sábado, 18 de diciembre de 2010

" COLUMNA ZIPI " Cabana Sorda

Ahir tocava sopar d'empresa, tot i així havia quedat amb en Robert per pujar a Cabana Sorda. Excusa ideal per fer quasi bondad amb el beure, però quan ha sonat el despertador.... uf!


Al cotxe la temperatura era de -12º i la veritat és que tot costava un munt. El camí de pujada s'ha fet força agradable i ràpid hem entrat en calor, el gruix de neu no dona per pujar amb esquís i es caminava bastant be.


La primera mirada ha anat cap a la " Columna del Zipi" i ja que el record era bo ens hem decidit d'anar .
Aquesta via és una de les mes interessant per lo estetic del recorregut i on esta situada, la via segons les condicions pot fer-se en un llarg o muntant una reunio al mig.


La temperatura no ha pujat gaire ni al sol i una magnífica cascada amb sol a la reunio ha estat el premi, algo que no podem fer sovint. Hem partit els 50m de la columna ja que al mig encara li falta una mica de gruix, però no perd el grau ja que aquesta és IV-5º .


El tram mig tenia un gel " sorbet" ja que cau aigua de la columna de dalt, per sort es pot assegurar be amb cargols llargs.


Pel que fa a la resta de les vies semblen totes en bones condicions i la neu dura per les aproximacios així que es un bon moment per pujar.

A dalt Robert sortint de la columna després de batallar de valent i agafant carrerilla per fer el muret final


Així que un dia genial, haure de buscar una de bona ja que aquesta setmana la cosa s'ha posat molt interessant, però sempre hi ha alguna cosa guardada a la carpeta dels pendents ja ja ja


 

miércoles, 15 de diciembre de 2010

PIC DE CABAYROU VIA: BONATTI

Avui era el dia...
 Desprès de perseguir aquesta vessant desde principi de temporada, avui era " El DIA". Al arribar a l'estació la temperatura era de -15º i ja fa uns dies que no neva així que: perque no?


Aquesta és la vessant est del Pic de Cabayrou. Realment la linea que tenia pensada era la de l'esquerra, un corredor en diagonal de dreta a esquerra pel centre de la pared, però tots el plans han canviat ja desde l'aproximació.


Primera sorpresa, pujant per la pista de creussans abans d'on pensava trencar cap el peu del vessant, hem trobo aquest salt de gel. Un autentic " TSUNAMI" Així que penso que ja li pot quedar de nom, un resalt que forma un llarg de 20m i que fa 8/10m de 90º així que ja ho tenim.
 TSUNAMI WI-3+ 20m.


El cert és que no esperava trobar un començament de dia tan bo, així que quan he arribat al peu de pared he vist una goulotte estreta que prometia una bona escalada i la veritat és que ha estat així. La famosa tècnica del "grass-tooling" d'aquesta banda del pirineu començava a donar una gran satisfacció.



Avui he tret el màxim partit d'aquesta tècnica, els metres anaven caient i de la idea inicial he anat derivant a una linea més difícil que enllaçava trams drets d'aquesta sorprenent pared. El resultat és una via de dificultat MD/MD+ i uns 300m de desnivell.



Donçs aquí teniu la primera via que obro i li poso BONATTI, ja que penso que és una molt bona ascenció de pirineísme modern i de la que n'estic super content. Per les properes repeticions suposo que cal dur un joc d'empotradors i algun friend, alguns pitons plans poden anar molt be. Al anar sol he fet servir nomès material per progressar així que si algú s'anima li estare miolt agraït si m'envia la info del que ha fet servir.



 Per si serveix d'algo, aqui deixo una ressenya de la dificultat que penso que he trobat, teniu en compte que la tècnica ha esta de gel, neu i mixte amb " grass-tooling". Espero que si algú s'anima disfruti tant com Jo d'aquesta pujada d'adrenalina.

" SAL DE FRUTAS ENO" NARIEDA SUD

Aquesta era la que encara em faltava de fer, el cert és que la via no m'ha deixat pas indiferent...
Llargs d'adherencia extrema i amb la dificultad obligada sense escaqueos, un viatge al·lucinant
per aquesta vessant de la Narieda amb segell de marca Millet, chapeau un altre cop.

 El recorregut troba una manera genial d'enllaçar totes les planxes de roca excèl·lent evitant la vegetació, algo al que en Marcel ja ens te acostumats. Senyalar per mi lo complicat que és el 1er llarg ja que pilla fred i costa trobar el ritme, a partir de aquí ja és fàcil veure de quin pal va la resta.

 Ara que s'acosta un nou hivern pot-ser que li donem vida a alguna nova via, ja  que la tranquilitat i el bon clima de la zona animan. Per cert la ressenya al blog del Alt Urgell d'en Xavi Grane, com sempre.. bona feina.
Ara a veure que ens porta el temps aquesta setmana, ja que el tema neu comença a anar justet.
Això sí, quin bon rollo aquestes vies al sol...

martes, 7 de diciembre de 2010

Ice Climbing Ecrins, Record a GERARD PAHILLERET




Aquesta tarde fent una ullada per la xarxa he vist la noticia, és una llàstima. Un activista del monte i un gran apasionat de l'escalada en gel, que ha aconseguit muntar el festival dels Ecrins i portar-ho al lloc on ha arribat. Per darrer cop " Salut Gerard"

jueves, 18 de noviembre de 2010

MALAT DE "HIPERACTIVITAT"

Deu ser que s'acosta un nou hivern... o que ha pasat un altre cumple? o no se que.... Bonament no en tinc ni punyetera idea, però?????????????

 Sembla que la neu arriba de debò i els dies de entreno a la neu començan a enganxar-me ja que tinc un munt de projectes per aquest hivern.

De totes maneras una cosa que quedi ben clara; al tanto, ja que les condicions són les que marquen el que podem fer. Aquesta setmana ja he vist com trencaven unes plaques i fácilment que poden enganyar les condicions .

Eh penya! que queda molt hivern i no val la pena que ens fem mal, així que respectem tots les normes que marca la muntanya i a disfrutar de la hiperactivitat que tots portem dins.

lunes, 15 de noviembre de 2010

CUBELLS

No se quina es la raó, però és una semana moguda ja que cada dia surt un pla per no parar quiet, així que dissabte vam baixar a coneixer "Cubells". La guia d'en Pete va congregar una trentena d'escaladors en aquesta escola com si res.


Tota una bona sorpresa el sector ja que un bon numero de vies i algunes molt guapes. Apretades sobre regletillas i una orientació ideal per aquesta epoca de l'any.


 El sector és bastant complet i amb vies de tots graus així que fàcilment s'omplira de penya , cosa que fara que algunes vies millorin ja que encara es trenca alguna costra i alguns peus. De totes maneres s'ha de felicitar els equipadors per la qualitat i quantitat de vies.


Així que una mica mes de regleteo i demà cap a Perles si la pell ens deixa....


Sembla que l'estiuet de Sant Marti serà curt aquest any així que l'haurem d'exprimir al màxim cosa que ja estic intentant fer....

viernes, 12 de noviembre de 2010

PIC DE CREUSSANS o PEYREGUILS 2702 m

Aquesta vegada ja tocava fer un cim, ja que l'esquí de muntanya sense cims queda una mica coix, així que he tret el cap per Creussans.
Realment han estat més les ganes que les condicions, ja que encara falta molta neu i si no és vol trinxar els esquís mes val no pujar-hi. Tot i això penso que ha valgut la pena ja que el dia ha estat prou bo.

Aquesta darrera nit he treballat i no he vist que havia plogut, quan he arrivat a Arcalís m'han dit que la neu estava feta una pena per la pluja i la veritat és que no estava gaire be. Així que haurem d'esperar a veure que fa aquesta setmana.

Tot i això m'he sortit amb la meva i ja tinc aquest primer cim de la temporada... He suat les magres i cap a casa, demà si tot va be una de roca per no aburrir-se...

martes, 9 de noviembre de 2010

DIA DE ROCA I SOLETE OLE OLE

Desprès del mal temps d'ahir, avui hem sortit en busca del sol pe poder trepar una estoneta ja que avui a la nit hem toca dignificar-me amb 8 h de curro. " No nos vayamos a pensar... ehhhh"

Ep, gent de poca fe... aquest matí quan ha obert la finestra estava nevant. Tossuts com sempre hem començat a baixar i al arribar a la Pauta la cosa pintava bastant be. Al principi ha plogut mentres ens donava el sol, ben extrany tot plegat, poc a poc s'arreglat força.


Ara ja puc dir que demà... demà a descansar que desprès de la 1ª nit encara queden dues i s'ha d'aguantar, de totes maneras "inshal·lah" ja que com deia algú CARPE DIEM  o algo així

Sobre lo del bon temps si teniu algun dubte ja li podeu demanar a la Spaska, que per cert avui ha apretat de valent. Aixo sí quan ha marxat el sol tots cap a casa que la temperatura ha baixat ràpid

lunes, 8 de noviembre de 2010

A ESQUIAR DE NOU

Dissabte 6/11/10
Sí, ja hem començat a esquiar aquest any. El cert és que el dia no podia ser millor, un sol estupendo i una pujada per la pista que no ho semblava.


La negra d'Arcalis es va concertir en una sortida de muntanya força interessant, sobretot pel Jan i en Raul que era la segona vegada que feien esquí de muntanya així que ben acompanyats s'ho van curra de valent.

Dilluns 8/11/10
AY ! Avui que hem tocava a mi disfrutar del matí lliure, però el dia semblava que m'ho posaria difícil al matí. Tot i això he sortit decidit i amb ganes cap a Arcalís.

Avui ha nevat durant el matí uns 4 cm a la coma i el dia era bastant dolent, encara que la neu era força bona a dalt a la coma al costat del túnel de Rat. Al pic d'Arcalís no s'arriba a la carena amb esquís encara.

Aquest matí m'he enrrecordat del que deia un dia l'Ariadna Tudel, que aquests dies entrenan el doble ja que no puja gaire gent, tot i així el incombustible Manel Pelegrina ja havia fet les seves pujades i desp tots a tornar a la feina....
 I com deia en Rubianes " el trabajo dignifica"..... demà al matí a trepar que a la nit entro a currar a les deu

lunes, 25 de octubre de 2010

NEVADA OCTUBRE




Avui és un d'aquells dies en que entenc per que visc a Andorra i no a Barcelona. La tardor ens ha agafat encara amb ganes de sol i bon temps, però ella no perd el temps i avui ens regala aquesta nevada.
Alguns hem quedat pillats a casa i d'altres a la feina, de totes maneras s'ha de continuar i mirar al cel que no para de sorprendre'ns... això sí de bolets poca cosa !

viernes, 22 de octubre de 2010

Guillaume Nery base jumping at Dean's Blue Hole, filmed on breath hold b...



Simplement; sense paraules....  Del millor que he vist, així que us deixo aixó per al·lucinar una estona
amb la pau que despren...

viernes, 15 de octubre de 2010

ACTE DE FE

La historia no podia ser diferent, un dia de gossos i dos fanàtics molt fanàtics, cansats però amb ganes. Així
que cap a Sabart i que plogui el que vulgui...
 Tal i com feia anys enrera amb en Joan Pons, el mes fanàtic de la cova Disblia.
Aquesta vegada la meteo no s'ha equivocat i plou tot el que han anunciat desde fa dies així que entrem a la cova i a flipar com bojos..

Una bona estona per entendre com anava tot el joc, buscar la propera presa, girar-se, apretar, tornar a apretar i mentres a fora continuava plovent. L'escalada aquí és ben curiosa i difícil...
 El dia va pasant i quan tornem a casa els braços començan a donar senyals de cansament, comentem la jugada un altre cop. Queden ganes de tornar, mes en forma  si es possible.







                                                                                                                                                  

are we a warrior live ijahman levi

jueves, 7 de octubre de 2010

PETIT VIGNEMALE

Cop d'ull a la meteo i cap al Vignemale, penso que el dissabte ens deixarà caminar amb bon temps. La carrera comença divendres al matí preparant tots els trastos just per recollir la Mercè a les dotzei enfilar el port cap a França.

El camí del refugi de "OULETTES", em va portant vells records de les ascencions fetes allí, les baixades de nit i algunes aventures que mai s'obliden . Com sempre una pressió que ens afegim a l'aproximació és l'hora del sopar, ja que ens esperen a les 19h i començem un pel tard, així que amb les parades justes anem fent via.
El temps aquesta tarde és millor del que esperavem, el camí es va fent agradable i com és un pèl tard anem sols cap dalt, nomès un grup de 4 que van amb presas com nosaltres i un parell de despistats que han passejat fins al refu.

El llac de " GAUBE"  queda enrrera i poc a poc anem descobrint els racons d'aquesta vall tan guapa, les dues hores de camí es fan llargues ja i començem a tenir ganes d'arribar.

Sempre és una imatge al·lucinant la visió d'aquesta vessant del Vignemale, per a mi la mès salvatge del pirineu. El refugi nou em va sorpendre ja que no el coneixia ni n'havia sentit parlar de la reforma. El guarda  al arribar ens va dir que la meteo havia canviat i que donaven forts vents per l'endemà així que igual hauriem de canviar el pla inicial de pujar per les arestes.

Per no variar al matí vam començar ben aviat i el vent encara no havia donat senyals de presencia així que pensava que podriem fer la nostra travessa, l'únic que anava fatal eran els meus dolorits peus que no trobaven la manera de no fer mal. Poc a poc els vaig empènyer fins a la " Fourquette " per donar un respir.

Un cop aqui el vent va apareixer, primer de manera feble donant-nos temps de fer el pic dl Petit Vignemale
mentres el dia s'aixecava.

El cim d'aquest 3.000 va ser la recompensa del esforç que els meus peus i jo vam fer aquest dissabte, la Mercè com sempre va pujar amb el seu ritme sense parar

Arrosegant els meus munyons cara avall vaig trigar mes en baixar del refugi que en pujar-hi, així que poc a poc i sense cap mena de pressa, el diumenge seria un altre dia i que si tot anava bé l'aprofitariem pe escalar una mica com així va ser. Vaig acabar amb un aspecte poc saludable espero que la propera sigui millor.

L'enèsima parada del meu viacrucis per baixar... ah pe cert el vent va acabar apareixent i per sort no ens va trobar a l'aresta... aquesta hagues estat una altre historia ben diferent.

martes, 5 de octubre de 2010

TARDOR FANÀTICA

Desprès d'uns dies de descans ja venia de gust escalar i a ser posible fora de casa, així que una escapada a la pedrera i tornem a casa contents.

El cert és que el dia no va ser gaire propici pels encadenaments, però vam tornar a casa ben motivats així que en Juanan ens va trobar just en el punt ideal per enrredar-nos pe anar a Montgrony.

Txentxo Oca, Albert Castellet i Dani Estragues

Feia molt que no escalaba a Montgrony i menys amb tanta gent, semblava una sorida del "BLOC CAFÈ"
el sector del Parking va tornar a ser una festa com la de anys enrrera.

Dani a "Decameron 6b+"

Així que tots repartits per alli i cada un provant la seva via, les sensacions anavan tornant i el dia ens ajudava amb una bona temperatura per pode apretar fort.

Juanan a "Gengis khan"

"Gengis Khan" un vell projecte que hem tornat a retrobar així que ja em veig fent escapades cap allí cada dos per tres, molina amunt i avall.


Xavi a "Gengis kahn"

Després de l'accident encara no havia tingut unes sensacions tan bones i dies de fanatisme colectiu com aquests, així que penso que cada dia la motivació continua pujant i els projectes es van acumul·lant.

Rosa a "Centellenca 7a"
Fanatisme de tardor, quan la calor comença a no ser un problema i podem anar a escalar a molts mes llocs.
Que per sort no ens queden gaire lluny de casa.
Txentxo al pas clau de "Gengis kahn"


Juanan " descans foto"