martes, 25 de enero de 2011

GEL A LA VALL DE RIALB

El fred d'aquests dies ha fet que tornin a sortir les lineas de gel. Aquest any és una bogeria, tot i això s'ha d'estar pendent.


En aquesta vall podem trobar unes quantes vias que habitualment es posen en condicions, petits resalts que ens permeten jugar i fer una bona jornada. Avui hem anat a la columna que trobem aprop del primer pla desprès de la tanca, un resalt que dona varies opcions de joc i cap d'ellas menyspreable.



Una linea de dos curts llargs ( 15-20m) i WI-5 protegible en roca, que ens ha fet començar el dia amb motivació.



Aquesta és una bona manera d'aprofitar les hores lliures i a menys d'una hora de casa. Ara ens tocava la columna del costat.



El cert és que dona plaer poder jugar amb vies així i reunions al sol, gens de fred i bons moviments per carregar els braços. Encara ens quedava terreny per jugar..



Aprofitant un petit fil de gel a dreta de la columna he,m tret un altre boin llarg d'uns 40m per acabar amb les energies. D'aquesta manera no sap gens de greu tenir que anar a treballar de nit.



Avui era el segon dia de gel de la SPASKA i pel que sembla se li dona força bé ja que ha pujat sense inmutar-se gens. Així que ja hem complert amb el que deiem ahir... alguna n'haviem de fer !



Ara nomes falta esperar a veure que fa la meteo, ja que ideas no falten.. ni de bones ni de dolentes!

lunes, 24 de enero de 2011

PORTELLA DE RIALB

Avui ha tocat moure una mica el cos, ja fa uns dies que mancava activitat. Aprofitant que el PELUT tenia ganes d'esquiar hem sortit a fer un tomb amb els esquís cap a la Vall de Rialb.

  Ja que a les dues tenia que treballar hem començat aviat, per sorpresa havia inversió termica i feia menys fred que a Ordino, tot i així costava de posar-si.



La nevada dels darrers dies ha millorat el gruix tot i que esta molt lluny del que hauria de ser. Fins al refugi de Rialb costa una mica de imaginació, desprès ja millora bastant tot i que la neu esta gelada en bastants trams.


Al arribar a la Portella hem tret el cap cap al Fontblanca i hem vist que la vessant del Castellar ha acumulat mès neu sobretot a les canals, encara que hem hagut de fer mitja volta ja que el temps no donava per continuar.



Amb una bona baixada, el fred i tot lo demes queda oblidat així que segurament demà s'haura de fer algo ja que segur que el cos ho demana... quina vida mes dura que ens ha tocat!

video


penso que per demà ja tinc una bona idea si tot acompanya ja veurem..

lunes, 17 de enero de 2011

PIC DE MARGALIDA

Aquesta és una de les activitats que quedarà grabada per sempre, ja que el record és molt bo. No se li podia demanar mès a la muntanya, bon temps, condicions excel·lents i un dels millors amics que he tingut per compartir tot això amb la mateixa il·lusió . " En dos palabras... Im presionante".



L'aventura comença amb una d'aquelles aproximancions que treuen les ganes, ja que la idea era anar a dormir desprès del " Ibon de Barrancs" , la motxila de 20kg demanava una mínima excusa per deixar-ho estar però res d'això. Ben segur que val la pena tot l'esforç.


Us presento al Robert Pujol, un d'aquells que sempre s'apunta a una bona moguda. Cal dir que per mi és un company de debò, amb una il·lusió per fer coses increíble. Aquí per primera vegada feia alguna activitat al massís de la Maladeta-Aneto, i com no; vam disfrutar del paissatge com el " Forao d'Aigualluts" de la foto.



Al final del Pla d'Aigualluts les cascades com la Mamporros para todos es mantenen en peu intentant no fer cas de les altes temperatures d'aquest hivern tant raro que tenim, alguna cordada s'enfila pel gel malgrat tot.


El Ibon de Tempestats, que a l'estiu dona tanta guerra per ser creuat i ara ens fa de pista de fons per ajudar-nos una mica en tota la nostra moguda.


Nit de luxe al hotel de Barrancs... La idea de dormir aprop de la via és perque ha corregut la veu de que esta en molt bones condicions així que millor anar allí i començar ben aviat per anar ràpid. Cosa que les 3 cordades que hi vam trobar, va donar per bona la teoria.



A les 5 del matí ja ens posavem a fondre neu per esmorzar i poder anar fent via , 3 nois de Madrid havien fet un vivac i sortirien abans que nosaltres. Això era un mal menor, una cordada al davant .



Una cosa s'ha de dir, que no te preu tot el que hem vist i disfrutat d'aquesta aventurilla. Penso que les imatges parlen per si soles.



El Margalida i la via al costa dret. Un lloc màgic del nostre pirineu.



El recorregut de la via és encaixonat i amb uns bons resalts que li donen un gran atractiu. Realment és d'aquellas que s'han de fer un cop almenys.



Els llargs del mig de la via. La neu estava genial i donava molta seguretat el que ens va fer anar bastant ràpid.



El coll de sortida del corredor, la feina feta i un molt bon record. 30m i estavem al cim del margalida.



Doncs amb això ja tenim una mes al sac, dos dies genials i algo que mai oblidarem.

lunes, 3 de enero de 2011

Ressenyas de CABANA SORDA

Ja que alguns companys m'han comentat que els costa de veure les topos del sector, faig un nou post per solucionar els problemillas i afegir alguna cosa.


L'aproximació es fa en 1,45h o 2,30 segons el sector al que ens dirigim: A la foto he marcat tres sector amb lletra verda: A les vies del fons ( sonata, melodia i les de dins del diedre)
                              B Columna Zipi i corredor Snowbeer
                              C Yihad i els projectes



En aquesta panoramica localitzem les vies del sector A, encara que falta la entrada directa a la del mig que va ser oberta mes tard.


 Aquesta via es bastant recomenable per iniciació i la 3ª reunió esta muntada amb un pito a la dreta.



Melodia secreta, probablement una de les millors cascades que he escalat a Andorra i una de les joies del sector, actualment podem accedir per dos llargs que pugen directes desde baix, reunions sobre cargols i descens d'abalakovs. Una autentica disfrutada , ambient i alta muntanya.


Quan l'acces directe de Melodia esta sec , el compparteix amb el diedre, un llarg de 65m aprox segons la neu, porta fins un corredor que entra al diedre on trobem tres bones variants sense cap desperdici. Graus asequibles i reunions de pitons i cordinos als blocs per baixar si la neu no ho tapa. Fer atenció al ràpel de baix 65m.

SECTOR B:
 Aqui tinc una errada a la ressenya, el coredor Snowbeer queda a l'esquerra de la columna zipi, per lo que l'aproximació a la columna la fem per la entrada del corredor fins unes vires que seguint-les cap a dreta ens porte al peu de via una mica per dalt.



Ara ja toca parlar de la Columna Zipi, sembla que el post de l'altre dia ha agradat. La via li vam dedicar a un bon amic que ben segur no se l'hauria deixat per fer.
El llarg ha variat ja que a la primera asc era molt mes gruixuda, pero tot i aixo no decepciona gens, podem escalar en un llarg molt bo de 50m i una sortideta fàcil o partir-ho en dos d'uns 25m al gust.
Per baixar cal agafar la vira descendnt cap a esquerra i tornar a la que hem fet servir per pujar.
Interessants posibiulitats en aquest sector.



Això pel que fa al sector de dins del estany, ara descriure el sector que vaig obrir l'any passat.       Sector C:   Yihad i les vies que s'han d'equipar per tooling al costat, estan exposades al sol però tot i això l'any passat van ser escalables mes d'un mes així que no pinta malament. Aquest any ja estan marcades per uns bons fils de gel.


L'acces és molt evident, quan s'acaba el bosc i ens dirigim cap a l'estany, a la dreta ens queda la pared i les cascades ben visibles aquest i una de 5º que hi trobem a la dreta.
Així que ara ja esta tot mes fàcil de trobar.



Darrera variant que ja m'oblidava... perdo!



Si algú vol mes info nomes ha de deixar un comentari a l'entrada i ja li contestare
Salut i espero que us agradi tant el lloc com a mi.

domingo, 2 de enero de 2011

PIC DE LA SERRERA 2912m

Avui que ja és dia 2 d Gener..tocava provar de fer un cim que ja fa uns quants dies.


Aprofitant que el meu mestre d'escalada, Armando Cobo, corria per la Cerdanya ens hem fet un truc per anar junts a fer un tomb per la Vall de Ransol. Encara falta molta neu però malgrat tot encara hem pogut disfrutar d'una bona sortida.


                                El grup format per: Juan Carlos, Josep i l'Armando.



La sorpresa ha estat la neu tan dura que hem trobat, ja que aquesta setmana han esta a casa dos companys de guipuzcoa i han trobat neu pols en les dos activitatas que volien fer, quina mala sort.



El dia ha estat força bo encara que el vent fa que la neu no transformi gaire i la sensació de fred és forta, malgrat tot un dia excel·lent.


Fent aquest post, em donen ganes de reformar una frase d'en Ferran Latorre: COM S'HO FA LA GENT QUE NO FA MUNTANYA , PER SER FELIÇ?



Armando en plena acció. D'aquest company hauria de fer un post serio algun dia, ja que va ser ell qui hem va ensenyar a escalar i de qui vaig treure l'afició per l'escalada clàsica. Així que us prometo que aixó queda pendent ja que val la pena.



Així que amb una bona sortida de muntanya, cap a casa a descansar i aquesta nit a currar... content però quin pal!