jueves, 27 de octubre de 2011

TARDOR... a veure si és veritat....

Ara sí que sembla que ha canviat el temps, ens hem quedat sense bolets però almenys tenim la tardor al damunt.


Les primeras neus... de calor d'estiu al fred en una semana, la muntanya esta força guapa aquests dies per caminar.


Pic de Casamanya, a primera hora un lloc tranquil, una estona mes tard un munt de gent d'excursió aprofitant el bon temps.


Avui toca Fontblanca per la Coma de Mig, el dia és mes fred i fa força vent..


Estany Esbalçat vist desde l'aresta del Fontblanca.


Les primeras neus a la canal carnicera... quina bona pinta!


Aquest és el meu últim cim amb trentaitantos.... el proper ja el faig a categoria veterans ja ja ja

Escalada comarcal

Encara que sigui al costat de casa sempre quedan racons per conèixer i vies per fer així que aquest any li he preparat un recorregut al Marcel interessant per una bona posta a punt.


Aproximació per la Ferrata Regina i cap a la " Pirata Solitari" una via de la que parla molta gent ja que no es gaire complicada i el recorregut és força interessant.


La veritat és que realment a part d'un parell de llargs, i el lloc per on passa l'itinerari, poca cosa interessant té aquesta via, ja que hi ha seguros als trams compactes i en algun tram delicat i brut faltaria algo per indicar el camí, ( al nostre parer com a equipadors).


El penultim llarg amb una arrencada de desplom difícil i de caracter. Avui en Tomàs Molina no ha estat gaire encertat, millor!, no ha plogut i la temperatura ideal. Demà sembla que ja tenim objectiu...


Pot semblar extrany, però desprès de tantes vies obertes i dies pasats a la zona en Marcel no havia escalat mai a la " Bucòlica" , això és fàcil de solucionar... " Balsam del Tigre" la clàsica de la paret.


Amb bons temps i bona temperatura, aprofitem per menjar i pasar la tarda a Perles on el company no havia escalat així que " Amistades pelirrojas" i algún llarguet d'esportiva. Amb la gana ben feta, un bon sopar a la vora del foc, com no podia ser d'altre manera, i una de les llars de foc d'en Marcel..


Divendres amb el matí per aprofitar anem a deixar les darreras energies a la Paret de Grau on ens decidim per la via Triarca. Força guapa per cert.


Per cert s'ha d'anar al tanto i no fer el "garrulo" ja que el tercer llarg surt a l'esquerra de la reunió i no pas recte, ja que aquest es el darrer llarg de la Sandokan i cal dur friends...


Ara sí que prou, la pell ja no aguanta mès... Ja hem vist coses ineressant per fer de les nostres aquest hivern....

lunes, 10 de octubre de 2011

POSETS

Aquesta vegada amb les piles a tope de la última sortida marxem a fer el Posets, encara que la meteo dona una forta baixada de temperatures.


Dissabte 8 d'octubre, la meteo ha encertat ! fa un dia molt clar... però un vent que no deixa ni caminar tranquil, la gent que volia fer el cim del Posets per aquesta vessant ho ha deixat correr. Així que una volta cap al " Ibon de millás i el de Lenés" per baixar pel " Barranco de Pixón" ja és un bon dia d'activitat.


El vent era molt fort durant tot el dia, així que aquesta sortida va ser la millor opció, el que no pensavem era acabar fent 950m de desnivell i pasar tot el dia passejant.


Sortint desde les granjes de Viadòs anem passant per uns prats guapísims per anar a pujar pel Barranc de la Ribereta direcció al 1er " Ibon".


Barranc de la Ribereta


Cabana de Millàs... o el que queda d'ella, amb una bona vista del Bachimala.


Ibon de Millàs amb la " Tuca de la Forqueta" al darrera.


"Ibon de Lenés" i la Tuca de Grist al fons, un bon recorregut rodejat de cims de 3000m, tot i el dia soleiat no ens vam treure la jaqueta, ja que el vent era força fort.


No haviem vist cap animal en tota la volta i al arribar al final del barranc vam trobar aquest munt d'isards, ja va ser suficient per tot el dia.


Diumenge 9 d'octubre, el vent ha afluixat encara que no del tot... Ens posem ben aviat en marxa cap al Posets (3369m) desde les granjes de Viadòs. Una pujada amb força desnivell i una pendent bastant directa.


Arribant al Glaciar de LLardana amb un bon desnivell ja a les cames i un altre per davant... El que queda d'aquest Glaciar i la linia del corredor Jean Arlaud al seu interior.



Per fí i desprès d'unes quates hores de bastant d'esforç, la recompensa.... El cim del Posets tot i que l'aresta final ho posa bastant complicat ja que hi han uns pasos força delicats amb roca trencada i algo de neu gelada que no dona gaire confiança. Uns companys de Plan que baixen del cim ens diuen que aquest any esta bastant mès difícil.


Ara sí... content per haver aguantat be la pujada i pels meus fotuts peus que encara em deixen fer bones caminades, ara la baixada ... aixó sí que em fa pal ja que és quan mes pateixo el mal de peus, però no hi ha solució.


Cansats i contents de nou cap a les granjes de viadòs, la sortida val la pena i els 1758 m de desnivell que marca l'altímetre diuen el cansament que ens acompanya de tornada, així que cap a casa i a pensar en la propera...







VOLTA AL COMAPEDROSA

 L'altre dia van tornar les ganes de fer muntanya, desprès d'un estiu força fanàtic amb la roca, així que vam triar una bona volta per començar a agafar les ganes de caminar.


El dissabte 1 d'octubre, el temps genial encara que ja estem a la tardor no feia fred. El primer tram fins el Port vell pel mig de l'estació es fa un pel aburrit, un cop al Port vell el paisatge ja és excel·lent.


Vista del Comapedrosa (2942m) desde la Collada de Santfons, aquí comença la volta i podem observar tot el recorregut d'arestas que volem seguir.


Vista sobre el pirineu, desde aqui podem veure el massís de la Maladeta, Posets i d'altres cims interessants.


L'itinerari segueix l'aresta que pasant pel cim del Pic de Sanfonts pota fins la Portella de Baiau i d'aqui pujarem fins al Comapedrosa.


D'aqui surt un bonic tram d'aresta amb alguna bona grimpada.


Arribada al Comapedrosa per l'aresta que puja directe de la Portella de Baiau.