes.. Mar? o Muntanya?  que complicat!

Bernabe Fernandez en El duende: 9a de 90m(1ªParte)

s
                                                

DAU AL SET, Roc del Balinyò

26 de Febrer, desprès de bastants dies de feina, hem fet la 1ª d'aquesta nova via: " Dau al set". Probablement una de les millors del Balinyò. Fins ara tots haviem parlat de la cara sud de Narieda, però la sud de Narieda queda a l'esquerra de la " cherokee" on un francès ha obert " L'ermità del Balinyò" dedicada al Marcel Millet que ja tronava a rondar per la vall.

La via comença a l'esquerra de "Flam amb Nata" i el primer llarg és una bonica placa de 5º que ens porta al peu d'una placa tiesa. El 2º és un dels millors llargs de regletas de la pared 6b/b+ i 30m de resistencia fins al peu del 3er, un bonic però trencat espero que ens porta al llarg estrella de la via.

       
                                                          2º llarg 6b/b+

                                                           4º llarg 6b+/c
El quart pasa l'únic sostre de les vies del Balinyò, un dels millors llargs que hem obert en aquesta pared.
Però no cal donar la via per acabada ja que al damunt hi trobem una placa tècnica de 5+ i 64m que fan una delicia per tots aquells que disfrutem del terreny variat.

La nostre sorpresa ha estat que nomes hem trobat dos llargs de tràmit, el tercer i sisè que amb algùn canvi reunó fan que sigui una via bastant continua i amb poca vegetació, així que el camí d'exploració vegetal d'en Miquel el deixarem per la cara nord.

                                                 6º llarg, tot i se de canvi petreo petreo...

La via continua amb un llarg que per sort ha sortit de 5+ i és espectacular ja que torna a pasar per un dels trams tiessos de la pared, amb un grau agradable..

D'aqui un canvi de reunió i l'únic llarg de 6a de la via, un diedre espectacular desprès d'una bona placa.Camí del cim farem un llarg mès i ens juntarem a la sortida de la " Sal de Frutas"  pels dos últims llargs.

El resultat és 12 llargs d'una qualitat excepcional , pensem, i una de les vies mès directes al cim del Balinyò, amb un toc diferent ja que la gastronomia ha deixat el lloc a la inquietud intel·lectual que alguns pensen que no tenim....

La revista fou creada el 1948 pels plàstics Antoni tàpies, Modest Cuixart, Joan Ponç i Joan Josep Tharrats, amb el poeta Joan Brossa i el filòsof Arnau Puig. El seu nom absurd, "dau al set", crerat un xic a l'atzar, durant una conversació entre tots, retrata ben bé la intenció de no aturar-se en la frontera de la lògica, on solen parar els pusil·lànimes.
L'arrencad impetuosa, sorprenent com inesperada, de tota una època per a la plàstica d'aquest país i per a la seva ja considerable expansió en el mon. Una fita que tots els estudiosos de l'art actual coneixen i insisteixen en esmentar....

 MARCEL MILLET i XAVI BONATTI ,  Febrer del 2011 a l'alt Urgell

Aquí acaba una part d'una bona historia d'escalada i convivéncia durant l'hivern al bosc del Balinyò. Un any mes en Marcel ha deixat emprenta... Quin jefe!

Com han dit alguns:L'ermità del Balinyo ja ja ja

Gavarnie febrer 2011

Amb la intenció d'escampar la boira i aprofitar les vacances, que sempre van be, em vaig trobar amb la tropa a Luz. En lloc del dimarts vaig treure el cap el dimecres ja que va sortir un feina d'ultima hora, ells ja havien escalat Banzayous tot i que les condicions no eran per tirar cohets es podia escalar.

Les condicions no sòn les ideals, però... les ganes poden amb tot. Dimecres vam anar tots plegats cap al circ i ens vam sentir una mica atropellats, mentres l'Esteve i Olivier ja feien via per fluide direcció al segon mur, per cert felicitats per l'ascensió, un munt de gent pujava corrent per agafar un bon lloc. Ens vam poder ficar tranquils a Ice-folle.

En general baixa aigua per totes les vies, però el tercer llarg estava bastant precari, però en Fernando alies "Tasker" va fer una autentica demostració de templança i maestria, així que vam aconseguir tirar cap a dalt.

El llarg era mes difícil de lo habitual i la protecció bastant dolenta, però aquest home estava llançat i així van dirigir-nos cap al mur de Mystyques per sortir a dalt.

El dijous el vam dedicar a descansar i preparar una pujada al segon mur, això sí amb matinada incluida. El divendres a les 3,30 h de la matinada la temperatura era positiva i bastanta humitat, així que vam deixar el pla per un altre dia, no gaire llunyà ja que sembla que vindra fred, i Alberto i jo vam anar a esquiar a Barreges-Mongie que és una estació molt guapa i no la coneixia.

Dissabte tornada a casa i diumenge de matinada cap a canelles que la roca sempre esta en condicions,
haurem d'esperar que passi el temporal i veure quanta neu ens deixa.

GEL A LA VALL DE RIALB

El fred d'aquests dies ha fet que tornin a sortir les lineas de gel. Aquest any és una bogeria, tot i això s'ha d'estar pendent.

En aquesta vall podem trobar unes quantes vias que habitualment es posen en condicions, petits resalts que ens permeten jugar i fer una bona jornada. Avui hem anat a la columna que trobem aprop del primer pla desprès de la tanca, un resalt que dona varies opcions de joc i cap d'ellas menyspreable.

Una linea de dos curts llargs ( 15-20m) i WI-5 protegible en roca, que ens ha fet començar el dia amb motivació.

Aquesta és una bona manera d'aprofitar les hores lliures i a menys d'una hora de casa. Ara ens tocava la columna del costat.

El cert és que dona plaer poder jugar amb vies així i reunions al sol, gens de fred i bons moviments per carregar els braços. Encara ens quedava terreny per jugar..

Aprofitant un petit fil de gel a dreta de la columna he,m tret un altre boin llarg d'uns 40m per acabar amb les energies. D'aquesta manera no sap gens de greu tenir que anar a treballar de nit.

Avui era el segon dia de gel de la SPASKA i pel que sembla se li dona força bé ja que ha pujat sense inmutar-se gens. Així que ja hem complert amb el que deiem ahir... alguna n'haviem de fer !

Ara nomes falta esperar a veure que fa la meteo, ja que ideas no falten.. ni de bones ni de dolentes!

PORTELLA DE RIALB

Avui ha tocat moure una mica el cos, ja fa uns dies que mancava activitat. Aprofitant que el PELUT tenia ganes d'esquiar hem sortit a fer un tomb amb els esquís cap a la Vall de Rialb.

  Ja que a les dues tenia que treballar hem començat aviat, per sorpresa havia inversió termica i feia menys fred que a Ordino, tot i així costava de posar-si.

La nevada dels darrers dies ha millorat el gruix tot i que esta molt lluny del que hauria de ser. Fins al refugi de Rialb costa una mica de imaginació, desprès ja millora bastant tot i que la neu esta gelada en bastants trams.

Al arribar a la Portella hem tret el cap cap al Fontblanca i hem vist que la vessant del Castellar ha acumulat mès neu sobretot a les canals, encara que hem hagut de fer mitja volta ja que el temps no donava per continuar.

Amb una bona baixada, el fred i tot lo demes queda oblidat així que segurament demà s'haura de fer algo ja que segur que el cos ho demana... quina vida mes dura que ens ha tocat!

penso que per demà ja tinc una bona idea si tot acompanya ja veurem..

PIC DE MARGALIDA

Aquesta és una de les activitats que quedarà grabada per sempre, ja que el record és molt bo. No se li podia demanar mès a la muntanya, bon temps, condicions excel·lents i un dels millors amics que he tingut per compartir tot això amb la mateixa il·lusió . " En dos palabras... Im presionante".

L'aventura comença amb una d'aquelles aproximancions que treuen les ganes, ja que la idea era anar a dormir desprès del " Ibon de Barrancs" , la motxila de 20kg demanava una mínima excusa per deixar-ho estar però res d'això. Ben segur que val la pena tot l'esforç.

Us presento al Robert Pujol, un d'aquells que sempre s'apunta a una bona moguda. Cal dir que per mi és un company de debò, amb una il·lusió per fer coses increíble. Aquí per primera vegada feia alguna activitat al massís de la Maladeta-Aneto, i com no; vam disfrutar del paissatge com el " Forao d'Aigualluts" de la foto.

Al final del Pla d'Aigualluts les cascades com la Mamporros para todos es mantenen en peu intentant no fer cas de les altes temperatures d'aquest hivern tant raro que tenim, alguna cordada s'enfila pel gel malgrat tot.

El Ibon de Tempestats, que a l'estiu dona tanta guerra per ser creuat i ara ens fa de pista de fons per ajudar-nos una mica en tota la nostra moguda.

Nit de luxe al hotel de Barrancs... La idea de dormir aprop de la via és perque ha corregut la veu de que esta en molt bones condicions així que millor anar allí i començar ben aviat per anar ràpid. Cosa que les 3 cordades que hi vam trobar, va donar per bona la teoria.

A les 5 del matí ja ens posavem a fondre neu per esmorzar i poder anar fent via , 3 nois de Madrid havien fet un vivac i sortirien abans que nosaltres. Això era un mal menor, una cordada al davant .

Una cosa s'ha de dir, que no te preu tot el que hem vist i disfrutat d'aquesta aventurilla. Penso que les imatges parlen per si soles.

El Margalida i la via al costa dret. Un lloc màgic del nostre pirineu.

El recorregut de la via és encaixonat i amb uns bons resalts que li donen un gran atractiu. Realment és d'aquellas que s'han de fer un cop almenys.

Els llargs del mig de la via. La neu estava genial i donava molta seguretat el que ens va fer anar bastant ràpid.

El coll de sortida del corredor, la feina feta i un molt bon record. 30m i estavem al cim del margalida.

Doncs amb això ja tenim una mes al sac, dos dies genials i algo que mai oblidarem.