19 de Gener, 2010.
Una vegada més les bones condicions s'epatllen quan m'arriben els dies de festa, tot i això en Nacho em guarda una bona sorpresa. A la Vall d'Urdiceto ha crescut una cascada que fins ara mai no havia engreixat com aquest any. Una bona aventura que segur.. que ens fa tornar.
Doncs sí, aquest magnífic nus ens obliga a tornar al dia següent, excusa que aprofitem per dur el taladro i deixar les reunions muntades amb parabolts de pas que uns companys ens acompanyen per fer una repeticiò.
Aquest sector és ideal per buscar la tranquilitat en dies d'alta masificaciò pels voltants, una hora d'aprox fins la cascada de les "Bordes" i just al costat la nostre troballa " Esperando el autobus". Un circ a la part de dalt amb unes candeles que amenacen de caure donen un ambient salvatge al lloc.
La via no es gens menyspreable, ja que el recorregut acaba en una goulotte de 4º que és super estètica amb un pas vertical al mig del llarg. Jo crec que pot acabar com una clàssica si continua formant-se més vegades.
Així que deixo la ressenya i la recomano a tothom ja que és una d'aquelles vies que val la pena de fer
lunes, 22 de febrero de 2010
martes, 16 de febrero de 2010
SOLS A GAVARNIE ?
Hi han llocs que sempre sòn diferents, el circ de gavarnie amb seva màgia cada vegada t'ofereix un espectacle diferent
Alguna cosa no anava com havia d'anar, les sis menys quart i no hi havia cap altre cotxe al parking, tot i aixó agafem els esquis i enfilem cap al circ.
La impressió de que alguna cosa no era normal va augmentar quan a l'Hotel del Circ la taça es perdia i no trobem cap indici, així que amb paciencia enfilem cap al peu del mur quan comença a aixecar-se el dia. " Nacho, no se si es muy normal, pero no viene nadie. Solos en el circo, esto es muy difícil"
Desprès de fer un intent a FREEZANTE descobrim el motiu de la nostre solitud, les nevades dels dies anteriors havien deixat el circ molt carregat de neu i avui ha entrat una pujada de temperatures, tot raja aigua i les condicions no sòn gaire agradables.
Per eliminació vam arribar a ICE FOLLE direct i degut a la seva inclinació el gel era sec ja que l'aigua corria per l'interior així que aqui vam disfrutar una bona estona, un llarg de cinquè de seixanta metres. La part de damunt raja com les fonts del Llobregat així que ràpel i a buscar una altre.
D'aquesta manera arribem a FLUIDE, en Nacho fa el primer llarg i aqui sí que ens empapem de valent, decidim que ja en tenim prou i decidim marxar quan ens trobem amb una sorpesa. Realment no estem sols a Gavarnie...
Algú ha tingut la sort de poder volar en globus per damunt nostre, poder creuar els pirineus no es gaire fàcil ni freqüent. Avui hem tingut la sort de estar de testimonis.
Com acostuma a pasar darrerament, les condicions s'espallen quan tinc festa. A veure la propera vegada quina sort em guarda la mèteo..
Alguna cosa no anava com havia d'anar, les sis menys quart i no hi havia cap altre cotxe al parking, tot i aixó agafem els esquis i enfilem cap al circ.
La impressió de que alguna cosa no era normal va augmentar quan a l'Hotel del Circ la taça es perdia i no trobem cap indici, així que amb paciencia enfilem cap al peu del mur quan comença a aixecar-se el dia. " Nacho, no se si es muy normal, pero no viene nadie. Solos en el circo, esto es muy difícil"
Desprès de fer un intent a FREEZANTE descobrim el motiu de la nostre solitud, les nevades dels dies anteriors havien deixat el circ molt carregat de neu i avui ha entrat una pujada de temperatures, tot raja aigua i les condicions no sòn gaire agradables.
Per eliminació vam arribar a ICE FOLLE direct i degut a la seva inclinació el gel era sec ja que l'aigua corria per l'interior així que aqui vam disfrutar una bona estona, un llarg de cinquè de seixanta metres. La part de damunt raja com les fonts del Llobregat així que ràpel i a buscar una altre.
D'aquesta manera arribem a FLUIDE, en Nacho fa el primer llarg i aqui sí que ens empapem de valent, decidim que ja en tenim prou i decidim marxar quan ens trobem amb una sorpesa. Realment no estem sols a Gavarnie...
Algú ha tingut la sort de poder volar en globus per damunt nostre, poder creuar els pirineus no es gaire fàcil ni freqüent. Avui hem tingut la sort de estar de testimonis.
Com acostuma a pasar darrerament, les condicions s'espallen quan tinc festa. A veure la propera vegada quina sort em guarda la mèteo..
lunes, 1 de febrero de 2010
VALL D'INCLES : EL DIA "D"
Ahir era un d'aquells dies perfectes per quedarse a casa descansant. Després de treballar tota la nit, vaig anar a dormir tres hores amb la idea de pujar a fer el Pic de la Serrera.
Ens van trucar els companys per avisar que la carretera estava tallada just a la sortida del poble de Ransol i que anaven cap al Pic d la Coma de Varilles per la Vall d'Incles.
Així que canvi de plans i cap a Incles. Quan vam arribar el temps estava tonto i quasi be ens donem la volta, però com que ja estavem allí... Doncs fora mandra i cap amunt que ja ens han fet la traça, gràcies!
Cap de nosaltres ens esperavem el paquet de neu que ens vam trobar, i a mes la qualitat de la neu... Tot i que aquest any sembla que tenim la sort de cara ja que totes les sortides que hem fet han estat amb bona neu, a veure si dura.
Doncs arriba el millor moment del dia, " paketon" i anar baixant, si sempre fos així ....
Ara per alegrar la vida, vaig a preparar els trastos i cap a Gavarnie, així que la propera ja sabeu d'on parlarà. A veure si la meteo ens ajuda
Suscribirse a:
Entradas (Atom)