El camí fins el Coll de Sallenques és ple de gent fins al Pla d'Aigualluts un cop ens dirigim cap al "Ibon de Barrancs" ja només trobem dues persones que hi pugen fent un passeig, el camí ja comença a ser més pesat i el terreny es va convertint en una tartera de grans blocs que ens porta al peu de les pendents del Coll de Salenques.
El vivac al Coll és un bon mirador per disfrutar del paissatge a més d'un bon lloc per poder agafar forçes per gaudir d'aquesta cresta llarga i espectacular.
Diumenge, comença el dia amb un espectacle genial, encara que no gaire aviat ja que fins les 7:00 no ens decidim a sortir del sac, no tenim pressa així que anirem fent.
Un cop decidits ens activem amb la vista de l'Aneto al fons del circ.
L'escalada de la cresta en general no és gaire difícil però no per distreure's gaire, de material ens hem decidit per 3 friends, 3 cintes i bagues llargues. En els punts claus sempre hi ha algún pitó.
Entre les Agulles de Salenques i el Margalida trobem trams força agradables i aeris on avancem amb facilitat abans d'uns llargs que porten al cim.
Durant tot el dia vam tenir una cordada d'uns nois d'Alacant que veníen al darrera amb els que ens anavem trobant i parlant alguna estona. Les vistes del Margalida i el Tempestats amb les parets i el que queda de glaciar.
Una vegada pasada la"Brecha de Tempestades", ens queda un llarg que per mi és el més difícil de la via seguit d'un tram molt interessant de grimpada que porta a l'Espatlla d'Aneto.
Desde el cim de L'Espatlla d'Aneto 20 min ens separen del final de la via. L'esperat Aneto.
Una vegada pasada la"Brecha de Tempestades", ens queda un llarg que per mi és el més difícil de la via seguit d'un tram molt interessant de grimpada que porta a l'Espatlla d'Aneto.
Desde el cim de L'Espatlla d'Aneto 20 min ens separen del final de la via. L'esperat Aneto. La Mercè disfruta d'aquest cim que durant tot el dia ens ha estat observant.
La baixada pel glaciar cap al pas del "portillón" és igual de llarga que sempre i no s'acaba mai, així que ens ho agafem amb calma ja que els meus peus comencen a estar força espallats, les vistes són espectaculars.
Aquesta vegada el glaciar m'ha enganyat ja que no el recordava tan gran, jo diria que l'altra vegada estava en pitjors condicions i semblava que li quedava poca vida.
Arribant a la Renclusa els peus s'accelerent pensant en la possibilitat de beure i menjar alguna cosa ja que el cos no dóna per gaire més.
La baixada pel glaciar cap al pas del "portillón" és igual de llarga que sempre i no s'acaba mai, així que ens ho agafem amb calma ja que els meus peus comencen a estar força espallats, les vistes són espectaculars.
Aquesta vegada el glaciar m'ha enganyat ja que no el recordava tan gran, jo diria que l'altra vegada estava en pitjors condicions i semblava que li quedava poca vida.
Arribant a la Renclusa els peus s'accelerent pensant en la possibilitat de beure i menjar alguna cosa ja que el cos no dóna per gaire més.
3 comentarios:
ep!! si que us h va fer bon temps!!! quina sort! jo en guardo un bon record d'aquesta(feta al 3 intent!)
Quina fredat veure gent sense casc!!!
Felicitats!
Merci, Jo ja la havia fet abans. Es per això que no duia el casc, ja que penso que si no tens gent al damunt no cau res. Es una molt bona excursió
Guapa ascensió. Jo no tinc fotos del cim doncs hi vam arribar de nit! Ens veiem per la comarca...
Publicar un comentario