POSETS

Aquesta vegada amb les piles a tope de la última sortida marxem a fer el Posets, encara que la meteo dona una forta baixada de temperatures.

Dissabte 8 d'octubre, la meteo ha encertat ! fa un dia molt clar... però un vent que no deixa ni caminar tranquil, la gent que volia fer el cim del Posets per aquesta vessant ho ha deixat correr. Així que una volta cap al " Ibon de millás i el de Lenés" per baixar pel " Barranco de Pixón" ja és un bon dia d'activitat.

El vent era molt fort durant tot el dia, així que aquesta sortida va ser la millor opció, el que no pensavem era acabar fent 950m de desnivell i pasar tot el dia passejant.

Sortint desde les granjes de Viadòs anem passant per uns prats guapísims per anar a pujar pel Barranc de la Ribereta direcció al 1er " Ibon".

Barranc de la Ribereta

Cabana de Millàs... o el que queda d'ella, amb una bona vista del Bachimala.

Ibon de Millàs amb la " Tuca de la Forqueta" al darrera.

"Ibon de Lenés" i la Tuca de Grist al fons, un bon recorregut rodejat de cims de 3000m, tot i el dia soleiat no ens vam treure la jaqueta, ja que el vent era força fort.

No haviem vist cap animal en tota la volta i al arribar al final del barranc vam trobar aquest munt d'isards, ja va ser suficient per tot el dia.

Diumenge 9 d'octubre, el vent ha afluixat encara que no del tot... Ens posem ben aviat en marxa cap al Posets (3369m) desde les granjes de Viadòs. Una pujada amb força desnivell i una pendent bastant directa.

Arribant al Glaciar de LLardana amb un bon desnivell ja a les cames i un altre per davant... El que queda d'aquest Glaciar i la linia del corredor Jean Arlaud al seu interior.

Per fí i desprès d'unes quates hores de bastant d'esforç, la recompensa.... El cim del Posets tot i que l'aresta final ho posa bastant complicat ja que hi han uns pasos força delicats amb roca trencada i algo de neu gelada que no dona gaire confiança. Uns companys de Plan que baixen del cim ens diuen que aquest any esta bastant mès difícil.

Ara sí... content per haver aguantat be la pujada i pels meus fotuts peus que encara em deixen fer bones caminades, ara la baixada ... aixó sí que em fa pal ja que és quan mes pateixo el mal de peus, però no hi ha solució.

Cansats i contents de nou cap a les granjes de viadòs, la sortida val la pena i els 1758 m de desnivell que marca l'altímetre diuen el cansament que ens acompanya de tornada, així que cap a casa i a pensar en la propera...