lunes, 17 de enero de 2011

PIC DE MARGALIDA

Aquesta és una de les activitats que quedarà grabada per sempre, ja que el record és molt bo. No se li podia demanar mès a la muntanya, bon temps, condicions excel·lents i un dels millors amics que he tingut per compartir tot això amb la mateixa il·lusió . " En dos palabras... Im presionante".



L'aventura comença amb una d'aquelles aproximancions que treuen les ganes, ja que la idea era anar a dormir desprès del " Ibon de Barrancs" , la motxila de 20kg demanava una mínima excusa per deixar-ho estar però res d'això. Ben segur que val la pena tot l'esforç.


Us presento al Robert Pujol, un d'aquells que sempre s'apunta a una bona moguda. Cal dir que per mi és un company de debò, amb una il·lusió per fer coses increíble. Aquí per primera vegada feia alguna activitat al massís de la Maladeta-Aneto, i com no; vam disfrutar del paissatge com el " Forao d'Aigualluts" de la foto.



Al final del Pla d'Aigualluts les cascades com la Mamporros para todos es mantenen en peu intentant no fer cas de les altes temperatures d'aquest hivern tant raro que tenim, alguna cordada s'enfila pel gel malgrat tot.


El Ibon de Tempestats, que a l'estiu dona tanta guerra per ser creuat i ara ens fa de pista de fons per ajudar-nos una mica en tota la nostra moguda.


Nit de luxe al hotel de Barrancs... La idea de dormir aprop de la via és perque ha corregut la veu de que esta en molt bones condicions així que millor anar allí i començar ben aviat per anar ràpid. Cosa que les 3 cordades que hi vam trobar, va donar per bona la teoria.



A les 5 del matí ja ens posavem a fondre neu per esmorzar i poder anar fent via , 3 nois de Madrid havien fet un vivac i sortirien abans que nosaltres. Això era un mal menor, una cordada al davant .



Una cosa s'ha de dir, que no te preu tot el que hem vist i disfrutat d'aquesta aventurilla. Penso que les imatges parlen per si soles.



El Margalida i la via al costa dret. Un lloc màgic del nostre pirineu.



El recorregut de la via és encaixonat i amb uns bons resalts que li donen un gran atractiu. Realment és d'aquellas que s'han de fer un cop almenys.



Els llargs del mig de la via. La neu estava genial i donava molta seguretat el que ens va fer anar bastant ràpid.



El coll de sortida del corredor, la feina feta i un molt bon record. 30m i estavem al cim del margalida.



Doncs amb això ja tenim una mes al sac, dos dies genials i algo que mai oblidarem.

3 comentarios:

Anónimo dijo...

genial sentir la vida així, paisatges preciosos, pau al exterior, tranquilitat, solitud, felicitat... QUE ES POT DEMANAR MÉS??!!.

Mentres tinguem objectius per lluitar, ens mantindrem joves. Cuida't animal.

Uri

Fernando Lertxundi (alias tasker) dijo...

Que guapo tío, animo a por mas de esas. Sigo sin fumar.

pelut dijo...

Iep!!! Xavi estig aprofitant que estig ingresat al hospital i mirant el blog trobo a faltar algunes ressenyes!!! Canallas en canelles??