VALL DE PINETA

Ja hem trobat l'objectiu que buscavem... Balcò de Pineta i Pic del Astzou.

Havia sentit`parlar de la pujada al balcò de pineta, però no l'havia feta mai. Així que amb tota la calma començem a enfilar, la intenció és d'anar a dormir al refugi de Tucarroya.

Aquí encara queden congestas de neu al fons de la Vall. Just uns dies abans va haver un tràgic accident amb una colla de nois que és van ficar dins d'una congesta i els va caure al damunt, bastant trist.

La pujada és realment com me l'havien descrit. El camí amb mès desnivell de la zona que dona accès a un plà increiblement guapo 1200m mès amunt.

Tampoc aquí falta la neu ni la fauna, hem vist molts isards en aquesta vessant del Perdut. El camí fins a la Becha de Tucarroya és curt i volteja el Llac de Marborè per enfilar-se al coll on trobem el refu.

Amb la sort un altre cop de cara trobem lloc al refu, 12 places i 16 personas, ja que hem arribat a bona hora i encara quedaven llits lliures. Així que un bon descans, sopar i a les set al llit per tornar a fer una bona matinada.

El dia ha sortit espléndid, la nit ha deixat la neu en unes condicions molt bones per caminar amb crampons i fem força via cap al Astazou mentre el dia s'aixeca.

Quan ens acostem al cim un bon grapat d'isards ens vigilen. Quan arrivem dalt ja no queda ni un, però la vista sobre el Circ de Gavarnie i voltants compensa tots els esforços.

Ara cap a baix, com de costum la dutxa, bon menjar i un bon llit, a veure si demà estem en condicions d'escalare una estona a " Las Devotas" per anar apurant la visita al pirineu.....

Una visita ràpida al " Ibon de Plan" i cap a Devotas que ens espera en Nacho per fer unes vies. Ara toca tornar a casa per canviar de trastos i fer alguna inmersió a Cadaques que ja fa dies que en tinc moltes ganes.....

Una petita vista del pirineu..

PIRINEU ANTI-CRISI, ANTI-ESTRÈS

Aquest any tinc menys dies de vacances així que aprofitem per fer muntanya pel Pirineu i continuar coneixent racons de les nostres muntanyes.

Començem per la Vall d'Ordesa i anem cap a Gòriz per fer nit i anar al Mont Perdut, així que cap a Soaso anar creuant-nos amb ,molta gent que roda per allí.

El camí encara que llarg és força distret i vam veure bastanta fauna, el paisatge val la pena tota la suada.

Per sort al refu havien tingut dues anul.lacions i vam tenir lloc per dormir, que amb el bon sopar van aconseguir que ens recuperesim de la pujada, ja que vam sortir amb el temps just per arribar al sopar.

A les sis diana, esmorzar i començem a fer via, just una hora més tard ja ens calçavem els crampons. Encara queda molta neu en alçada.

"Lago Helado", aqui ja és veu "la escupidera" i el cim del Perdut, la vista guapísima. Encara no hi ha ningú pujant però ja va arrivant gent, la temperatura fresqueta fa que la neu sigui ideal pels crampons, així que tots cap a dalt.

Una bona filera de penya s'organitza en un moment i tots cap al cim, no se quanta gent pujarà aquest estiu però segur que serà un munt, ja que a Gòriz tenen ple fins a finals d'agost.

L'esforç val la pena, un vent fred ens acull al cim, així que desprès de la foto de rigor començem a fer via cap a baix. Desprès de no se quant arribem al bus, reventats i amb els peus fets una merda, s'han portat prou be els meus "munyons", aquesta nit cap a Bujaruelo a descansar.

Ara tocava dutxa, jalo i DORMIR, tot això buscant un altre objectiu per passat demà....

Tornada a l'aigua

    Encara que el temps no acompanya gaire, hem de continuar fent les activitats que tocan... així que ja he començat a fer alguna escapada al mar per fer les primeres inmersions de la temporada. Així que deixo un video que he grabat amb la camball. La inmersió és al Ullastre 3 una muntanya que baixa fins a 41m i amb molta vida, a veure si per la propera trobo la manera d'enfocar millor la cam... sorry!

YIHAD WI-6º CABANA SORDA

Fa molt temps que aquesta línea de gel em tenia el cor robat, varies vegades aquest hivern m'ensenyava els seus 30m desafiants com reclamant una ascenció. El problema és que desde que s'aixeca el sol comença a banyarla directament i fa que sigui complicat trobar les condicions ideals, tot i això aquestga vegada hem ajustat les comptes pendents i "YIHAD" ja és un bon record i com no un dels millors regals de Cabana Sorda.

El peu del mur és una plataforma perfecta ben protegida del vent i gràcies al sol un lloc ideal per estar un matí. La roca del sector és molt bona i ja tinc mirades tres possibles líneas de dry-tooling per obrir, així que en tornare a parlar d'aquest racó.

Aquesta via és dels pocs 6º de gel d'andorra i consisteix en una columna que queda partida al mig per una plataforma, que dona un bon descans i amb les condicions óptimes pot fer-se sense anar al repòs. Encara que aquesta vegada el gel obligava a escalar pel mig ,si creix molt penso que per la dreta podria ser un pèl menys dret.

Tot aixó no hauria esta possible sense la paciencia d'en Nacho que sense fer gaires preguntas es va apuntar ràpid quan li vaig demanar d'acompanyar-me. Cal dir que feia quatre anys que no tocava els piolets, així que gràcies company. Un cop al lloc a tots dos ens van agradar les moltes possibilitats de obrir vias que té el sector amb lo que ja tinc un altre compi motivat per anar a fe el jabato.

Així que aqui deixo aquesta Yihad, la nostre santa guerra de cada hivern, buscant líneas de gel per tot arreu i renovant la il-lusió que ens fa sortir a la muntanya cada cop amb mes ganes.

URDICETO: " ESPERANDO EL AUTOBUS"

19 de Gener, 2010.
Una vegada més les bones condicions s'epatllen quan m'arriben els dies de festa, tot i això en Nacho em guarda una bona sorpresa. A la Vall d'Urdiceto ha crescut una cascada que fins ara mai no havia engreixat com aquest any. Una bona aventura que segur.. que ens fa tornar.

Doncs sí, aquest magnífic nus ens obliga a tornar al dia següent, excusa que aprofitem per dur el taladro i deixar les reunions muntades amb parabolts de pas que uns companys ens acompanyen per fer una repeticiò.

Aquest sector és ideal per buscar la tranquilitat en dies d'alta masificaciò pels voltants, una hora d'aprox fins la cascada de les "Bordes" i just al costat la nostre troballa " Esperando el autobus". Un circ a la part de dalt amb unes candeles que amenacen de caure donen un ambient salvatge al lloc.

La via no es gens menyspreable, ja que el recorregut acaba en una goulotte de 4º que és super estètica amb un pas vertical al mig del llarg. Jo crec que pot acabar com una clàssica si continua formant-se més vegades.

Així que deixo la ressenya i la recomano a tothom ja que és una d'aquelles vies que val la pena de fer

SOLS A GAVARNIE ?

Hi han llocs que sempre sòn diferents, el circ de gavarnie amb seva màgia cada vegada t'ofereix un espectacle diferent

Alguna cosa no anava com havia d'anar, les sis menys quart i no hi havia cap altre cotxe al parking, tot i aixó agafem els esquis i enfilem cap al circ.

La impressió de que alguna cosa no era normal va augmentar quan a l'Hotel del Circ la taça es perdia i no trobem cap indici, així que amb paciencia enfilem cap al peu del mur quan comença a aixecar-se el dia. " Nacho, no se si es muy normal, pero no viene nadie. Solos en el circo, esto es muy difícil"

Desprès de fer un intent a FREEZANTE descobrim el motiu de la nostre solitud, les nevades dels dies anteriors havien deixat el circ molt carregat de neu i avui ha entrat una pujada de temperatures, tot raja aigua i les condicions no sòn gaire agradables.

Per eliminació vam arribar a ICE FOLLE direct i degut a la seva inclinació el gel era sec ja que l'aigua corria per l'interior així que aqui vam disfrutar una bona estona, un llarg de cinquè de seixanta metres. La part de damunt raja com les fonts del Llobregat així que ràpel i a buscar una altre.

D'aquesta manera arribem a FLUIDE, en Nacho fa el primer llarg i aqui sí que ens empapem de valent, decidim que ja en tenim prou i decidim marxar quan ens trobem amb una sorpesa. Realment no estem sols a Gavarnie...

Algú ha tingut la sort de poder volar en globus per damunt nostre, poder creuar els pirineus no es gaire fàcil ni freqüent. Avui hem tingut la sort de estar de testimonis.
Com acostuma a pasar darrerament, les condicions s'espallen quan tinc festa. A veure la propera vegada quina sort em guarda la mèteo..

VALL D'INCLES : EL DIA "D"

Ahir era un d'aquells dies perfectes per quedarse a casa descansant. Després de treballar tota la nit, vaig anar a dormir tres hores amb la idea de pujar a fer el Pic de la Serrera.
Ens van trucar els companys per avisar que la carretera estava tallada just a la sortida del poble de Ransol i que anaven cap al Pic d la Coma de Varilles per la Vall d'Incles.

Així que canvi de plans i cap a Incles. Quan vam arribar el temps estava tonto i quasi be ens donem la volta, però com que ja estavem allí... Doncs fora mandra i cap amunt que ja ens han fet la traça, gràcies!

Cap de nosaltres ens esperavem el paquet de neu que ens vam trobar, i a mes la qualitat de la neu... Tot i que aquest any sembla que tenim la sort de cara ja que totes les sortides que hem fet han estat amb bona neu, a veure si dura.

Doncs arriba el millor moment del dia, " paketon" i anar baixant, si sempre fos així ....

 Ara per alegrar la vida, vaig a preparar els trastos i cap a Gavarnie, així que la propera ja sabeu d'on parlarà. A veure si la meteo ens ajuda