CABANA SORDA

SECTOR DE CASCADAS : CABANA SORDA

L'any passat em van portar d'excursió a Cabana Sorda després de la primera nevada de l'hivern. El lloc en sí em va encantar, però la sorpresa que em vaig endur al veure tots aquells contraforts amb les línies de gel que es començaven a marcar, va ser inmensa.

Vaig trucar en Robert i li vaig descriure les possibilitats, dies més tard ell va pujar i va veure que ja es podia començar a escalar, així que vam fer una primera visita de la que van néixer dos vies molt guapas. "Melodia Secreta" amb una variant i la "Sonata del Brujo".

La Melodia és una via de tres llargs que amb la variant del 3º ja és una bona activitat.

La Sonata del Brujo és també una via llarga, més fàcil però molt estètica

Més tard al costat esquerre del circ vam obrir la "Columna del Zipi", una curta però estètica cascada que vam dedicar a un bon amic.

El Robert per la seva part feia la primera ascenció del corredor "Snowbeer" una fàcil linia però molt guapa que porta fins la cresta del Pic de la Coma de Varilles.

A la dreta de les anteriors vam obrir el sector del Diedre, al qual escalavem al més de març tot i la calor que feia, allà el gel es mantenia en bones condicions.




La última via i més llunyana es la "Del Robert", una via que sorpren i dona dos llargs espectaculars amb una dificultat sostinguda.

Per accedir a Cabana Sorda s'ha d'anar pel camí que surt des de la Vall d'Incles fins al refugi 1h30" aprox, i 2h a peu de via. Per las vies cal dur uns 6 claus de gel i cordinos per abalakovs ja que tret el Sector del Diedre que te reunions equipades, la resta ens ho hem d'equipar.

ACTIVITATS ATÍPIQUES DE TARDOR

30 i 31 d'OCTUBRE 2008

L'HIVERN ENS VISITA ABANS D'HORA

Encara que sembli una broma, aquesta setmana la tardor ens ha fet un regal ben curiós. Dos magnífics dies de raquetas i esquí de muntanya, las precipitacions han estat generosas aquí al pirineu. Així que alguns hem tingut temps per treure els trastos del garatge i començar un pèl abans d'hora la temporada, a la Vall d'incles dijous ja vam fer una sortida cap a Fontargent amb las raquetas aprofitant que el temps no era dolent del tot.

Avui hem pujat a la Coma d'Arcalis a fer la primera esquiadeta de l'any, ja que ahir em va dir l'Albert ( d'en Nyapusguapus) que havien trepitjat alguna pista i ja es podia baixar. El dia no ens ha acompanyat gaire però tot i això el fanatisme era prou fort, al final hem gaudit d'una neu de bona qualitat.

No se si això durarà tot l'hivern o només ha estat un breu avançament, el que sí puc dir es que ens ha deixat un bon gust de boca començar tan aviat la temporada.

Salut i bones esquiadas

CANVI D'ACTIVITAT

Aquest any he decidit fer un canvi d'activitat a l'estiu, així que m'he decidit a continuar amb l'amic Juanma el famòs curs de submarinisme que vam començar fa dos anys.

Es cert que sempre m'havia cridat l'atenció aquest esport, però amb la obsessió per la muntanya l'havia anat deixant de banda. "pero nunca es tarde..." així que aquí em teniu fent el lluç .

Un punt guapo d'aquesta nova aventura es la penya del club del meu company, "doradasub.com", gent que també fan treballs verticals i escalen una mica per la comarca de Tarragona, cosa que també ens fa compartir més aficions.


En definitiva que ja tinc algo més amb que passar dies distret i que segurament em portarà a fer algún viatge xulo , Mar Roig etc...

En lloc de calentar el cap a ningú, deixo el contacte d'aquest club i el que vulgui iniciar-se al submarinisme, ja sap que pot comptar amb un bon professional com el Juanma, al que conec fa més de deu anys i amb el que havia treballat a Andorra motiu pel que puc assegurar que és un fanàtic del seu esport com nosaltres del monte

"OPERACIÓN TXAPULINA"

Aquesta via es troba a la canal que separa la paret dels Vinyals i El Roc dels Collars, uns dos-cents metres a l'esquerra del vivac de la via Mader Mei. Es fàcil de trobar degut a que és una fisura de tres llàrgs molt evident. L'aproximació, es pot fer a peu per sota del Collars o bé per la corda fixa que hi ha a l'esquerra del primer llarg de la Mader Mei.




En la obertura d'aquesta van participar un grup de gent que s'incorporaven per primera vegada als aplecs, A.Vives, S.Català, J.Matorras, Jaume i Bubu, amb els quals vam tornar a passar unes nits al vivac de la feixa de la Mader Mei, molt divertits!



La via és ràpida en el lliure i entrtinguda en els trams d'artifo, amb roca excel.lent i un descens en tres ràppels equipats amb spits del 8. Per repetir-la caldran uns 12/14 pitons variats i un joc d'empotradors complet amb 20 cintes aprox. L1 50m, L2 45M+/-,L350m.

Com per la resta de vies de la vall, la millor època és l'hivern

CANALDA DIRECTA ESTEL

SANT TORNEM'HI:

Després de tornar a passar per quiròfan, ha arribat el moment de començar a trepar una mica, així que amb en Nacho aprofitem un dissabte al matí i marxem cap a Canalda. Ell no hi havia fet res allà i jo li tenia ganes a la Directa Estel, de pas seria una bona manera de saber com anaven aquests peus semi-nous.

La via es bastant fàcil de trobar, al igual que la baixada a peu ( molt més recomenable que els ràppels). La via em va semblar més maca que la Fills del vent, l'Armand un cop em va recomanar aquestes dos per primers contactes a Canalda, cosa que és molt encertada, ja que és una escalada molt particular i no li agrada a tothom

xavi al 3º llarg
L'equipament comença a estar una mica tocat, ja que molts burins estan un pèl rebregats, però encara donen prou confiança, els tascons no serveixen de res així que no cal dur res




Nacho Gancedo al 4º llarg



En resum: bona via, un dia perfecte i els peus a tope . Així que: a trepar abans que vingui el fred!

EL SEPTIMO DE LOS CIELOS

ROC DELS COLLARS

EL SEPTIMO DE LOS CIELOS

Aquesta via ja prou coneguda no demana gaires explicacions, per mi és probablement el millor que he obert en molt temps. Encara que falta acabar algun detall, com treure un parabolt que queda al segon llarg bastant baix i a l'esquerra, en el segon també s'ha de moure un seguro que queda fora de lloc i treure la corda. La variant del tercer és més difícil del que jo em veig capaç de fer així que si algú vol provar doncs endavant.

Algunes de les repeticions han fet ús de la corda fixa, mea culpa ja que amb l'accident i tot plegat no he pogut pujar a fer-ho. Però pel que han dit, tots han disfrutat d'aquesta via. Nosaltres la vam obrir pensant en rapelar per la via del Dioni així que és per això que no hi ha anelles a les reunions.

La via la vaig començar amb en J.Comas obrint el primer llarg per sota, a la primera reunió s'ens va acabar l'embranzida i veient la roca i les possibilitats ho vam continuar equipant desde dalt.

Amb l'ajuda dels companys la feina es va anar fent fins que vaig fer la primera, sense encadenar el 2º, que temps després encadena en Joan Cabau. Així que un altre cop l'aplec, reconvertit a l'esportiva de via llarga, torna a reunir un grup ampli de gent fent el "ganapia". Està clar que ens agrada tant juntar-nos com escalar

"CAMI DE L'ALFONS BARO i DIONI"

Aquestes dues vies són les dues primeres obertes amb expansions i equipades pel lliure, després d'uns anys d'aturada dels aplecs hivernals ens tornem a reunir per alliberar els neguits aperturistes.

L'aplec el formem un altre cop M.Millet, J.Comas,N.Dalmases,D.Serrano,Paco T.D, T.Masana,X.Bonatti i un amic francès Bruno Genevray. El cert és que ja ho trobavem a faltar, el vivac, les nits al ràs i tot el que vam riure durant aquells mesos. Cal dir que en Marcel va passar dos mesos a la Vall de Canelles baixant tans sols algun dia a la Seu.

D'aquest aplec van néixer aquestes dues vies, el Septimo de los Cielos i algun llarg d'esportiva, encara hi tenim algun projecte cosa que ja vindra més endavant amb la bona salut. Els que ja han escalat en aquest sector han pogut gaudir de la bona qualitat d'aquestes dues joies ( almenys per nosaltres) i donar gràcies a les ressenyes d'en Xavi Granè.

Ara que vaig fent tota aquesta feina m'adono que teníem molts deures pendents, poc a poc van sortint del forat totes aquestas vies i espero que alguna més en el futur.

CANALLAS EN CANELLES

" CANALLAS EN CANELLES"

Aquesta via ressegueix una evident línia de sostres que es troba a la dreta del sòcol del la Paret dels Vinyals. L'aproximació es fa en direcció al Roc dels Collars i en el moment que el camí s'acosta a la paret per anar a esquerra, trobem un corriol que porta cap a dreta i ens acosta al peu del sostre. Possible vivac uns metres abans del peu de via.

La via va ser oberta per Jordi Coma, Marcel Millet i Xavi Bonatti, aquí buscàvem la manera més fàcil de passar pels al.lucinants sostres. Per repeticions cal dur pitons variats, algun ganxo, friends i tascons. El descens el fem per la canal que surt cap a esquerra per anar a buscar unes cordes fixes que hi ha al costat del primer llarg de "Mader Mei".

Després d'aquesta via va seguir una més d'aquest estil per canviar posteriorment cap a les vies equipades del Roc dels Collars anys més tard. Ja fa un bon grapat d'anys d'aquestas aventures i hem cregut que valia la pena donar aquesta info, així que torno a repetir que si algú necessita més info, que es posi en contacte al blog

"LA TONTA" Germana de la rumba

"La Tonta" va ser oberta al mateix moment que la seva veïna , "La Rumba", ja que erem una bona colla ens vam decidir de fer dos fronts ,així no estariem colapsant les reunions i de passada aprofitariem per no avorrir a ningú.

Aquesta via és d'estil non expansión però amb un altre aire, tot en lliure. L'itinerari ,combinat amb un semiequipament li dona un caràcter fort a la via. Per repeticions cal dur friends i tascons(alguns baguetos per substituir), es pot rapel.lar per la mateixa via.

El lloc del vivac coincideix amb el de la cova, per nosaltres és molt recomanable anar a dormir allà, ja que el vivac és còmode i les vistes de la vall valen la pena. Cal tenir en compte que allà no trobem aigua i l'aprox és la mateixa que a la "Rumba" unes dues hores aprox.

"La Tonta" 220m, L16a/ L2 7a+/ L3 IV / L4 7b / L5 III

CANELLES "RUMBA CATALANA"

"LA RUMBA CATALANA"
Aquesta via d'artificial és la més difícil que hem obert a la Vall de Canelles, representa la unió de moltes hores d'esforç , a l'hora que és també un gran record de la convivència que ens va fer viure a tota la colla de nou.
Poc després de ser oberta vam rebre alguna trucada per demanar que fos enviada la ressenya, cosa que evidentment no vam fer, ja que era un moment en que no ens va venir de gust fer-ho i ha passat força temps desde aquell any.
La Rumba és per nosaltres un màxim exponent del "non-expansión" ja que l'itinerari i la roca obliguen a un esforç constant per progressar pel sostre. Aquesta via estava començada en els primers deu metres i abandonada després de molts anys.
Per repeticions cal tenir en compte que no hi ha aigua aprop, dues hores d'aproximació i que s'ha de dur un munt de ferro per poder repetir la via. La dificultat de la via és una suma de tot el que implica escalar allà , la dificultat de clavar i el "currasso" que implica. Així que el debat sobre el grau i tot el que podria surgir és algo que no ens interessa gaire, senzillament passem.
La via està oberta en una inmensa cova que segons el Sr. Jaume del Mas de Sant Pere, es diu "Espluga del cel" i l'accés es fa pel camí que surt recte del riu, amb una cadena, fins passar una finca on pujarem per uns lloms que van direcció a la cova.
Si algú s'anima a repertir la via, només cal contactar amb nosaltres al blog i li donarem la informació que ens demani.
Salut i bones rumbes

CANELLES "MADER MEI"

VALL DE CANELLES: PARET DELS VINYALS

"MADER MEI" Es la primera via que abrimos en Canelles bajo el lema de "1er Aplec d'escalada non-expansión" , años más tarde me enteré de que algunos hacian la interpretación de grupo antiexpansiones. Bonita y laboriosa via que discurre por una muralla de roca excelente en la que hay dos vivacs naturales, uno en el bosque de la primera reunión y otro en el penúltimo largo.

Los detalles técnicos de la via son más o menos los de qualquier via de este grado A5-6b, así que para repeticiones hay que contar con un surtido generoso de pitones, maderas, empotradores, ganchos y plomos.

Para mi fue el primer contacto con toda la penya de "Can Aurell" Terrassa en la cual pasamos buenas noches de risas y dietas generosas en los vivacs, bagaje que todos los habituales del Cámping de Montserrat llevamos siempre con nosotros. Escalada omnívora.

A la derecha de esta hay una via abierta posteriormente justo por donde se realizan los rápeles de Mader Mei

EL COLECTIVO DE "EL-PUNCH"

"El-punch"

Pretende ser el lugar donde dar a conocer algunas actividades propias y de un grupo de amigos que durante años nos hemos juntado para escalar, compartir y reirnos todo lo que hemos podido.

Algunas de esta vias ya son conocidas, otras no, pero después de hablarlo entre nosotros hemos decidido crear nuestro rincón para que no vuelvan a pisotear nuestras reseñas. Hace años que no estamos haciendo uso de los canales habituales de divulgación, por muchas razones diversas, así que aquí tenmos la oportunidad de hacerlo como mejor nos parece.

Después de diez años de actividades colectivas, hemos unido nuestros esfuerzos e ilusiones un grupo de gente muy diversa, el resultado son unas cuantas vias de variedad y calidad ( almenos para nosotros) que han sido punto de encuentro y de las cuales todos guardamos gratos recuerdos de tiempos pasados de una manera inmejorable.

Desde las colectivas "Non-expansión" hasta las últimas que fueron "equipadas" todas ellas tienen una historia detrás. Hay algunos nombres fijos en casi todas ellas : Marcel Millet, Jordi Comas, Xavi Bonatti, que hemos visto como muchos de nuestros amigos se apuntaban a compartir "findes" y risas con el petexto de las nuevas vias, gente como Sergi, Medina, "Funu", Jaume, Nando Dalmases, gabi, pablo S.Català, A.Vives , Dani Serrano y algunos más que seguro me olvido.

A partir de ahora aprovechare este blog para divulgar todas estas historias y otras que también estan en el tintero