La historia no podia ser diferent, un dia de gossos i dos fanàtics molt fanàtics, cansats però amb ganes. Així
que cap a Sabart i que plogui el que vulgui...
Tal i com feia anys enrera amb en Joan Pons, el mes fanàtic de la cova Disblia.
Aquesta vegada la meteo no s'ha equivocat i plou tot el que han anunciat desde fa dies així que entrem a la cova i a flipar com bojos..
Una bona estona per entendre com anava tot el joc, buscar la propera presa, girar-se, apretar, tornar a apretar i mentres a fora continuava plovent. L'escalada aquí és ben curiosa i difícil...
El dia va pasant i quan tornem a casa els braços començan a donar senyals de cansament, comentem la jugada un altre cop. Queden ganes de tornar, mes en forma si es possible.
No hay comentarios:
Publicar un comentario