Ja hem trobat l'objectiu que buscavem... Balcò de Pineta i Pic del Astzou.
Havia sentit`parlar de la pujada al balcò de pineta, però no l'havia feta mai. Així que amb tota la calma començem a enfilar, la intenció és d'anar a dormir al refugi de Tucarroya.
Aquí encara queden congestas de neu al fons de la Vall. Just uns dies abans va haver un tràgic accident amb una colla de nois que és van ficar dins d'una congesta i els va caure al damunt, bastant trist.
La pujada és realment com me l'havien descrit. El camí amb mès desnivell de la zona que dona accès a un plà increiblement guapo 1200m mès amunt.
Tampoc aquí falta la neu ni la fauna, hem vist molts isards en aquesta vessant del Perdut. El camí fins a la Becha de Tucarroya és curt i volteja el Llac de Marborè per enfilar-se al coll on trobem el refu.
Amb la sort un altre cop de cara trobem lloc al refu, 12 places i 16 personas, ja que hem arribat a bona hora i encara quedaven llits lliures. Així que un bon descans, sopar i a les set al llit per tornar a fer una bona matinada.
El dia ha sortit espléndid, la nit ha deixat la neu en unes condicions molt bones per caminar amb crampons i fem força via cap al Astazou mentre el dia s'aixeca.
Quan ens acostem al cim un bon grapat d'isards ens vigilen. Quan arrivem dalt ja no queda ni un, però la vista sobre el Circ de Gavarnie i voltants compensa tots els esforços.
Ara cap a baix, com de costum la dutxa, bon menjar i un bon llit, a veure si demà estem en condicions d'escalare una estona a " Las Devotas" per anar apurant la visita al pirineu.....
Una visita ràpida al " Ibon de Plan" i cap a Devotas que ens espera en Nacho per fer unes vies. Ara toca tornar a casa per canviar de trastos i fer alguna inmersió a Cadaques que ja fa dies que en tinc moltes ganes.....
Una petita vista del pirineu..
lunes, 19 de julio de 2010
PIRINEU ANTI-CRISI, ANTI-ESTRÈS
Aquest any tinc menys dies de vacances així que aprofitem per fer muntanya pel Pirineu i continuar coneixent racons de les nostres muntanyes.
Començem per la Vall d'Ordesa i anem cap a Gòriz per fer nit i anar al Mont Perdut, així que cap a Soaso anar creuant-nos amb ,molta gent que roda per allí.
El camí encara que llarg és força distret i vam veure bastanta fauna, el paisatge val la pena tota la suada.
Per sort al refu havien tingut dues anul.lacions i vam tenir lloc per dormir, que amb el bon sopar van aconseguir que ens recuperesim de la pujada, ja que vam sortir amb el temps just per arribar al sopar.
A les sis diana, esmorzar i començem a fer via, just una hora més tard ja ens calçavem els crampons. Encara queda molta neu en alçada.
"Lago Helado", aqui ja és veu "la escupidera" i el cim del Perdut, la vista guapísima. Encara no hi ha ningú pujant però ja va arrivant gent, la temperatura fresqueta fa que la neu sigui ideal pels crampons, així que tots cap a dalt.
Una bona filera de penya s'organitza en un moment i tots cap al cim, no se quanta gent pujarà aquest estiu però segur que serà un munt, ja que a Gòriz tenen ple fins a finals d'agost.
L'esforç val la pena, un vent fred ens acull al cim, així que desprès de la foto de rigor començem a fer via cap a baix. Desprès de no se quant arribem al bus, reventats i amb els peus fets una merda, s'han portat prou be els meus "munyons", aquesta nit cap a Bujaruelo a descansar.
Ara tocava dutxa, jalo i DORMIR, tot això buscant un altre objectiu per passat demà....
Començem per la Vall d'Ordesa i anem cap a Gòriz per fer nit i anar al Mont Perdut, així que cap a Soaso anar creuant-nos amb ,molta gent que roda per allí.
El camí encara que llarg és força distret i vam veure bastanta fauna, el paisatge val la pena tota la suada.
Per sort al refu havien tingut dues anul.lacions i vam tenir lloc per dormir, que amb el bon sopar van aconseguir que ens recuperesim de la pujada, ja que vam sortir amb el temps just per arribar al sopar.
A les sis diana, esmorzar i començem a fer via, just una hora més tard ja ens calçavem els crampons. Encara queda molta neu en alçada.
"Lago Helado", aqui ja és veu "la escupidera" i el cim del Perdut, la vista guapísima. Encara no hi ha ningú pujant però ja va arrivant gent, la temperatura fresqueta fa que la neu sigui ideal pels crampons, així que tots cap a dalt.
Una bona filera de penya s'organitza en un moment i tots cap al cim, no se quanta gent pujarà aquest estiu però segur que serà un munt, ja que a Gòriz tenen ple fins a finals d'agost.
L'esforç val la pena, un vent fred ens acull al cim, així que desprès de la foto de rigor començem a fer via cap a baix. Desprès de no se quant arribem al bus, reventats i amb els peus fets una merda, s'han portat prou be els meus "munyons", aquesta nit cap a Bujaruelo a descansar.
Ara tocava dutxa, jalo i DORMIR, tot això buscant un altre objectiu per passat demà....
Suscribirse a:
Entradas (Atom)