Roca Narieda, escalada a l'ombra

Comença a apretar la calor de valent, es un bon moment per escalar a la Narieda.
A la vessant Noroest trobem " La via del Nifo" una clàssica prou coneguda encara
que val la pena tornar a parlar d'ella.

Aquesta via dona una molt bona opció per escalar autoassegurant en unes fissures excepcionals, on podem baixar tranquilament rapel·lant amb corda simple, cosa que encara ho fa mes agradable.
En aquesta vessant podem escalar a l'ombra fins les 14h,  si matinem podem acabar fent alguna de les altres vies que hi ha al costat i que sòn excel·lents.

L'Oriol escalant el 3er llarg, aquest pertany al diedre característic per on va la via. Una disfrutada en escalada de 5e grau.

El darrer llarg del diedre, d'aquest es millor baixar ja que el següent porta cap al pendent de la part superior de la pared. Almenys una vegada recomano de fer la part superior, encara que per fer-ho cal començar molt aviat per no agafar la calor a la pared. La segona part d'aquesta via es troba sense cap seguro fins els ultims metres de pared on hi han dos burils per sortir.

 Desprès de tanta esportiva començan les ganes de fer algunes vies, així escaparem una mica de la calor.

LA MAGIA DEL AGUA

Para algunas personas es difícil entender, que esta manera nuestra de vivir sea normal. Simplemente nos sentimos vivos en la naturaleza, en contacto con el medio y desafiando nuestro ingenio para subir por aquellos lugares que tenemos en nuestras montañas.

Este invierno después de varios años de estar pendientes, pudimos escalar esta bonita linea. Cuando Fernando vio lo que se escondía detrás del túnel de la carretera de Plan, se puso nervioso como un niño. Nada podía pararlo, así que nos lanzamos a vivir esta aventurilla alucinante.

Este es el Barranco inferior del Gallines, en el Valle de Chistau. El 1er largo lleva hasta la reunión del Barranco al lado de la ventana, el segundo hasta el penúltimo ràpel.

Justo el otro día, habiendo cambiado los crampones por los gatos y las cascadas por chorreras, bajaba a escalar con Raúl a las devotas y vi esta imagen del mismo lugar dos meses después i volvieron a mi las imagenes anteriores

Los recuerdos de los buenos momentos pasados por estos valles siguen aumentando y cada año vamos descubriendo bonitas joyas como esta, así que ya estamos pensando en el próximo invierno y en los proyectos pendientes.

BONES RAONS PER VIURE AL PIRINEU

Algunes vegades , quan em preguntan si tornaria a Barcelona, contesto ràpidament que no.
Dias com avui ho explican sense paraules, desprès d'uns dias de mal temps avui per fi ha
sortit el sol i no he dubtat en aprofitar.

Dissabte 21 d'abril, avui començo a treballar a les 14h. Tot i així em puc permetre el plaer d'anar
a aprofitar la neu que ens arriba fora de temps. Pujada a la collada de Montmalus, bon paisatge.

Sol, neu inmillorable i una bona esquiada. Malgrat la mania d'alguns a trillar la muntanya amb
la moto de neu, algun dia espero que s'acabi aquesta desagradable practica a la muntanya!

Poder anar a la feina desprès d'un dia com aquest no te preu, ben segur que si mes gent ho
poses en practica tindriem menys problemas ja ja ja.

Aquesta es l'aresta que porta al Pic de la Serrera, un altre matí ben aprofitat. Sempre hi ha
un raconet per poder fer una bona sortida.

Ara no ens queda mes que esperar a que torni a fer bon temps, ja que estem altre cop amb el cel
ben tapat i fer-ne alguna de bona ja que tenim un bon paquet de neu. Això i esperar que ens
deixi baixar a escalar en roca ja que ho volem tot ja ja ja.

Canvi climatic, calentament global... etc. Malgrat tot nosaltres esperem bones condicions hivernals per poder escalar cascades de glaç. Aquest any no feia bona pinta i malgrat tot ens ha regalat uns dies molt, però que molt, bons!

Diumenge 12-2, amb en Raul i en "Beltza", fem una bona jornada al " Barranco de Salcorz" que esta en unes condicions brutals. Demà ja tindrem al Alberto i en "Tasker" aquí, així que ja veurem quina en porten al cap.

Avui hem provat d'anar a la cascada de "La Sarra", però com tot el que surt a info-hielo, esta plena de cordades. Així que ens decidim per "La cólera de dios" a la boca sud del tùnel de Bielsa. Sorpresa! no hi ha ningú!

El dia surt fred, les condicions del gel son molt bones. Ahir hi havia un munt de cordades al peu d'aquesta via, avui estem sols. Una via molt bon i estètica com pocas.

"El chorro de pinarra" una d'aquellas que nomès podem fer anys de molt bones condicions, a la boca sud la gent repeteix totes les vies clàsiques sense parar. Així que aprofitem per acabar la jornada amb un molt bon llarg.

Fernando ( Tasker) comença amb la il·lusió de sempre, un llarg per la banda dreta del mur que és un joia.

Després d'això anem a menjar a Parzan i a provar sort en el sorteig dels forfaits de Piau, cosa que surt força be ja que ens toquen dos. Ole!

Avui el dia no pintava gaire be, hem fet una cascada curta davant del refugi de Pineta i hem provat sort a la vall de Chistau, com el barranc de "la Friolina" no estava del tot fet aprofitem per fer un dinar a "casa ruche". Quan baixavem ens hem trobat amb aquest regal. "El barranco del Gallinés (inferior)" feia anys que li anavem al darrera i avui per fi ens hi enfilem, una bona primera.

En Tasker fa una demostració de les que cal veure. La via és impressionant de bonica, una de les que no s'obliden.

Ara sí, "La Sarra" una de las vias mès estèticas que hi ha a la zona de pineta, avui podem gaudir sense aglomeració. Tot i que no estem sols.

En Jordi "Latox" s'ha decidit a venir, em deia l'altre dia que tenia ganes de fer algo. Així que avui li ha tocat una de bona per retrobar sensacions de gel.

L'espera ha tingut recompensa ja que la via és guapa del primer al últim llarg, aqui a la goulotte de sortida.

La banda al complet amb cara de satisfacció, ara uns ràpels i a dinar. Per cert aquest dia vam aconseguir mes forfaits, haurem d'anar a fer unes baixades!

Dijous, hem provat de pujar a Ordiceto i la neu no ens ho ha permès. Al final tornem a Pineta per fer "la nostalgia del irlandes", una cascada que ens dona una bona sorpresa.

Aquesta és una torrentera en la que vas trobant resalts disfrutons, fins que a la part de dalt dos bons llargs et deixen amb molt bon gust de boca.

Com no podia ser una visita al Sobrarbe sense un bon "asado" d'en Raul, dimecres ens vam juntar a Escalona pel ritual.

4kg de carn i vuit morts de fam....

Em toca tornar a casa, snif snif, ja que divendres treballo, però si tenim sort i les condicions aguanten la propera serà bona. En Tasker esta motivat i Alberto ja ha fet uns quants llargs de primer així que...
Per cert aprofito per penjar un parell de fotos curioses d'un artista.

Una de las peças que Raul ha portat a l'exposició que te muntada aquests dias a La Espuña, un escalador-escultor i tot un personatge del pirineu.

BALANÇ ANUAL?

Arriba el moment de tancar l'any... si no ho havia fet ja fa temps ja ja ja. Així que ara uns dies de descans i tornem a començar.

Desde el meu raconet al bosc us desitjo una bona entrada d'any i ja ens veiem d'aqui uns dies.

ROC DEL BALINYÓ

La tàpia de la Narieda sud com tots la coneixem esta plena de recorreguts força coneguts i de grau agradable, sobre els quals podem trobar un munt d'informació a diferents blogs. Avui en dia s'ha convertit en un bon destí d'hivern, ja que els 500m d'aquestas placas donen terreny de joc per a tots.

Aquest croquis genral d'en Xavi Grane ens dona una idea del lloc, encara que no surten totes les vies existents. Però serveix per fer cinc cèntims de la història del lloc. La 1ª via de la paret va ser " Postres de music" de mà de la gent de la seu, com sempre incansables e innovadors, a la que vam afegir temps desprès " Mel i Mató" en M.Millet i jo mateix. Avui en dia és de difícil repetició ja que falten alguns dels pitons originals que marcaven el camí, cosa que volem arreglar aquest hivern. La 3ª en ser oberta va ser " Flan amb nata" d'en Miquel Blanco fidel al seu estil ràpid i lleuger, cosa que va deixar la via un pèl oblidada ja que no te gairebé gens de punts instal·lats a la via.

Els llargs de placa d'adherencia son una tonica comú a totes les vies encara que amb el temps van sortint diedres i algun desplom cosa gens evident al principi. Desprès d'aquestes primeras van sortir altres com " Cafè, copa i puro" al pur estil Millet, 5 dies a paret i una feina de por que la han convertit en una de les mès repetides sens dubte.

Comença a interesar el sector a gent de fora, arriba"Manitou" i "cherooquie" on la 1ª segueix a l'esquerra una via d'en Millet, la " Sal de frutas" que personalment és l'excel·lencia en llargs d'adherencia de tota la paret. Amb tot això el temps ha anat covertint el Balinyó en un dels llocs mes transitats de via llarga al hivern de la comarca.

Els desploms i les fisures físiques arriban de la mà de " Dau al set" que és la via del hivern passat de la mà altre cop d'en Millet i un servidor on 15 llargs ens tornen a deixar al cim del Balinyó amb un bon gust de boca. D'altre banda comença l'equipament d'un sector d'esportiva on de moment encara esta tot molt verd, però a veure si el temps ens deixa i podem acabar amb els projectes que hem vist clars.

A la feixa van apareixent vies com " El boig de la feixa" 6c, "Padrecito" 6b+/c o " Home de bosc" 7b+, encara que els projectes ja estan en marxa i cada dia ho veiem amb ulls diferents, ja que sembla que amb cada cop d'ull trobem mes possibilitats.

En Marcel al campament d'hivern a la feixa, és un luxe poder fer unes nits aqui dalt en mig del bosc. Sembla un retorn als orígens del nostre esport.
Espero poder pasar mes informació d'aqui un mes i mig a veure si anem enllestint la feina, que ens queda molta.

CASAMANYA-ESTANYO

Ja feia molt de temps que tenia aquesta travessa al cap, el moment era ideal ja que hi havia la neu justa i amb les condicions perfectes així que endavant.

Vista del recorregut desde el cim de l'Estanyo.
El temps anticiclònic i unes temperatures suaus ens van deixar caminar tranquil·lament durant tota la jornada. El primer era pujar al Casamanya desde el Coll d'Ordino, on la neu començava quasi be al cim.

Un cop al cim, ens posem els crampons i anem en direcció al coll d'Arenes, amb una bona travessa per les puntes i un bonic pla que ens porta a la desgrimpada cap al coll.

La neu en perfectas condicions, encara que la baixada un pèl complicada ja que encara falta gruix i obliga a buscar pas entre els diferents corredors.

Amb força de voluntat ens acostem al cim de l'Estanyo, ja que darrerament no haviem caminat gaire...
El cert és que no esperava que fos un itinerari tan llarg, i que el destrepe ens va costar una mica mes del que pensava.

 Una bona posta a punt per l'hivern que comença ple de bons projectes, nomès falta que la neu acompanyi.

A partir d'ara, deixare una mica mes d'informació d'aquestes sortides per si algú s'anima a fer-les, així que aqui teniu el recorregut i el perfil del desnivell. Espero que pugui servir d'ajuda.