lunes, 25 de octubre de 2010

NEVADA OCTUBRE




Avui és un d'aquells dies en que entenc per que visc a Andorra i no a Barcelona. La tardor ens ha agafat encara amb ganes de sol i bon temps, però ella no perd el temps i avui ens regala aquesta nevada.
Alguns hem quedat pillats a casa i d'altres a la feina, de totes maneras s'ha de continuar i mirar al cel que no para de sorprendre'ns... això sí de bolets poca cosa !

viernes, 22 de octubre de 2010

Guillaume Nery base jumping at Dean's Blue Hole, filmed on breath hold b...



Simplement; sense paraules....  Del millor que he vist, així que us deixo aixó per al·lucinar una estona
amb la pau que despren...

viernes, 15 de octubre de 2010

ACTE DE FE

La historia no podia ser diferent, un dia de gossos i dos fanàtics molt fanàtics, cansats però amb ganes. Així
que cap a Sabart i que plogui el que vulgui...
 Tal i com feia anys enrera amb en Joan Pons, el mes fanàtic de la cova Disblia.
Aquesta vegada la meteo no s'ha equivocat i plou tot el que han anunciat desde fa dies així que entrem a la cova i a flipar com bojos..

Una bona estona per entendre com anava tot el joc, buscar la propera presa, girar-se, apretar, tornar a apretar i mentres a fora continuava plovent. L'escalada aquí és ben curiosa i difícil...
 El dia va pasant i quan tornem a casa els braços començan a donar senyals de cansament, comentem la jugada un altre cop. Queden ganes de tornar, mes en forma  si es possible.







                                                                                                                                                  

are we a warrior live ijahman levi

jueves, 7 de octubre de 2010

PETIT VIGNEMALE

Cop d'ull a la meteo i cap al Vignemale, penso que el dissabte ens deixarà caminar amb bon temps. La carrera comença divendres al matí preparant tots els trastos just per recollir la Mercè a les dotzei enfilar el port cap a França.

El camí del refugi de "OULETTES", em va portant vells records de les ascencions fetes allí, les baixades de nit i algunes aventures que mai s'obliden . Com sempre una pressió que ens afegim a l'aproximació és l'hora del sopar, ja que ens esperen a les 19h i començem un pel tard, així que amb les parades justes anem fent via.
El temps aquesta tarde és millor del que esperavem, el camí es va fent agradable i com és un pèl tard anem sols cap dalt, nomès un grup de 4 que van amb presas com nosaltres i un parell de despistats que han passejat fins al refu.

El llac de " GAUBE"  queda enrrera i poc a poc anem descobrint els racons d'aquesta vall tan guapa, les dues hores de camí es fan llargues ja i començem a tenir ganes d'arribar.

Sempre és una imatge al·lucinant la visió d'aquesta vessant del Vignemale, per a mi la mès salvatge del pirineu. El refugi nou em va sorpendre ja que no el coneixia ni n'havia sentit parlar de la reforma. El guarda  al arribar ens va dir que la meteo havia canviat i que donaven forts vents per l'endemà així que igual hauriem de canviar el pla inicial de pujar per les arestes.

Per no variar al matí vam començar ben aviat i el vent encara no havia donat senyals de presencia així que pensava que podriem fer la nostra travessa, l'únic que anava fatal eran els meus dolorits peus que no trobaven la manera de no fer mal. Poc a poc els vaig empènyer fins a la " Fourquette " per donar un respir.

Un cop aqui el vent va apareixer, primer de manera feble donant-nos temps de fer el pic dl Petit Vignemale
mentres el dia s'aixecava.

El cim d'aquest 3.000 va ser la recompensa del esforç que els meus peus i jo vam fer aquest dissabte, la Mercè com sempre va pujar amb el seu ritme sense parar

Arrosegant els meus munyons cara avall vaig trigar mes en baixar del refugi que en pujar-hi, així que poc a poc i sense cap mena de pressa, el diumenge seria un altre dia i que si tot anava bé l'aprofitariem pe escalar una mica com així va ser. Vaig acabar amb un aspecte poc saludable espero que la propera sigui millor.

L'enèsima parada del meu viacrucis per baixar... ah pe cert el vent va acabar apareixent i per sort no ens va trobar a l'aresta... aquesta hagues estat una altre historia ben diferent.

martes, 5 de octubre de 2010

TARDOR FANÀTICA

Desprès d'uns dies de descans ja venia de gust escalar i a ser posible fora de casa, així que una escapada a la pedrera i tornem a casa contents.

El cert és que el dia no va ser gaire propici pels encadenaments, però vam tornar a casa ben motivats així que en Juanan ens va trobar just en el punt ideal per enrredar-nos pe anar a Montgrony.

Txentxo Oca, Albert Castellet i Dani Estragues

Feia molt que no escalaba a Montgrony i menys amb tanta gent, semblava una sorida del "BLOC CAFÈ"
el sector del Parking va tornar a ser una festa com la de anys enrrera.

Dani a "Decameron 6b+"

Així que tots repartits per alli i cada un provant la seva via, les sensacions anavan tornant i el dia ens ajudava amb una bona temperatura per pode apretar fort.

Juanan a "Gengis khan"

"Gengis Khan" un vell projecte que hem tornat a retrobar així que ja em veig fent escapades cap allí cada dos per tres, molina amunt i avall.


Xavi a "Gengis kahn"

Després de l'accident encara no havia tingut unes sensacions tan bones i dies de fanatisme colectiu com aquests, així que penso que cada dia la motivació continua pujant i els projectes es van acumul·lant.

Rosa a "Centellenca 7a"
Fanatisme de tardor, quan la calor comença a no ser un problema i podem anar a escalar a molts mes llocs.
Que per sort no ens queden gaire lluny de casa.
Txentxo al pas clau de "Gengis kahn"


Juanan " descans foto"