Tornada a l'aigua

    Encara que el temps no acompanya gaire, hem de continuar fent les activitats que tocan... així que ja he començat a fer alguna escapada al mar per fer les primeres inmersions de la temporada. Així que deixo un video que he grabat amb la camball. La inmersió és al Ullastre 3 una muntanya que baixa fins a 41m i amb molta vida, a veure si per la propera trobo la manera d'enfocar millor la cam... sorry!

YIHAD WI-6º CABANA SORDA

Fa molt temps que aquesta línea de gel em tenia el cor robat, varies vegades aquest hivern m'ensenyava els seus 30m desafiants com reclamant una ascenció. El problema és que desde que s'aixeca el sol comença a banyarla directament i fa que sigui complicat trobar les condicions ideals, tot i això aquestga vegada hem ajustat les comptes pendents i "YIHAD" ja és un bon record i com no un dels millors regals de Cabana Sorda.

El peu del mur és una plataforma perfecta ben protegida del vent i gràcies al sol un lloc ideal per estar un matí. La roca del sector és molt bona i ja tinc mirades tres possibles líneas de dry-tooling per obrir, així que en tornare a parlar d'aquest racó.

Aquesta via és dels pocs 6º de gel d'andorra i consisteix en una columna que queda partida al mig per una plataforma, que dona un bon descans i amb les condicions óptimes pot fer-se sense anar al repòs. Encara que aquesta vegada el gel obligava a escalar pel mig ,si creix molt penso que per la dreta podria ser un pèl menys dret.

Tot aixó no hauria esta possible sense la paciencia d'en Nacho que sense fer gaires preguntas es va apuntar ràpid quan li vaig demanar d'acompanyar-me. Cal dir que feia quatre anys que no tocava els piolets, així que gràcies company. Un cop al lloc a tots dos ens van agradar les moltes possibilitats de obrir vias que té el sector amb lo que ja tinc un altre compi motivat per anar a fe el jabato.

Així que aqui deixo aquesta Yihad, la nostre santa guerra de cada hivern, buscant líneas de gel per tot arreu i renovant la il-lusió que ens fa sortir a la muntanya cada cop amb mes ganes.

URDICETO: " ESPERANDO EL AUTOBUS"

19 de Gener, 2010.
Una vegada més les bones condicions s'epatllen quan m'arriben els dies de festa, tot i això en Nacho em guarda una bona sorpresa. A la Vall d'Urdiceto ha crescut una cascada que fins ara mai no havia engreixat com aquest any. Una bona aventura que segur.. que ens fa tornar.

Doncs sí, aquest magnífic nus ens obliga a tornar al dia següent, excusa que aprofitem per dur el taladro i deixar les reunions muntades amb parabolts de pas que uns companys ens acompanyen per fer una repeticiò.

Aquest sector és ideal per buscar la tranquilitat en dies d'alta masificaciò pels voltants, una hora d'aprox fins la cascada de les "Bordes" i just al costat la nostre troballa " Esperando el autobus". Un circ a la part de dalt amb unes candeles que amenacen de caure donen un ambient salvatge al lloc.

La via no es gens menyspreable, ja que el recorregut acaba en una goulotte de 4º que és super estètica amb un pas vertical al mig del llarg. Jo crec que pot acabar com una clàssica si continua formant-se més vegades.

Així que deixo la ressenya i la recomano a tothom ja que és una d'aquelles vies que val la pena de fer

SOLS A GAVARNIE ?

Hi han llocs que sempre sòn diferents, el circ de gavarnie amb seva màgia cada vegada t'ofereix un espectacle diferent

Alguna cosa no anava com havia d'anar, les sis menys quart i no hi havia cap altre cotxe al parking, tot i aixó agafem els esquis i enfilem cap al circ.

La impressió de que alguna cosa no era normal va augmentar quan a l'Hotel del Circ la taça es perdia i no trobem cap indici, així que amb paciencia enfilem cap al peu del mur quan comença a aixecar-se el dia. " Nacho, no se si es muy normal, pero no viene nadie. Solos en el circo, esto es muy difícil"

Desprès de fer un intent a FREEZANTE descobrim el motiu de la nostre solitud, les nevades dels dies anteriors havien deixat el circ molt carregat de neu i avui ha entrat una pujada de temperatures, tot raja aigua i les condicions no sòn gaire agradables.

Per eliminació vam arribar a ICE FOLLE direct i degut a la seva inclinació el gel era sec ja que l'aigua corria per l'interior així que aqui vam disfrutar una bona estona, un llarg de cinquè de seixanta metres. La part de damunt raja com les fonts del Llobregat així que ràpel i a buscar una altre.

D'aquesta manera arribem a FLUIDE, en Nacho fa el primer llarg i aqui sí que ens empapem de valent, decidim que ja en tenim prou i decidim marxar quan ens trobem amb una sorpesa. Realment no estem sols a Gavarnie...

Algú ha tingut la sort de poder volar en globus per damunt nostre, poder creuar els pirineus no es gaire fàcil ni freqüent. Avui hem tingut la sort de estar de testimonis.
Com acostuma a pasar darrerament, les condicions s'espallen quan tinc festa. A veure la propera vegada quina sort em guarda la mèteo..

VALL D'INCLES : EL DIA "D"

Ahir era un d'aquells dies perfectes per quedarse a casa descansant. Després de treballar tota la nit, vaig anar a dormir tres hores amb la idea de pujar a fer el Pic de la Serrera.
Ens van trucar els companys per avisar que la carretera estava tallada just a la sortida del poble de Ransol i que anaven cap al Pic d la Coma de Varilles per la Vall d'Incles.

Així que canvi de plans i cap a Incles. Quan vam arribar el temps estava tonto i quasi be ens donem la volta, però com que ja estavem allí... Doncs fora mandra i cap amunt que ja ens han fet la traça, gràcies!

Cap de nosaltres ens esperavem el paquet de neu que ens vam trobar, i a mes la qualitat de la neu... Tot i que aquest any sembla que tenim la sort de cara ja que totes les sortides que hem fet han estat amb bona neu, a veure si dura.

Doncs arriba el millor moment del dia, " paketon" i anar baixant, si sempre fos així ....

 Ara per alegrar la vida, vaig a preparar els trastos i cap a Gavarnie, així que la propera ja sabeu d'on parlarà. A veure si la meteo ens ajuda

COMENÇA LA TEMPORADA DE GEL 2010

Com ja era hora, he fet una escapadeta cap al Sobrarbe, un cop mès he arribat quan l'onada de fred ja era fora de la comarca.... tot i això hem pogut aprofitar uns dies de bones escalades.

 El recurs fàcil de la " Dorada" ens ha servit per omplir un dia en que no teniem gaire temps i la sort ens va ajudar força, ja que quan vam plegar, el dia es va tancar i va començar una bona nevada que ja afectava la part de França

Això sí que es una bona historia per contar.. Aquesta és una nova via a la vall de " Urdiceto" just a la dreta de la "cascada de las bordas". Aquesta línea s'havia marcat algunes vegades però ha estat ara que s'ha posat per primer cop en bones condicions, així que en Nacho i Jo vam treure el cap per fer una bona ascencio. Quan tingui la ressenya ja fare un altre post de " Esperando el autobús"

BENVINGUT 2010

  6 de Gener, dia de Reis. Avui s'han portat, a part del carbó m'han deixat un esplèndid dia de muntanya. La mèteo donava mal temps per avui i quan s'aixecat el dia no semblava que anès equivocada, tot i això l'espera ha valgut la pena .

 En aquests dies s'agraeix mès que mai una mica d'activitat per fer baixar tots els àpats nadalencs, així que ens hem decidit per anar al Pic de la Coma de Varilles. En aquest Pic les condicions sòn bastant segures i la baixada és d'aquelles força agraïdes

L'ascensió és d'uns 900m de desnivell, sortint del pàrking de la Vall de Rànsol, un cop aquí s'agafa el camí que surt a la dreta de la casa de colonies i remontem el bosc per anar seguint les pendents suaus fins al coll que dona accès al pic.

     

                             Quan les condicions sòn com les d'aquest dia...

 .

A veure com continua l'hivern, però de moment sembla que comença a posar'se força bé.