ESCALADAS A L'ALT URGELL

Despres de la última obertura d'en Marcel a la cara nord de la Roca Narieda, la via "7 del 7", he aconseguit fer-li pujar per anar a repetir alguna de les bones vies que tenim a la comarca, així que el dijous comencem el nostre petit "stage" per la Xelo-Bam"

D'aquesta via pocas cosas quedan a dir, ja que despres del re-equipament s'ha convertit en una clàsica molt freqüentada, cosa normal ja que la via és molt interessant. Un recorregut lògic i força agradable.

Amb els pocs metres que hem escalat darrerament surtim molt satisfets d'aquesta bona via, així que una visita a les bases de Coll i a dormir aviat que demà volem continuar.

Encara que sembli extrany aquesta via d'ahir era la segona que en Marcel escalaba a l'Alt Urgell que no fos una primera ascenciò. Així que per fer una altre de bona ens decidim per la UES.

D'aquesta via havia sentit parlar moltes coses bones, però cap d'equivocada ja que la via és excel.lent. Una bona via equipada que a la segona part recorda una mica a alguna via de Roca Regina amb un recorregut molt ben trobat.

Una cosa que no podem negar és que l'Antonio

és un gran mestre obrint vies. La gran qualitat d'aquest itinerari ens va sorprendre bastant, ja que te una lógica brutal durant tota la via. Així que nomes cal dir que "Olè".

Despres de tants dies sense escalar gaire, estem bastant cansats quan baixem al cotxe així que ens fem un beure fresc i anem a devorar un bon menù que ens hem guanyat sobradament. Hem de buscar alguna cosa per aprofitar el matí de dissabte abans de que en Marcel torni a Monserrat.

Avui ens hem buscat un soci per que pugui tirar de nosaltres ja que anem una mica justos de forces, en Nacho s'ha presentat voluntari per arrosegar-nos per la via del "NIFO" i per enésima vegada tornem a la Narieda.

Una complicitat força gran, ja que els tres ens coneixem fà molts anys i sempre és agradable tronar a escalar amb amics de fa mès de vint anys.

En Nacho donant la cara en els llargs mès atletics de la primera part del Nifo, quina sort hem tingut que ha vingut disposat a teure les castanyes del foc. Així que abans que toqui el sol marxem cap al Tahussà per fer un bon dinar de fi de festa.