POSETS

Aquesta vegada amb les piles a tope de la última sortida marxem a fer el Posets, encara que la meteo dona una forta baixada de temperatures.

Dissabte 8 d'octubre, la meteo ha encertat ! fa un dia molt clar... però un vent que no deixa ni caminar tranquil, la gent que volia fer el cim del Posets per aquesta vessant ho ha deixat correr. Així que una volta cap al " Ibon de millás i el de Lenés" per baixar pel " Barranco de Pixón" ja és un bon dia d'activitat.

El vent era molt fort durant tot el dia, així que aquesta sortida va ser la millor opció, el que no pensavem era acabar fent 950m de desnivell i pasar tot el dia passejant.

Sortint desde les granjes de Viadòs anem passant per uns prats guapísims per anar a pujar pel Barranc de la Ribereta direcció al 1er " Ibon".

Barranc de la Ribereta

Cabana de Millàs... o el que queda d'ella, amb una bona vista del Bachimala.

Ibon de Millàs amb la " Tuca de la Forqueta" al darrera.

"Ibon de Lenés" i la Tuca de Grist al fons, un bon recorregut rodejat de cims de 3000m, tot i el dia soleiat no ens vam treure la jaqueta, ja que el vent era força fort.

No haviem vist cap animal en tota la volta i al arribar al final del barranc vam trobar aquest munt d'isards, ja va ser suficient per tot el dia.

Diumenge 9 d'octubre, el vent ha afluixat encara que no del tot... Ens posem ben aviat en marxa cap al Posets (3369m) desde les granjes de Viadòs. Una pujada amb força desnivell i una pendent bastant directa.

Arribant al Glaciar de LLardana amb un bon desnivell ja a les cames i un altre per davant... El que queda d'aquest Glaciar i la linia del corredor Jean Arlaud al seu interior.

Per fí i desprès d'unes quates hores de bastant d'esforç, la recompensa.... El cim del Posets tot i que l'aresta final ho posa bastant complicat ja que hi han uns pasos força delicats amb roca trencada i algo de neu gelada que no dona gaire confiança. Uns companys de Plan que baixen del cim ens diuen que aquest any esta bastant mès difícil.

Ara sí... content per haver aguantat be la pujada i pels meus fotuts peus que encara em deixen fer bones caminades, ara la baixada ... aixó sí que em fa pal ja que és quan mes pateixo el mal de peus, però no hi ha solució.

Cansats i contents de nou cap a les granjes de viadòs, la sortida val la pena i els 1758 m de desnivell que marca l'altímetre diuen el cansament que ens acompanya de tornada, així que cap a casa i a pensar en la propera...

VOLTA AL COMAPEDROSA

 L'altre dia van tornar les ganes de fer muntanya, desprès d'un estiu força fanàtic amb la roca, així que vam triar una bona volta per començar a agafar les ganes de caminar.

El dissabte 1 d'octubre, el temps genial encara que ja estem a la tardor no feia fred. El primer tram fins el Port vell pel mig de l'estació es fa un pel aburrit, un cop al Port vell el paisatge ja és excel·lent.

Vista del Comapedrosa (2942m) desde la Collada de Santfons, aquí comença la volta i podem observar tot el recorregut d'arestas que volem seguir.

Vista sobre el pirineu, desde aqui podem veure el massís de la Maladeta, Posets i d'altres cims interessants.

L'itinerari segueix l'aresta que pasant pel cim del Pic de Sanfonts pota fins la Portella de Baiau i d'aqui pujarem fins al Comapedrosa.

D'aqui surt un bonic tram d'aresta amb alguna bona grimpada.

Arribada al Comapedrosa per l'aresta que puja directe de la Portella de Baiau.

CREGÜEÑA

Desprès d'un estiu de fanatisme esportiu, una sortida de muntanya... encara que les cames no ho tenien gaire clar!

" IBON DE CREGÜEÑA "  un lloc amb un gran atractiu i un dels vivacs imprescindibles pels amants de l'alta muntanya, així que amb la idea de fer la cresta del pic del Alba vàm pujar-hi a dormir en aquests paratge.

He pujat dues vegades a dormir aquí i les dues he estat recompensat amb una tormenta elèctrica, l'únic que aquesta vegada no ens va agafar i es va desfer en poca estona. Mentres refrescavem els peus al llac els trons feien de les seves a la maladeta... quina sort!

Encara que l'objectiu era la Cresta del Pic de l'Alba ens vam haver de conformar amb una retirada desde la brecha ja que al matí un nuvol com el de la tarde anterior ens va fer retirar.. quan etavem baixant el dia va quedar net i amb un sol! coses que pasan ja ja ja

Per sort vam retirar, ja que els meus maltractats peus no podien seguir el ritme de les ganes que tenia de fer aquesta cresta i tornar al cotxe va ser un petit suplici. Ha quedat pendent però també un bon cap de setmana.

Tornarem! ja que l'ascensió val la pena, això sí amb els peus mes en forma!

VACANCES !

Encara que curtes, les vacances sempre sentan be, així que aquests dies he aprofitat per escalar a la zona d'Aínsa i de pas veure els amics , que ja feia molt...

La veritat és que els sectors son impressionants i la gent local.... estan tots molt forts! ens haurem de posar les piles! quan torni he de poguer apretar una mica mès ja que he deixat un munt de vies per intentar encadenar.

D'aquest viatge han sortit dues teories imporants d'en Nacho 1ª "calentar asegurando" i encadena un 7b+ que ja tenia provat xiulant.. i la 2ª e important " hidratarse después de escalar con cerveza"

Com no podia ser d'altre manera vam fer una escapada a Escuaín de turistes, simplement encantador!

Poble abandonat, fins fa un parell d'anys hi vivia en Kike, ara retirat cap a la civilització...

Una estada de fanatisme i trobada amb amics, energia per tornar a la feina... amb poques ganes però és el que toca.

Alguns van quedar tant impresionats que la semana següent hi van tornar, com la Cristina i l'Edurad...Vaja dos fanàtics també.

L'Eduard va poder practicar com fotògraf, es nota, no?

Edu a JOE BAR TEAM, un 7c que no va perdonar a la tornada, quin crack!

Oscar Cacho al bon pegue de la variant esquerra de AURORA 8a+ però mooolt dur

Piles carregades i motivació al 100%, a veure si al setembre puc aprofitar una mica mès de les vacances llargues...

NOVAMENT EN MARXA! ENRERA LESIONS....

Desprès d'un mes i mig de mala sort... ha arribat el moment d'escalar i aprofitar a tope els dies de festa!
axí que a ESCALAR! que ja en tenia ganes.

Comença la setmana a TARTAREU amb en Marco i la Sandra, bona temperatura i bones vies per anar posant el braços en forma.

No hi ha res millor que escalar amb els amics per retrobar el fanatisme, així que demà ja veurem que podem fer...

Com al dia següent vam anar a 3 ponts, poques fotos podem fer provant projectes, je jeje

Com no podia ser d'altre manera el dijous vam descansar, però el divendres amb en Marco lesionat.. el vam fer treballar de fotògraf i la Sandra i Jo ens vam posar les botes d'escalar tot el que ens venia de gust.

Dit i fet, una darrera l'atre, una bona tarda al sector que no estava masifica com sol pasar a les escoles de lleida desprès de la publicació de la nova guia, que per cert esta força ben feta.

la xorrera de "Pan de Puta" 7a

Aquesta era la primera via d'aquests tipus que provava la Sandra i no se li va donar malament, a mes pasant-s'ho be.

Per aquesta setmana deixem l'escalada esportiva i demà anire amb en Robert i en Nacho cap a Narieda Nord... si no plou!

Ploure no ho ha fet però... quan hem arribat al peu, COLLONS ! hi havien 8 persones esperan per començar i 6 a la via escalant, quan vam obrir "Baga Total" ja pensavem que seria repetida però avui no m'ho esperava així que hem canviat el pla i ens hem decidit per anar a un dels millors sectors de la zona ...
Grau mig però vies bonísimes, el "Sector Xapat"

En Robert escalfant a ESTRIPAJECS, un 6a molt bo de fisura. Aquesta és una de les molt bones!

Per sort per nosaltres el dia continuava ben tapat i la temperatura ha estat ideal, ja que aquest és un sector d'hivern.

Ja se que aquesta foto por sorprendre... però el que sorpren és la calitat d'aquesta via. No em cansare mai de felicitar a en XAVI PASTOR ja que penso que pot estar entre les millors de l'alt urgell. De debò company FELICITATS.

                             35 metres d'excel·lent roca i una autentica joia... "sin palabras"

                                                      Entrada a la reunió de Valiga

Els que no coneixeu aquests escalador, us el presento. Ignaci Gancedo, tota una vida escalant i guarda de St.Benet durant anys, és un plaer veure'l.

Aqui queda un resum dels ultims dies de festa que penso que han estat ben aprofitats, així que ja tinc ganes d'acabar els dies de feina que demà començan ja que tenim molta feina per la comarca..

HA ARRIBAT L'HORA DE DESCONECTAR...

Un començamnt d'any complicat, un hivern sec, molta feina... Així que ja tocava una bona escapada per desconectar, i si el cap de setmana prometia bon temps; Era el moment...

Cap de Creus i la Massa d'Or ("La Rata") a la dreta, una de les millors inmersions de la zona, per sort el temps i les condicions ens van deixar baixar, ole!. Desprès d'una baixada a " Ses ielles" vam anar a la Rata.

Aquesta és la primera sortida de busseig a bord que faig amb el "Porta de Mar" del Diving Center Cadaques bona experiencia i molt recomenable, bon rollo garantit.

El millor ha estat la sort amb el temps, ja que hem pogut gaudir d'un bon cap de setmana i els primers banys al mar, hem feia molta falta... je je je

A veure si la salut em deixa i puc tornar a estar actiu ja que ultimament no paro d'estar fotut.. menys mal d'aquests petits moments.

el cert és que començo a tenir dubtes.. Mar? o Muntanya?  que complicat!