DIES DE "CINE"

Apurant fanàticament abans de les nevades, que per cert ja estan deixant uns bons gruixos desde ahir, vam decidir baixar al Sector Cine. Precisament per gaudir d'un bon dia soleiat i d'unes vies que per mi ,son de moltísima qualitat, així que aprofito per felicitar als equipadors. Alguns companys d'Andorra que no estan acostumats al conglomerat no els hi va agradar però d'altres coincideixen amb la meva opinió.

Com que en Marco no havia estat mai vam anar directes al Muro de Gramuntill, ja que penso que és el mès espectacular. Encara que totes les vies que trobes pel camí sòn força guapes i conviden a quedar-se abans.

Segons m'han comentat avui, està a punt de sortir una guia de la zona de collegats amb tota la informació dels sectors d'esportiva que hi han, que son uns quants. Si algú necesita les ressenyes les pot trobar a la Pobla, al pub Astoret, que està al centre del poble.

L'accès al sector és força ràpid, desde la part de dalt, baixant per una ferrada curta . La pista s'agafa davant del pàrquing dels Raiers, just fins un punt on trobarem una cadena i l'advertencia de camí particular, pasant a peu la cadena i a la primera curva unes fites a mà esquerra ens porten a la ferrada.

FANÀTICS

Sembla que tots els esports relacionats amb la muntanya tenen en comú una cosa, el fanatisme.
Mentres alguns ja fan series amb els esquís de rando, d'altres continuem tancant fort les regletes intentant allargar al màxim els dies al sol sense " faire niente".


El cert és que en aquesta época de l'any, la temperatura per l'escalada esportiva és la millor si el dia surt assoleiat. Hem d'afegir que també el gaudim amb més ganes.

Bueno intentarem continuar trobant aquests dies mentres l'hivern ens ho permeti

QUE BÉ, PERÒ QUE BÉ!

Com diu en Jordi (pelut): que bé que estem. Passejant sense pressa per les nostre muntanyes.
Aquests dies són realment bons per anar a gaudir dels colors de tardor i agafar el ritme de caminar de cara a l'hivern que s'acosta.

El temps de tador s'ha tornat força fred, encara que quan surt el sol s'esta realment bé. El glaç ha començat a sortir en alguns racons i alimenta les il.lusions d'un nou hivern.

Dimarts, el Cadí semblava un lloc desert. Vam agafar el camí de Prat d'Aguiló que no coneixíem i va ser un encert.

Així que torno a dir-ho: Que bé, però que bé! demà si es pot a tibar de valent, s'ha de disfrutar que sòn dos dies

Sector del Caos la Piramide

El Sector del Caos és dels darrers oberts a Andorra, situat a la part baixa de la Piràmide. En general no acostumem a escalar gaire aquí a Sta Coloma. Les vies en general curtes i graus força apretats fan que preferim baixar cap a baix a escalar en calcari.

En aquest sector trobem unes quantes vies d'estil "bloquero", bastant desplomat i molt guapes.

L'aproximació força curta desde el camí del Rec del Solà (5 min) i sol al matí fan que sigui un bon lloc per escalar aquesta época de l'any.

El diedre del caos, 6c/c+

Bavaria 6b

TARDOR !

Aquest any sembla que sí, que ens haurem de dedicar a les activitats típiques de tardor, doncs aprofitar entre dies de fanatisme i anar a fer un tomb fora d'Andorra.

Tot i això la temperatura i la mèteo encara ens dona "vidilla", amb un últim bany al mar i un parell de bones inmersions.

El cert és que no s'esta gens malament al mar en aquesta època, poden gaudir de bones excursions pel Cap de Creus i tota la zona.

Encara que els colors de la tardor al nostre país són molt més intensos, ja hem passat la temporada de bolets i ara ja estem tots esperant la neu.....

Avui ha fet una temperatura força freda 1º aquest matí a Escaldes, sembla que aixó fa bona pinta així que paciencia

ESCALADAS A L'ALT URGELL

Despres de la última obertura d'en Marcel a la cara nord de la Roca Narieda, la via "7 del 7", he aconseguit fer-li pujar per anar a repetir alguna de les bones vies que tenim a la comarca, així que el dijous comencem el nostre petit "stage" per la Xelo-Bam"

D'aquesta via pocas cosas quedan a dir, ja que despres del re-equipament s'ha convertit en una clàsica molt freqüentada, cosa normal ja que la via és molt interessant. Un recorregut lògic i força agradable.

Amb els pocs metres que hem escalat darrerament surtim molt satisfets d'aquesta bona via, així que una visita a les bases de Coll i a dormir aviat que demà volem continuar.

Encara que sembli extrany aquesta via d'ahir era la segona que en Marcel escalaba a l'Alt Urgell que no fos una primera ascenciò. Així que per fer una altre de bona ens decidim per la UES.

D'aquesta via havia sentit parlar moltes coses bones, però cap d'equivocada ja que la via és excel.lent. Una bona via equipada que a la segona part recorda una mica a alguna via de Roca Regina amb un recorregut molt ben trobat.

Una cosa que no podem negar és que l'Antonio

és un gran mestre obrint vies. La gran qualitat d'aquest itinerari ens va sorprendre bastant, ja que te una lógica brutal durant tota la via. Així que nomes cal dir que "Olè".

Despres de tants dies sense escalar gaire, estem bastant cansats quan baixem al cotxe així que ens fem un beure fresc i anem a devorar un bon menù que ens hem guanyat sobradament. Hem de buscar alguna cosa per aprofitar el matí de dissabte abans de que en Marcel torni a Monserrat.

Avui ens hem buscat un soci per que pugui tirar de nosaltres ja que anem una mica justos de forces, en Nacho s'ha presentat voluntari per arrosegar-nos per la via del "NIFO" i per enésima vegada tornem a la Narieda.

Una complicitat força gran, ja que els tres ens coneixem fà molts anys i sempre és agradable tronar a escalar amb amics de fa mès de vint anys.

En Nacho donant la cara en els llargs mès atletics de la primera part del Nifo, quina sort hem tingut que ha vingut disposat a teure les castanyes del foc. Així que abans que toqui el sol marxem cap al Tahussà per fer un bon dinar de fi de festa.

CRESTA DE SALENQUES-TEMPESTATS-ANETO

Després de dir-ho durant molt de temps, hem aprofitat aquests díes de bon temps per fer aquesta ascenció que teníem pendent. Així que el dissabte vam agafar l'autobús al migdia per poder fer l'aproximació amb tota la calma i poder gaudir d'un bon vivac al Coll de Salenques.

El camí fins el Coll de Sallenques és ple de gent fins al Pla d'Aigualluts un cop ens dirigim cap al "Ibon de Barrancs" ja només trobem dues persones que hi pugen fent un passeig, el camí ja comença a ser més pesat i el terreny es va convertint en una tartera de grans blocs que ens porta al peu de les pendents del Coll de Salenques.

El vivac al Coll és un bon mirador per disfrutar del paissatge a més d'un bon lloc per poder agafar forçes per gaudir d'aquesta cresta llarga i espectacular.

Diumenge, comença el dia amb un espectacle genial, encara que no gaire aviat ja que fins les 7:00 no ens decidim a sortir del sac, no tenim pressa així que anirem fent.

Un cop decidits ens activem amb la vista de l'Aneto al fons del circ.

L'escalada de la cresta en general no és gaire difícil però no per distreure's gaire, de material ens hem decidit per 3 friends, 3 cintes i bagues llargues. En els punts claus sempre hi ha algún pitó.

Entre les Agulles de Salenques i el Margalida trobem trams força agradables i aeris on avancem amb facilitat abans d'uns llargs que porten al cim.

Durant tot el dia vam tenir una cordada d'uns nois d'Alacant que veníen al darrera amb els que ens anavem trobant i parlant alguna estona.

Les vistes del Margalida i el Tempestats amb les parets i el que queda de glaciar.

Una vegada pasada la"Brecha de Tempestades", ens queda un llarg que per mi és el més difícil de la via seguit d'un tram molt interessant de grimpada que porta a l'Espatlla d'Aneto.

Desde el cim de L'Espatlla d'Aneto 20 min ens separen del final de la via. L'esperat Aneto.

La Mercè disfruta d'aquest cim que durant tot el dia ens ha estat observant.

La baixada pel glaciar cap al pas del "portillón" és igual de llarga que sempre i no s'acaba mai, així que ens ho agafem amb calma ja que els meus peus comencen a estar força espallats, les vistes són espectaculars.

Aquesta vegada el glaciar m'ha enganyat ja que no el recordava tan gran, jo diria que l'altra vegada estava en pitjors condicions i semblava que li quedava poca vida.

Arribant a la Renclusa els peus s'accelerent pensant en la possibilitat de beure i menjar alguna cosa ja que el cos no dóna per gaire més.

PIC DE RIBULS

PIC DE RIBULS Circ de Pessons

Aquesta és per mi una de les vies més guapas d'andorra, una escalada d'alta muntanya en un lloc molt trànquil. L'aproximació desde el refugi de Pessons en una horeta ho converteix en una activitat força completa.

La via comença amb els dos llargs més difícils de tot l'itinerari i despres es força mantinguda fins que arriba a la primera agulla. Tots els llargs d'aquesta primera part tenen algun tram per mirar-ho be.

Després de la primera agulla podem fer una travessa per la dreta de la segona agulla o pujar a dalt d'aquesta i fer un ràppel de 15m per arribar al collet i continuar per l'aresta direcció al cim. Jo prefereixo fer la travessa tot i que es un pèl delicada ja que t'estalvia la maniobra del ràppel.

Un cop a dalt del pic s'ha de anar a buscar una canal per desgrimpar que ens porta al coll de la gran canal que queda a l'esquerra del pic per que tornem al peu de via.

Material per la via: Joc de friends, tascons ( 2 o 3 peces mitjanas) ja que en el segon llarg van millor que els aliens, joc d'aliens. 15 cintes i bagues llargues.

La via té reunions equipades tot i que alguna s'ha de muntar.

La ressenya detallada es pot trobar al llibre d'escalades a Andorra de la FAM, cal tenir en compte que el primer i segon llarg son 6a per molta gent i no 5+.

FONT BLANCA MAIG 09

Aquesta ha estat l'última sortida d'aquest llarg hivern i no per falta de neu sinó més aviat per falta de ganes, així que ens vam deixar enganyar pel Jordi per fer aquest cim per despedir.

Per ser un 7 de Maig només vam haver de carregar els esquís fins la sortida del bosc i les condicions que vam trobar a la baixada eren prou bones encara, amb gruixos força grans.

Així que treurem la pols de la bici i els gats per començar a viure l'estiu que ja ve de gust.