Canvi climatic, calentament global... etc. Malgrat tot nosaltres esperem bones condicions hivernals per poder escalar cascades de glaç. Aquest any no feia bona pinta i malgrat tot ens ha regalat uns dies molt, però que molt, bons!

Diumenge 12-2, amb en Raul i en "Beltza", fem una bona jornada al " Barranco de Salcorz" que esta en unes condicions brutals. Demà ja tindrem al Alberto i en "Tasker" aquí, així que ja veurem quina en porten al cap.

Avui hem provat d'anar a la cascada de "La Sarra", però com tot el que surt a info-hielo, esta plena de cordades. Així que ens decidim per "La cólera de dios" a la boca sud del tùnel de Bielsa. Sorpresa! no hi ha ningú!

El dia surt fred, les condicions del gel son molt bones. Ahir hi havia un munt de cordades al peu d'aquesta via, avui estem sols. Una via molt bon i estètica com pocas.

"El chorro de pinarra" una d'aquellas que nomès podem fer anys de molt bones condicions, a la boca sud la gent repeteix totes les vies clàsiques sense parar. Així que aprofitem per acabar la jornada amb un molt bon llarg.

Fernando ( Tasker) comença amb la il·lusió de sempre, un llarg per la banda dreta del mur que és un joia.

Després d'això anem a menjar a Parzan i a provar sort en el sorteig dels forfaits de Piau, cosa que surt força be ja que ens toquen dos. Ole!

Avui el dia no pintava gaire be, hem fet una cascada curta davant del refugi de Pineta i hem provat sort a la vall de Chistau, com el barranc de "la Friolina" no estava del tot fet aprofitem per fer un dinar a "casa ruche". Quan baixavem ens hem trobat amb aquest regal. "El barranco del Gallinés (inferior)" feia anys que li anavem al darrera i avui per fi ens hi enfilem, una bona primera.

En Tasker fa una demostració de les que cal veure. La via és impressionant de bonica, una de les que no s'obliden.

Ara sí, "La Sarra" una de las vias mès estèticas que hi ha a la zona de pineta, avui podem gaudir sense aglomeració. Tot i que no estem sols.

En Jordi "Latox" s'ha decidit a venir, em deia l'altre dia que tenia ganes de fer algo. Així que avui li ha tocat una de bona per retrobar sensacions de gel.

L'espera ha tingut recompensa ja que la via és guapa del primer al últim llarg, aqui a la goulotte de sortida.

La banda al complet amb cara de satisfacció, ara uns ràpels i a dinar. Per cert aquest dia vam aconseguir mes forfaits, haurem d'anar a fer unes baixades!

Dijous, hem provat de pujar a Ordiceto i la neu no ens ho ha permès. Al final tornem a Pineta per fer "la nostalgia del irlandes", una cascada que ens dona una bona sorpresa.

Aquesta és una torrentera en la que vas trobant resalts disfrutons, fins que a la part de dalt dos bons llargs et deixen amb molt bon gust de boca.

Com no podia ser una visita al Sobrarbe sense un bon "asado" d'en Raul, dimecres ens vam juntar a Escalona pel ritual.

4kg de carn i vuit morts de fam....

Em toca tornar a casa, snif snif, ja que divendres treballo, però si tenim sort i les condicions aguanten la propera serà bona. En Tasker esta motivat i Alberto ja ha fet uns quants llargs de primer així que...
Per cert aprofito per penjar un parell de fotos curioses d'un artista.

Una de las peças que Raul ha portat a l'exposició que te muntada aquests dias a La Espuña, un escalador-escultor i tot un personatge del pirineu.

BALANÇ ANUAL?

Arriba el moment de tancar l'any... si no ho havia fet ja fa temps ja ja ja. Així que ara uns dies de descans i tornem a començar.

Desde el meu raconet al bosc us desitjo una bona entrada d'any i ja ens veiem d'aqui uns dies.

ROC DEL BALINYÓ

La tàpia de la Narieda sud com tots la coneixem esta plena de recorreguts força coneguts i de grau agradable, sobre els quals podem trobar un munt d'informació a diferents blogs. Avui en dia s'ha convertit en un bon destí d'hivern, ja que els 500m d'aquestas placas donen terreny de joc per a tots.

Aquest croquis genral d'en Xavi Grane ens dona una idea del lloc, encara que no surten totes les vies existents. Però serveix per fer cinc cèntims de la història del lloc. La 1ª via de la paret va ser " Postres de music" de mà de la gent de la seu, com sempre incansables e innovadors, a la que vam afegir temps desprès " Mel i Mató" en M.Millet i jo mateix. Avui en dia és de difícil repetició ja que falten alguns dels pitons originals que marcaven el camí, cosa que volem arreglar aquest hivern. La 3ª en ser oberta va ser " Flan amb nata" d'en Miquel Blanco fidel al seu estil ràpid i lleuger, cosa que va deixar la via un pèl oblidada ja que no te gairebé gens de punts instal·lats a la via.

Els llargs de placa d'adherencia son una tonica comú a totes les vies encara que amb el temps van sortint diedres i algun desplom cosa gens evident al principi. Desprès d'aquestes primeras van sortir altres com " Cafè, copa i puro" al pur estil Millet, 5 dies a paret i una feina de por que la han convertit en una de les mès repetides sens dubte.

Comença a interesar el sector a gent de fora, arriba"Manitou" i "cherooquie" on la 1ª segueix a l'esquerra una via d'en Millet, la " Sal de frutas" que personalment és l'excel·lencia en llargs d'adherencia de tota la paret. Amb tot això el temps ha anat covertint el Balinyó en un dels llocs mes transitats de via llarga al hivern de la comarca.

Els desploms i les fisures físiques arriban de la mà de " Dau al set" que és la via del hivern passat de la mà altre cop d'en Millet i un servidor on 15 llargs ens tornen a deixar al cim del Balinyó amb un bon gust de boca. D'altre banda comença l'equipament d'un sector d'esportiva on de moment encara esta tot molt verd, però a veure si el temps ens deixa i podem acabar amb els projectes que hem vist clars.

A la feixa van apareixent vies com " El boig de la feixa" 6c, "Padrecito" 6b+/c o " Home de bosc" 7b+, encara que els projectes ja estan en marxa i cada dia ho veiem amb ulls diferents, ja que sembla que amb cada cop d'ull trobem mes possibilitats.

En Marcel al campament d'hivern a la feixa, és un luxe poder fer unes nits aqui dalt en mig del bosc. Sembla un retorn als orígens del nostre esport.
Espero poder pasar mes informació d'aqui un mes i mig a veure si anem enllestint la feina, que ens queda molta.

CASAMANYA-ESTANYO

Ja feia molt de temps que tenia aquesta travessa al cap, el moment era ideal ja que hi havia la neu justa i amb les condicions perfectes així que endavant.

Vista del recorregut desde el cim de l'Estanyo.
El temps anticiclònic i unes temperatures suaus ens van deixar caminar tranquil·lament durant tota la jornada. El primer era pujar al Casamanya desde el Coll d'Ordino, on la neu començava quasi be al cim.

Un cop al cim, ens posem els crampons i anem en direcció al coll d'Arenes, amb una bona travessa per les puntes i un bonic pla que ens porta a la desgrimpada cap al coll.

La neu en perfectas condicions, encara que la baixada un pèl complicada ja que encara falta gruix i obliga a buscar pas entre els diferents corredors.

Amb força de voluntat ens acostem al cim de l'Estanyo, ja que darrerament no haviem caminat gaire...
El cert és que no esperava que fos un itinerari tan llarg, i que el destrepe ens va costar una mica mes del que pensava.

 Una bona posta a punt per l'hivern que comença ple de bons projectes, nomès falta que la neu acompanyi.

A partir d'ara, deixare una mica mes d'informació d'aquestes sortides per si algú s'anima a fer-les, així que aqui teniu el recorregut i el perfil del desnivell. Espero que pugui servir d'ajuda.

TARDOR... a veure si és veritat....

Ara sí que sembla que ha canviat el temps, ens hem quedat sense bolets però almenys tenim la tardor al damunt.

Les primeras neus... de calor d'estiu al fred en una semana, la muntanya esta força guapa aquests dies per caminar.

Pic de Casamanya, a primera hora un lloc tranquil, una estona mes tard un munt de gent d'excursió aprofitant el bon temps.

Avui toca Fontblanca per la Coma de Mig, el dia és mes fred i fa força vent..

Estany Esbalçat vist desde l'aresta del Fontblanca.

Les primeras neus a la canal carnicera... quina bona pinta!

Aquest és el meu últim cim amb trentaitantos.... el proper ja el faig a categoria veterans ja ja ja

Escalada comarcal

Encara que sigui al costat de casa sempre quedan racons per conèixer i vies per fer així que aquest any li he preparat un recorregut al Marcel interessant per una bona posta a punt.

Aproximació per la Ferrata Regina i cap a la " Pirata Solitari" una via de la que parla molta gent ja que no es gaire complicada i el recorregut és força interessant.

La veritat és que realment a part d'un parell de llargs, i el lloc per on passa l'itinerari, poca cosa interessant té aquesta via, ja que hi ha seguros als trams compactes i en algun tram delicat i brut faltaria algo per indicar el camí, ( al nostre parer com a equipadors).

El penultim llarg amb una arrencada de desplom difícil i de caracter. Avui en Tomàs Molina no ha estat gaire encertat, millor!, no ha plogut i la temperatura ideal. Demà sembla que ja tenim objectiu...

Pot semblar extrany, però desprès de tantes vies obertes i dies pasats a la zona en Marcel no havia escalat mai a la " Bucòlica" , això és fàcil de solucionar... " Balsam del Tigre" la clàsica de la paret.

Amb bons temps i bona temperatura, aprofitem per menjar i pasar la tarda a Perles on el company no havia escalat així que " Amistades pelirrojas" i algún llarguet d'esportiva. Amb la gana ben feta, un bon sopar a la vora del foc, com no podia ser d'altre manera, i una de les llars de foc d'en Marcel..

Divendres amb el matí per aprofitar anem a deixar les darreras energies a la Paret de Grau on ens decidim per la via Triarca. Força guapa per cert.

Per cert s'ha d'anar al tanto i no fer el "garrulo" ja que el tercer llarg surt a l'esquerra de la reunió i no pas recte, ja que aquest es el darrer llarg de la Sandokan i cal dur friends...

Ara sí que prou, la pell ja no aguanta mès... Ja hem vist coses ineressant per fer de les nostres aquest hivern....

POSETS

Aquesta vegada amb les piles a tope de la última sortida marxem a fer el Posets, encara que la meteo dona una forta baixada de temperatures.

Dissabte 8 d'octubre, la meteo ha encertat ! fa un dia molt clar... però un vent que no deixa ni caminar tranquil, la gent que volia fer el cim del Posets per aquesta vessant ho ha deixat correr. Així que una volta cap al " Ibon de millás i el de Lenés" per baixar pel " Barranco de Pixón" ja és un bon dia d'activitat.

El vent era molt fort durant tot el dia, així que aquesta sortida va ser la millor opció, el que no pensavem era acabar fent 950m de desnivell i pasar tot el dia passejant.

Sortint desde les granjes de Viadòs anem passant per uns prats guapísims per anar a pujar pel Barranc de la Ribereta direcció al 1er " Ibon".

Barranc de la Ribereta

Cabana de Millàs... o el que queda d'ella, amb una bona vista del Bachimala.

Ibon de Millàs amb la " Tuca de la Forqueta" al darrera.

"Ibon de Lenés" i la Tuca de Grist al fons, un bon recorregut rodejat de cims de 3000m, tot i el dia soleiat no ens vam treure la jaqueta, ja que el vent era força fort.

No haviem vist cap animal en tota la volta i al arribar al final del barranc vam trobar aquest munt d'isards, ja va ser suficient per tot el dia.

Diumenge 9 d'octubre, el vent ha afluixat encara que no del tot... Ens posem ben aviat en marxa cap al Posets (3369m) desde les granjes de Viadòs. Una pujada amb força desnivell i una pendent bastant directa.

Arribant al Glaciar de LLardana amb un bon desnivell ja a les cames i un altre per davant... El que queda d'aquest Glaciar i la linia del corredor Jean Arlaud al seu interior.

Per fí i desprès d'unes quates hores de bastant d'esforç, la recompensa.... El cim del Posets tot i que l'aresta final ho posa bastant complicat ja que hi han uns pasos força delicats amb roca trencada i algo de neu gelada que no dona gaire confiança. Uns companys de Plan que baixen del cim ens diuen que aquest any esta bastant mès difícil.

Ara sí... content per haver aguantat be la pujada i pels meus fotuts peus que encara em deixen fer bones caminades, ara la baixada ... aixó sí que em fa pal ja que és quan mes pateixo el mal de peus, però no hi ha solució.

Cansats i contents de nou cap a les granjes de viadòs, la sortida val la pena i els 1758 m de desnivell que marca l'altímetre diuen el cansament que ens acompanya de tornada, així que cap a casa i a pensar en la propera...