ROC DEL BALINYÓ

La tàpia de la Narieda sud com tots la coneixem esta plena de recorreguts força coneguts i de grau agradable, sobre els quals podem trobar un munt d'informació a diferents blogs. Avui en dia s'ha convertit en un bon destí d'hivern, ja que els 500m d'aquestas placas donen terreny de joc per a tots.

Aquest croquis genral d'en Xavi Grane ens dona una idea del lloc, encara que no surten totes les vies existents. Però serveix per fer cinc cèntims de la història del lloc. La 1ª via de la paret va ser " Postres de music" de mà de la gent de la seu, com sempre incansables e innovadors, a la que vam afegir temps desprès " Mel i Mató" en M.Millet i jo mateix. Avui en dia és de difícil repetició ja que falten alguns dels pitons originals que marcaven el camí, cosa que volem arreglar aquest hivern. La 3ª en ser oberta va ser " Flan amb nata" d'en Miquel Blanco fidel al seu estil ràpid i lleuger, cosa que va deixar la via un pèl oblidada ja que no te gairebé gens de punts instal·lats a la via.

Els llargs de placa d'adherencia son una tonica comú a totes les vies encara que amb el temps van sortint diedres i algun desplom cosa gens evident al principi. Desprès d'aquestes primeras van sortir altres com " Cafè, copa i puro" al pur estil Millet, 5 dies a paret i una feina de por que la han convertit en una de les mès repetides sens dubte.

Comença a interesar el sector a gent de fora, arriba"Manitou" i "cherooquie" on la 1ª segueix a l'esquerra una via d'en Millet, la " Sal de frutas" que personalment és l'excel·lencia en llargs d'adherencia de tota la paret. Amb tot això el temps ha anat covertint el Balinyó en un dels llocs mes transitats de via llarga al hivern de la comarca.

Els desploms i les fisures físiques arriban de la mà de " Dau al set" que és la via del hivern passat de la mà altre cop d'en Millet i un servidor on 15 llargs ens tornen a deixar al cim del Balinyó amb un bon gust de boca. D'altre banda comença l'equipament d'un sector d'esportiva on de moment encara esta tot molt verd, però a veure si el temps ens deixa i podem acabar amb els projectes que hem vist clars.

A la feixa van apareixent vies com " El boig de la feixa" 6c, "Padrecito" 6b+/c o " Home de bosc" 7b+, encara que els projectes ja estan en marxa i cada dia ho veiem amb ulls diferents, ja que sembla que amb cada cop d'ull trobem mes possibilitats.

En Marcel al campament d'hivern a la feixa, és un luxe poder fer unes nits aqui dalt en mig del bosc. Sembla un retorn als orígens del nostre esport.
Espero poder pasar mes informació d'aqui un mes i mig a veure si anem enllestint la feina, que ens queda molta.