lunes, 28 de febrero de 2011

DAU AL SET, Roc del Balinyò

26 de Febrer, desprès de bastants dies de feina, hem fet la 1ª d'aquesta nova via: " Dau al set". Probablement una de les millors del Balinyò. Fins ara tots haviem parlat de la cara sud de Narieda, però la sud de Narieda queda a l'esquerra de la " cherokee" on un francès ha obert " L'ermità del Balinyò" dedicada al Marcel Millet que ja tronava a rondar per la vall.

La via comença a l'esquerra de "Flam amb Nata" i el primer llarg és una bonica placa de 5º que ens porta al peu d'una placa tiesa. El 2º és un dels millors llargs de regletas de la pared 6b/b+ i 30m de resistencia fins al peu del 3er, un bonic però trencat espero que ens porta al llarg estrella de la via.

       
                                                          2º llarg 6b/b+


                                                           4º llarg 6b+/c
El quart pasa l'únic sostre de les vies del Balinyò, un dels millors llargs que hem obert en aquesta pared.
Però no cal donar la via per acabada ja que al damunt hi trobem una placa tècnica de 5+ i 64m que fan una delicia per tots aquells que disfrutem del terreny variat.



La nostre sorpresa ha estat que nomes hem trobat dos llargs de tràmit, el tercer i sisè que amb algùn canvi reunó fan que sigui una via bastant continua i amb poca vegetació, així que el camí d'exploració vegetal d'en Miquel el deixarem per la cara nord.


                                                 6º llarg, tot i se de canvi petreo petreo...

La via continua amb un llarg que per sort ha sortit de 5+ i és espectacular ja que torna a pasar per un dels trams tiessos de la pared, amb un grau agradable..


D'aqui un canvi de reunió i l'únic llarg de 6a de la via, un diedre espectacular desprès d'una bona placa.Camí del cim farem un llarg mès i ens juntarem a la sortida de la " Sal de Frutas"  pels dos últims llargs.

El resultat és 12 llargs d'una qualitat excepcional , pensem, i una de les vies mès directes al cim del Balinyò, amb un toc diferent ja que la gastronomia ha deixat el lloc a la inquietud intel·lectual que alguns pensen que no tenim....



La revista fou creada el 1948 pels plàstics Antoni tàpies, Modest Cuixart, Joan Ponç i Joan Josep Tharrats, amb el poeta Joan Brossa i el filòsof Arnau Puig. El seu nom absurd, "dau al set", crerat un xic a l'atzar, durant una conversació entre tots, retrata ben bé la intenció de no aturar-se en la frontera de la lògica, on solen parar els pusil·lànimes.
L'arrencad impetuosa, sorprenent com inesperada, de tota una època per a la plàstica d'aquest país i per a la seva ja considerable expansió en el mon. Una fita que tots els estudiosos de l'art actual coneixen i insisteixen en esmentar....



 MARCEL MILLET i XAVI BONATTI ,  Febrer del 2011 a l'alt Urgell

Aquí acaba una part d'una bona historia d'escalada i convivéncia durant l'hivern al bosc del Balinyò. Un any mes en Marcel ha deixat emprenta... Quin jefe!


Com han dit alguns:L'ermità del Balinyo ja ja ja

lunes, 14 de febrero de 2011

Gavarnie febrer 2011

Amb la intenció d'escampar la boira i aprofitar les vacances, que sempre van be, em vaig trobar amb la tropa a Luz. En lloc del dimarts vaig treure el cap el dimecres ja que va sortir un feina d'ultima hora, ells ja havien escalat Banzayous tot i que les condicions no eran per tirar cohets es podia escalar.


Les condicions no sòn les ideals, però... les ganes poden amb tot. Dimecres vam anar tots plegats cap al circ i ens vam sentir una mica atropellats, mentres l'Esteve i Olivier ja feien via per fluide direcció al segon mur, per cert felicitats per l'ascensió, un munt de gent pujava corrent per agafar un bon lloc. Ens vam poder ficar tranquils a Ice-folle.


En general baixa aigua per totes les vies, però el tercer llarg estava bastant precari, però en Fernando alies "Tasker" va fer una autentica demostració de templança i maestria, així que vam aconseguir tirar cap a dalt.


El llarg era mes difícil de lo habitual i la protecció bastant dolenta, però aquest home estava llançat i així van dirigir-nos cap al mur de Mystyques per sortir a dalt.


El dijous el vam dedicar a descansar i preparar una pujada al segon mur, això sí amb matinada incluida. El divendres a les 3,30 h de la matinada la temperatura era positiva i bastanta humitat, així que vam deixar el pla per un altre dia, no gaire llunyà ja que sembla que vindra fred, i Alberto i jo vam anar a esquiar a Barreges-Mongie que és una estació molt guapa i no la coneixia.

Dissabte tornada a casa i diumenge de matinada cap a canelles que la roca sempre esta en condicions,
haurem d'esperar que passi el temporal i veure quanta neu ens deixa.