Arriba el moment de tancar l'any... si no ho havia fet ja fa temps ja ja ja. Així que ara uns dies de descans i tornem a començar.
Desde el meu raconet al bosc us desitjo una bona entrada d'any i ja ens veiem d'aqui uns dies.
jueves, 29 de diciembre de 2011
martes, 13 de diciembre de 2011
ROC DEL BALINYÓ
La tàpia de la Narieda sud com tots la coneixem esta plena de recorreguts força coneguts i de grau agradable, sobre els quals podem trobar un munt d'informació a diferents blogs. Avui en dia s'ha convertit en un bon destí d'hivern, ja que els 500m d'aquestas placas donen terreny de joc per a tots.
Aquest croquis genral d'en Xavi Grane ens dona una idea del lloc, encara que no surten totes les vies existents. Però serveix per fer cinc cèntims de la història del lloc. La 1ª via de la paret va ser " Postres de music" de mà de la gent de la seu, com sempre incansables e innovadors, a la que vam afegir temps desprès " Mel i Mató" en M.Millet i jo mateix. Avui en dia és de difícil repetició ja que falten alguns dels pitons originals que marcaven el camí, cosa que volem arreglar aquest hivern. La 3ª en ser oberta va ser " Flan amb nata" d'en Miquel Blanco fidel al seu estil ràpid i lleuger, cosa que va deixar la via un pèl oblidada ja que no te gairebé gens de punts instal·lats a la via.
Els llargs de placa d'adherencia son una tonica comú a totes les vies encara que amb el temps van sortint diedres i algun desplom cosa gens evident al principi. Desprès d'aquestes primeras van sortir altres com " Cafè, copa i puro" al pur estil Millet, 5 dies a paret i una feina de por que la han convertit en una de les mès repetides sens dubte.
Comença a interesar el sector a gent de fora, arriba"Manitou" i "cherooquie" on la 1ª segueix a l'esquerra una via d'en Millet, la " Sal de frutas" que personalment és l'excel·lencia en llargs d'adherencia de tota la paret. Amb tot això el temps ha anat covertint el Balinyó en un dels llocs mes transitats de via llarga al hivern de la comarca.
Els desploms i les fisures físiques arriban de la mà de " Dau al set" que és la via del hivern passat de la mà altre cop d'en Millet i un servidor on 15 llargs ens tornen a deixar al cim del Balinyó amb un bon gust de boca. D'altre banda comença l'equipament d'un sector d'esportiva on de moment encara esta tot molt verd, però a veure si el temps ens deixa i podem acabar amb els projectes que hem vist clars.
A la feixa van apareixent vies com " El boig de la feixa" 6c, "Padrecito" 6b+/c o " Home de bosc" 7b+, encara que els projectes ja estan en marxa i cada dia ho veiem amb ulls diferents, ja que sembla que amb cada cop d'ull trobem mes possibilitats.
En Marcel al campament d'hivern a la feixa, és un luxe poder fer unes nits aqui dalt en mig del bosc. Sembla un retorn als orígens del nostre esport.
Espero poder pasar mes informació d'aqui un mes i mig a veure si anem enllestint la feina, que ens queda molta.
Aquest croquis genral d'en Xavi Grane ens dona una idea del lloc, encara que no surten totes les vies existents. Però serveix per fer cinc cèntims de la història del lloc. La 1ª via de la paret va ser " Postres de music" de mà de la gent de la seu, com sempre incansables e innovadors, a la que vam afegir temps desprès " Mel i Mató" en M.Millet i jo mateix. Avui en dia és de difícil repetició ja que falten alguns dels pitons originals que marcaven el camí, cosa que volem arreglar aquest hivern. La 3ª en ser oberta va ser " Flan amb nata" d'en Miquel Blanco fidel al seu estil ràpid i lleuger, cosa que va deixar la via un pèl oblidada ja que no te gairebé gens de punts instal·lats a la via.
Els llargs de placa d'adherencia son una tonica comú a totes les vies encara que amb el temps van sortint diedres i algun desplom cosa gens evident al principi. Desprès d'aquestes primeras van sortir altres com " Cafè, copa i puro" al pur estil Millet, 5 dies a paret i una feina de por que la han convertit en una de les mès repetides sens dubte.
Comença a interesar el sector a gent de fora, arriba"Manitou" i "cherooquie" on la 1ª segueix a l'esquerra una via d'en Millet, la " Sal de frutas" que personalment és l'excel·lencia en llargs d'adherencia de tota la paret. Amb tot això el temps ha anat covertint el Balinyó en un dels llocs mes transitats de via llarga al hivern de la comarca.
Els desploms i les fisures físiques arriban de la mà de " Dau al set" que és la via del hivern passat de la mà altre cop d'en Millet i un servidor on 15 llargs ens tornen a deixar al cim del Balinyó amb un bon gust de boca. D'altre banda comença l'equipament d'un sector d'esportiva on de moment encara esta tot molt verd, però a veure si el temps ens deixa i podem acabar amb els projectes que hem vist clars.
A la feixa van apareixent vies com " El boig de la feixa" 6c, "Padrecito" 6b+/c o " Home de bosc" 7b+, encara que els projectes ja estan en marxa i cada dia ho veiem amb ulls diferents, ja que sembla que amb cada cop d'ull trobem mes possibilitats.
En Marcel al campament d'hivern a la feixa, és un luxe poder fer unes nits aqui dalt en mig del bosc. Sembla un retorn als orígens del nostre esport.
Espero poder pasar mes informació d'aqui un mes i mig a veure si anem enllestint la feina, que ens queda molta.
domingo, 11 de diciembre de 2011
CASAMANYA-ESTANYO
Ja feia molt de temps que tenia aquesta travessa al cap, el moment era ideal ja que hi havia la neu justa i amb les condicions perfectes així que endavant.
Vista del recorregut desde el cim de l'Estanyo.
El temps anticiclònic i unes temperatures suaus ens van deixar caminar tranquil·lament durant tota la jornada. El primer era pujar al Casamanya desde el Coll d'Ordino, on la neu començava quasi be al cim.
Un cop al cim, ens posem els crampons i anem en direcció al coll d'Arenes, amb una bona travessa per les puntes i un bonic pla que ens porta a la desgrimpada cap al coll.
La neu en perfectas condicions, encara que la baixada un pèl complicada ja que encara falta gruix i obliga a buscar pas entre els diferents corredors.
Amb força de voluntat ens acostem al cim de l'Estanyo, ja que darrerament no haviem caminat gaire...
El cert és que no esperava que fos un itinerari tan llarg, i que el destrepe ens va costar una mica mes del que pensava.
Una bona posta a punt per l'hivern que comença ple de bons projectes, nomès falta que la neu acompanyi.
A partir d'ara, deixare una mica mes d'informació d'aquestes sortides per si algú s'anima a fer-les, així que aqui teniu el recorregut i el perfil del desnivell. Espero que pugui servir d'ajuda.
Vista del recorregut desde el cim de l'Estanyo.
El temps anticiclònic i unes temperatures suaus ens van deixar caminar tranquil·lament durant tota la jornada. El primer era pujar al Casamanya desde el Coll d'Ordino, on la neu començava quasi be al cim.
Un cop al cim, ens posem els crampons i anem en direcció al coll d'Arenes, amb una bona travessa per les puntes i un bonic pla que ens porta a la desgrimpada cap al coll.
La neu en perfectas condicions, encara que la baixada un pèl complicada ja que encara falta gruix i obliga a buscar pas entre els diferents corredors.
Amb força de voluntat ens acostem al cim de l'Estanyo, ja que darrerament no haviem caminat gaire...
El cert és que no esperava que fos un itinerari tan llarg, i que el destrepe ens va costar una mica mes del que pensava.
Una bona posta a punt per l'hivern que comença ple de bons projectes, nomès falta que la neu acompanyi.
A partir d'ara, deixare una mica mes d'informació d'aquestes sortides per si algú s'anima a fer-les, així que aqui teniu el recorregut i el perfil del desnivell. Espero que pugui servir d'ajuda.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)