EL-PUNCH

2012-02-17T22:09:00.000+01:00

Canvi climatic, calentament global... etc. Malgrat tot nosaltres esperem bones condicions hivernals per poder escalar cascades de glaç. Aquest any no feia bona pinta i malgrat tot ens ha regalat uns dies molt, però que molt, bons!

Diumenge 12-2, amb en Raul i en "Beltza", fem una bona jornada al " Barranco de Salcorz" que esta en unes condicions brutals. Demà ja tindrem al Alberto i en "Tasker" aquí, així que ja veurem quina en porten al cap.

Avui hem provat d'anar a la cascada de "La Sarra", però com tot el que surt a info-hielo, esta plena de cordades. Així que ens decidim per "La cólera de dios" a la boca sud del tùnel de Bielsa. Sorpresa! no hi ha ningú!

El dia surt fred, les condicions del gel son molt bones. Ahir hi havia un munt de cordades al peu d'aquesta via, avui estem sols. Una via molt bon i estètica com pocas.

"El chorro de pinarra" una d'aquellas que nomès podem fer anys de molt bones condicions, a la boca sud la gent repeteix totes les vies clàsiques sense parar. Així que aprofitem per acabar la jornada amb un molt bon llarg.

Fernando ( Tasker) comença amb la il·lusió de sempre, un llarg per la banda dreta del mur que és un joia.

Després d'això anem a menjar a Parzan i a provar sort en el sorteig dels forfaits de Piau, cosa que surt força be ja que ens toquen dos. Ole!

Avui el dia no pintava gaire be, hem fet una cascada curta davant del refugi de Pineta i hem provat sort a la vall de Chistau, com el barranc de "la Friolina" no estava del tot fet aprofitem per fer un dinar a "casa ruche". Quan baixavem ens hem trobat amb aquest regal. "El barranco del Gallinés (inferior)" feia anys que li anavem al darrera i avui per fi ens hi enfilem, una bona primera.

En Tasker fa una demostració de les que cal veure. La via és impressionant de bonica, una de les que no s'obliden.

Ara sí, "La Sarra" una de las vias mès estèticas que hi ha a la zona de pineta, avui podem gaudir sense aglomeració. Tot i que no estem sols.

En Jordi "Latox" s'ha decidit a venir, em deia l'altre dia que tenia ganes de fer algo. Així que avui li ha tocat una de bona per retrobar sensacions de gel.

L'espera ha tingut recompensa ja que la via és guapa del primer al últim llarg, aqui a la goulotte de sortida.

La banda al complet amb cara de satisfacció, ara uns ràpels i a dinar. Per cert aquest dia vam aconseguir mes forfaits, haurem d'anar a fer unes baixades!

Dijous, hem provat de pujar a Ordiceto i la neu no ens ho ha permès. Al final tornem a Pineta per fer "la nostalgia del irlandes", una cascada que ens dona una bona sorpresa.

Aquesta és una torrentera en la que vas trobant resalts disfrutons, fins que a la part de dalt dos bons llargs et deixen amb molt bon gust de boca.

Com no podia ser una visita al Sobrarbe sense un bon "asado" d'en Raul, dimecres ens vam juntar a Escalona pel ritual.

4kg de carn i vuit morts de fam....

Em toca tornar a casa, snif snif, ja que divendres treballo, però si tenim sort i les condicions aguanten la propera serà bona. En Tasker esta motivat i Alberto ja ha fet uns quants llargs de primer així que...
Per cert aprofito per penjar un parell de fotos curioses d'un artista.

Una de las peças que Raul ha portat a l'exposició que te muntada aquests dias a La Espuña, un escalador-escultor i tot un personatge del pirineu.

BALANÇ ANUAL?

2011-12-29T18:28:00.001+01:00

Arriba el moment de tancar l'any... si no ho havia fet ja fa temps ja ja ja. Així que ara uns dies de descans i tornem a començar.

Desde el meu raconet al bosc us desitjo una bona entrada d'any i ja ens veiem d'aqui uns dies.

ROC DEL BALINYÓ

2011-12-13T11:46:00.003+01:00

La tàpia de la Narieda sud com tots la coneixem esta plena de recorreguts força coneguts i de grau agradable, sobre els quals podem trobar un munt d'informació a diferents blogs. Avui en dia s'ha convertit en un bon destí d'hivern, ja que els 500m d'aquestas placas donen terreny de joc per a tots.

Aquest croquis genral d'en Xavi Grane ens dona una idea del lloc, encara que no surten totes les vies existents. Però serveix per fer cinc cèntims de la història del lloc. La 1ª via de la paret va ser " Postres de music" de mà de la gent de la seu, com sempre incansables e innovadors, a la que vam afegir temps desprès " Mel i Mató" en M.Millet i jo mateix. Avui en dia és de difícil repetició ja que falten alguns dels pitons originals que marcaven el camí, cosa que volem arreglar aquest hivern. La 3ª en ser oberta va ser " Flan amb nata" d'en Miquel Blanco fidel al seu estil ràpid i lleuger, cosa que va deixar la via un pèl oblidada ja que no te gairebé gens de punts instal·lats a la via.

Els llargs de placa d'adherencia son una tonica comú a totes les vies encara que amb el temps van sortint diedres i algun desplom cosa gens evident al principi. Desprès d'aquestes primeras van sortir altres com " Cafè, copa i puro" al pur estil Millet, 5 dies a paret i una feina de por que la han convertit en una de les mès repetides sens dubte.

Comença a interesar el sector a gent de fora, arriba"Manitou" i "cherooquie" on la 1ª segueix a l'esquerra una via d'en Millet, la " Sal de frutas" que personalment és l'excel·lencia en llargs d'adherencia de tota la paret. Amb tot això el temps ha anat covertint el Balinyó en un dels llocs mes transitats de via llarga al hivern de la comarca.

Els desploms i les fisures físiques arriban de la mà de " Dau al set" que és la via del hivern passat de la mà altre cop d'en Millet i un servidor on 15 llargs ens tornen a deixar al cim del Balinyó amb un bon gust de boca. D'altre banda comença l'equipament d'un sector d'esportiva on de moment encara esta tot molt verd, però a veure si el temps ens deixa i podem acabar amb els projectes que hem vist clars.

A la feixa van apareixent vies com " El boig de la feixa" 6c, "Padrecito" 6b+/c o " Home de bosc" 7b+, encara que els projectes ja estan en marxa i cada dia ho veiem amb ulls diferents, ja que sembla que amb cada cop d'ull trobem mes possibilitats.

En Marcel al campament d'hivern a la feixa, és un luxe poder fer unes nits aqui dalt en mig del bosc. Sembla un retorn als orígens del nostre esport.
Espero poder pasar mes informació d'aqui un mes i mig a veure si anem enllestint la feina, que ens queda molta.

CASAMANYA-ESTANYO

2011-12-11T13:01:00.001+01:00

Ja feia molt de temps que tenia aquesta travessa al cap, el moment era ideal ja que hi havia la neu justa i amb les condicions perfectes així que endavant.

Vista del recorregut desde el cim de l'Estanyo.
El temps anticiclònic i unes temperatures suaus ens van deixar caminar tranquil·lament durant tota la jornada. El primer era pujar al Casamanya desde el Coll d'Ordino, on la neu començava quasi be al cim.

Un cop al cim, ens posem els crampons i anem en direcció al coll d'Arenes, amb una bona travessa per les puntes i un bonic pla que ens porta a la desgrimpada cap al coll.

La neu en perfectas condicions, encara que la baixada un pèl complicada ja que encara falta gruix i obliga a buscar pas entre els diferents corredors.

Amb força de voluntat ens acostem al cim de l'Estanyo, ja que darrerament no haviem caminat gaire...
El cert és que no esperava que fos un itinerari tan llarg, i que el destrepe ens va costar una mica mes del que pensava.

Una bona posta a punt per l'hivern que comença ple de bons projectes, nomès falta que la neu acompanyi.

A partir d'ara, deixare una mica mes d'informació d'aquestes sortides per si algú s'anima a fer-les, així que aqui teniu el recorregut i el perfil del desnivell. Espero que pugui servir d'ajuda.

TARDOR... a veure si és veritat....

2011-10-27T12:25:00.000+02:00

Ara sí que sembla que ha canviat el temps, ens hem quedat sense bolets però almenys tenim la tardor al damunt.

Les primeras neus... de calor d'estiu al fred en una semana, la muntanya esta força guapa aquests dies per caminar.

Pic de Casamanya, a primera hora un lloc tranquil, una estona mes tard un munt de gent d'excursió aprofitant el bon temps.

Avui toca Fontblanca per la Coma de Mig, el dia és mes fred i fa força vent..

Estany Esbalçat vist desde l'aresta del Fontblanca.

Les primeras neus a la canal carnicera... quina bona pinta!

Aquest és el meu últim cim amb trentaitantos.... el proper ja el faig a categoria veterans ja ja ja

Escalada comarcal

2011-10-27T11:56:00.000+02:00

Encara que sigui al costat de casa sempre quedan racons per conèixer i vies per fer així que aquest any li he preparat un recorregut al Marcel interessant per una bona posta a punt.

Aproximació per la Ferrata Regina i cap a la " Pirata Solitari" una via de la que parla molta gent ja que no es gaire complicada i el recorregut és força interessant.

La veritat és que realment a part d'un parell de llargs, i el lloc per on passa l'itinerari, poca cosa interessant té aquesta via, ja que hi ha seguros als trams compactes i en algun tram delicat i brut faltaria algo per indicar el camí, ( al nostre parer com a equipadors).

El penultim llarg amb una arrencada de desplom difícil i de caracter. Avui en Tomàs Molina no ha estat gaire encertat, millor!, no ha plogut i la temperatura ideal. Demà sembla que ja tenim objectiu...

Pot semblar extrany, però desprès de tantes vies obertes i dies pasats a la zona en Marcel no havia escalat mai a la " Bucòlica" , això és fàcil de solucionar... " Balsam del Tigre" la clàsica de la paret.

Amb bons temps i bona temperatura, aprofitem per menjar i pasar la tarda a Perles on el company no havia escalat així que " Amistades pelirrojas" i algún llarguet d'esportiva. Amb la gana ben feta, un bon sopar a la vora del foc, com no podia ser d'altre manera, i una de les llars de foc d'en Marcel..

Divendres amb el matí per aprofitar anem a deixar les darreras energies a la Paret de Grau on ens decidim per la via Triarca. Força guapa per cert.

Per cert s'ha d'anar al tanto i no fer el "garrulo" ja que el tercer llarg surt a l'esquerra de la reunió i no pas recte, ja que aquest es el darrer llarg de la Sandokan i cal dur friends...

Ara sí que prou, la pell ja no aguanta mès... Ja hem vist coses ineressant per fer de les nostres aquest hivern....

POSETS

2011-10-10T16:50:00.001+02:00

Aquesta vegada amb les piles a tope de la última sortida marxem a fer el Posets, encara que la meteo dona una forta baixada de temperatures.

Dissabte 8 d'octubre, la meteo ha encertat ! fa un dia molt clar... però un vent que no deixa ni caminar tranquil, la gent que volia fer el cim del Posets per aquesta vessant ho ha deixat correr. Així que una volta cap al " Ibon de millás i el de Lenés" per baixar pel " Barranco de Pixón" ja és un bon dia d'activitat.

El vent era molt fort durant tot el dia, així que aquesta sortida va ser la millor opció, el que no pensavem era acabar fent 950m de desnivell i pasar tot el dia passejant.

Sortint desde les granjes de Viadòs anem passant per uns prats guapísims per anar a pujar pel Barranc de la Ribereta direcció al 1er " Ibon".

Barranc de la Ribereta

Cabana de Millàs... o el que queda d'ella, amb una bona vista del Bachimala.

Ibon de Millàs amb la " Tuca de la Forqueta" al darrera.

"Ibon de Lenés" i la Tuca de Grist al fons, un bon recorregut rodejat de cims de 3000m, tot i el dia soleiat no ens vam treure la jaqueta, ja que el vent era força fort.

No haviem vist cap animal en tota la volta i al arribar al final del barranc vam trobar aquest munt d'isards, ja va ser suficient per tot el dia.

Diumenge 9 d'octubre, el vent ha afluixat encara que no del tot... Ens posem ben aviat en marxa cap al Posets (3369m) desde les granjes de Viadòs. Una pujada amb força desnivell i una pendent bastant directa.

Arribant al Glaciar de LLardana amb un bon desnivell ja a les cames i un altre per davant... El que queda d'aquest Glaciar i la linia del corredor Jean Arlaud al seu interior.

Per fí i desprès d'unes quates hores de bastant d'esforç, la recompensa.... El cim del Posets tot i que l'aresta final ho posa bastant complicat ja que hi han uns pasos força delicats amb roca trencada i algo de neu gelada que no dona gaire confiança. Uns companys de Plan que baixen del cim ens diuen que aquest any esta bastant mès difícil.

Ara sí... content per haver aguantat be la pujada i pels meus fotuts peus que encara em deixen fer bones caminades, ara la baixada ... aixó sí que em fa pal ja que és quan mes pateixo el mal de peus, però no hi ha solució.

Cansats i contents de nou cap a les granjes de viadòs, la sortida val la pena i els 1758 m de desnivell que marca l'altímetre diuen el cansament que ens acompanya de tornada, així que cap a casa i a pensar en la propera...

VOLTA AL COMAPEDROSA

2011-10-10T14:42:00.000+02:00

L'altre dia van tornar les ganes de fer muntanya, desprès d'un estiu força fanàtic amb la roca, així que vam triar una bona volta per començar a agafar les ganes de caminar.

El dissabte 1 d'octubre, el temps genial encara que ja estem a la tardor no feia fred. El primer tram fins el Port vell pel mig de l'estació es fa un pel aburrit, un cop al Port vell el paisatge ja és excel·lent.

Vista del Comapedrosa (2942m) desde la Collada de Santfons, aquí comença la volta i podem observar tot el recorregut d'arestas que volem seguir.

Vista sobre el pirineu, desde aqui podem veure el massís de la Maladeta, Posets i d'altres cims interessants.

L'itinerari segueix l'aresta que pasant pel cim del Pic de Sanfonts pota fins la Portella de Baiau i d'aqui pujarem fins al Comapedrosa.

D'aqui surt un bonic tram d'aresta amb alguna bona grimpada.

Arribada al Comapedrosa per l'aresta que puja directe de la Portella de Baiau.

CREGÜEÑA

2011-08-28T21:25:00.000+02:00

Desprès d'un estiu de fanatisme esportiu, una sortida de muntanya... encara que les cames no ho tenien gaire clar!

" IBON DE CREGÜEÑA " un lloc amb un gran atractiu i un dels vivacs imprescindibles pels amants de l'alta muntanya, així que amb la idea de fer la cresta del pic del Alba vàm pujar-hi a dormir en aquests paratge.

He pujat dues vegades a dormir aquí i les dues he estat recompensat amb una tormenta elèctrica, l'únic que aquesta vegada no ens va agafar i es va desfer en poca estona. Mentres refrescavem els peus al llac els trons feien de les seves a la maladeta... quina sort!

Encara que l'objectiu era la Cresta del Pic de l'Alba ens vam haver de conformar amb una retirada desde la brecha ja que al matí un nuvol com el de la tarde anterior ens va fer retirar.. quan etavem baixant el dia va quedar net i amb un sol! coses que pasan ja ja ja

Per sort vam retirar, ja que els meus maltractats peus no podien seguir el ritme de les ganes que tenia de fer aquesta cresta i tornar al cotxe va ser un petit suplici. Ha quedat pendent però també un bon cap de setmana.

Tornarem! ja que l'ascensió val la pena, això sí amb els peus mes en forma!

VACANCES !

2011-07-27T12:53:00.000+02:00

Encara que curtes, les vacances sempre sentan be, així que aquests dies he aprofitat per escalar a la zona d'Aínsa i de pas veure els amics , que ja feia molt...

La veritat és que els sectors son impressionants i la gent local.... estan tots molt forts! ens haurem de posar les piles! quan torni he de poguer apretar una mica mès ja que he deixat un munt de vies per intentar encadenar.

D'aquest viatge han sortit dues teories imporants d'en Nacho 1ª "calentar asegurando" i encadena un 7b+ que ja tenia provat xiulant.. i la 2ª e important " hidratarse después de escalar con cerveza"

Com no podia ser d'altre manera vam fer una escapada a Escuaín de turistes, simplement encantador!

Poble abandonat, fins fa un parell d'anys hi vivia en Kike, ara retirat cap a la civilització...

Una estada de fanatisme i trobada amb amics, energia per tornar a la feina... amb poques ganes però és el que toca.

Alguns van quedar tant impresionats que la semana següent hi van tornar, com la Cristina i l'Edurad...Vaja dos fanàtics també.

L'Eduard va poder practicar com fotògraf, es nota, no?

Edu a JOE BAR TEAM, un 7c que no va perdonar a la tornada, quin crack!

Oscar Cacho al bon pegue de la variant esquerra de AURORA 8a+ però mooolt dur

Piles carregades i motivació al 100%, a veure si al setembre puc aprofitar una mica mès de les vacances llargues...

NOVAMENT EN MARXA! ENRERA LESIONS....

2011-06-18T23:21:00.000+02:00

Desprès d'un mes i mig de mala sort... ha arribat el moment d'escalar i aprofitar a tope els dies de festa!
axí que a ESCALAR! que ja en tenia ganes.

Comença la setmana a TARTAREU amb en Marco i la Sandra, bona temperatura i bones vies per anar posant el braços en forma.

No hi ha res millor que escalar amb els amics per retrobar el fanatisme, així que demà ja veurem que podem fer...

Com al dia següent vam anar a 3 ponts, poques fotos podem fer provant projectes, je jeje

Com no podia ser d'altre manera el dijous vam descansar, però el divendres amb en Marco lesionat.. el vam fer treballar de fotògraf i la Sandra i Jo ens vam posar les botes d'escalar tot el que ens venia de gust.

Dit i fet, una darrera l'atre, una bona tarda al sector que no estava masifica com sol pasar a les escoles de lleida desprès de la publicació de la nova guia, que per cert esta força ben feta.

la xorrera de "Pan de Puta" 7a

Aquesta era la primera via d'aquests tipus que provava la Sandra i no se li va donar malament, a mes pasant-s'ho be.

Per aquesta setmana deixem l'escalada esportiva i demà anire amb en Robert i en Nacho cap a Narieda Nord... si no plou!

Ploure no ho ha fet però... quan hem arribat al peu, COLLONS ! hi havien 8 persones esperan per començar i 6 a la via escalant, quan vam obrir "Baga Total" ja pensavem que seria repetida però avui no m'ho esperava així que hem canviat el pla i ens hem decidit per anar a un dels millors sectors de la zona ...
Grau mig però vies bonísimes, el "Sector Xapat"

En Robert escalfant a ESTRIPAJECS, un 6a molt bo de fisura. Aquesta és una de les molt bones!

Per sort per nosaltres el dia continuava ben tapat i la temperatura ha estat ideal, ja que aquest és un sector d'hivern.

Ja se que aquesta foto por sorprendre... però el que sorpren és la calitat d'aquesta via. No em cansare mai de felicitar a en XAVI PASTOR ja que penso que pot estar entre les millors de l'alt urgell. De debò company FELICITATS.

35 metres d'excel·lent roca i una autentica joia... "sin palabras"

Entrada a la reunió de Valiga

Els que no coneixeu aquests escalador, us el presento. Ignaci Gancedo, tota una vida escalant i guarda de St.Benet durant anys, és un plaer veure'l.

Aqui queda un resum dels ultims dies de festa que penso que han estat ben aprofitats, així que ja tinc ganes d'acabar els dies de feina que demà començan ja que tenim molta feina per la comarca..

HA ARRIBAT L'HORA DE DESCONECTAR...

2011-05-23T11:16:00.001+02:00

Un començamnt d'any complicat, un hivern sec, molta feina... Així que ja tocava una bona escapada per desconectar, i si el cap de setmana prometia bon temps; Era el moment...

Cap de Creus i la Massa d'Or ("La Rata") a la dreta, una de les millors inmersions de la zona, per sort el temps i les condicions ens van deixar baixar, ole!. Desprès d'una baixada a " Ses ielles" vam anar a la Rata.

Aquesta és la primera sortida de busseig a bord que faig amb el "Porta de Mar" del Diving Center Cadaques bona experiencia i molt recomenable, bon rollo garantit.

El millor ha estat la sort amb el temps, ja que hem pogut gaudir d'un bon cap de setmana i els primers banys al mar, hem feia molta falta... je je je

A veure si la salut em deixa i puc tornar a estar actiu ja que ultimament no paro d'estar fotut.. menys mal d'aquests petits moments.

el cert és que començo a tenir dubtes.. Mar? o Muntanya? que complicat!

Bernabe Fernandez en El duende: 9a de 90m(1ªParte)

2011-04-07T12:39:00.001+02:00

DAU AL SET, Roc del Balinyò

2011-02-28T14:53:00.001+01:00

26 de Febrer, desprès de bastants dies de feina, hem fet la 1ª d'aquesta nova via: " Dau al set". Probablement una de les millors del Balinyò. Fins ara tots haviem parlat de la cara sud de Narieda, però la sud de Narieda queda a l'esquerra de la " cherokee" on un francès ha obert " L'ermità del Balinyò" dedicada al Marcel Millet que ja tronava a rondar per la vall.

La via comença a l'esquerra de "Flam amb Nata" i el primer llarg és una bonica placa de 5º que ens porta al peu d'una placa tiesa. El 2º és un dels millors llargs de regletas de la pared 6b/b+ i 30m de resistencia fins al peu del 3er, un bonic però trencat espero que ens porta al llarg estrella de la via.

2º llarg 6b/b+

4º llarg 6b+/c
El quart pasa l'únic sostre de les vies del Balinyò, un dels millors llargs que hem obert en aquesta pared.
Però no cal donar la via per acabada ja que al damunt hi trobem una placa tècnica de 5+ i 64m que fan una delicia per tots aquells que disfrutem del terreny variat.

La nostre sorpresa ha estat que nomes hem trobat dos llargs de tràmit, el tercer i sisè que amb algùn canvi reunó fan que sigui una via bastant continua i amb poca vegetació, així que el camí d'exploració vegetal d'en Miquel el deixarem per la cara nord.

6º llarg, tot i se de canvi petreo petreo...

La via continua amb un llarg que per sort ha sortit de 5+ i és espectacular ja que torna a pasar per un dels trams tiessos de la pared, amb un grau agradable..

D'aqui un canvi de reunió i l'únic llarg de 6a de la via, un diedre espectacular desprès d'una bona placa.Camí del cim farem un llarg mès i ens juntarem a la sortida de la " Sal de Frutas" pels dos últims llargs.

El resultat és 12 llargs d'una qualitat excepcional , pensem, i una de les vies mès directes al cim del Balinyò, amb un toc diferent ja que la gastronomia ha deixat el lloc a la inquietud intel·lectual que alguns pensen que no tenim....

La revista fou creada el 1948 pels plàstics Antoni tàpies, Modest Cuixart, Joan Ponç i Joan Josep Tharrats, amb el poeta Joan Brossa i el filòsof Arnau Puig. El seu nom absurd, "dau al set", crerat un xic a l'atzar, durant una conversació entre tots, retrata ben bé la intenció de no aturar-se en la frontera de la lògica, on solen parar els pusil·lànimes.
L'arrencad impetuosa, sorprenent com inesperada, de tota una època per a la plàstica d'aquest país i per a la seva ja considerable expansió en el mon. Una fita que tots els estudiosos de l'art actual coneixen i insisteixen en esmentar....

MARCEL MILLET i XAVI BONATTI , Febrer del 2011 a l'alt Urgell

Aquí acaba una part d'una bona historia d'escalada i convivéncia durant l'hivern al bosc del Balinyò. Un any mes en Marcel ha deixat emprenta... Quin jefe!

Com han dit alguns:L'ermità del Balinyo ja ja ja

Gavarnie febrer 2011

2011-02-14T13:43:00.000+01:00

Amb la intenció d'escampar la boira i aprofitar les vacances, que sempre van be, em vaig trobar amb la tropa a Luz. En lloc del dimarts vaig treure el cap el dimecres ja que va sortir un feina d'ultima hora, ells ja havien escalat Banzayous tot i que les condicions no eran per tirar cohets es podia escalar.

Les condicions no sòn les ideals, però... les ganes poden amb tot. Dimecres vam anar tots plegats cap al circ i ens vam sentir una mica atropellats, mentres l'Esteve i Olivier ja feien via per fluide direcció al segon mur, per cert felicitats per l'ascensió, un munt de gent pujava corrent per agafar un bon lloc. Ens vam poder ficar tranquils a Ice-folle.

En general baixa aigua per totes les vies, però el tercer llarg estava bastant precari, però en Fernando alies "Tasker" va fer una autentica demostració de templança i maestria, així que vam aconseguir tirar cap a dalt.

El llarg era mes difícil de lo habitual i la protecció bastant dolenta, però aquest home estava llançat i així van dirigir-nos cap al mur de Mystyques per sortir a dalt.

El dijous el vam dedicar a descansar i preparar una pujada al segon mur, això sí amb matinada incluida. El divendres a les 3,30 h de la matinada la temperatura era positiva i bastanta humitat, així que vam deixar el pla per un altre dia, no gaire llunyà ja que sembla que vindra fred, i Alberto i jo vam anar a esquiar a Barreges-Mongie que és una estació molt guapa i no la coneixia.

Dissabte tornada a casa i diumenge de matinada cap a canelles que la roca sempre esta en condicions,
haurem d'esperar que passi el temporal i veure quanta neu ens deixa.

GEL A LA VALL DE RIALB

2011-01-25T17:03:00.001+01:00

El fred d'aquests dies ha fet que tornin a sortir les lineas de gel. Aquest any és una bogeria, tot i això s'ha d'estar pendent.

En aquesta vall podem trobar unes quantes vias que habitualment es posen en condicions, petits resalts que ens permeten jugar i fer una bona jornada. Avui hem anat a la columna que trobem aprop del primer pla desprès de la tanca, un resalt que dona varies opcions de joc i cap d'ellas menyspreable.

Una linea de dos curts llargs ( 15-20m) i WI-5 protegible en roca, que ens ha fet començar el dia amb motivació.

Aquesta és una bona manera d'aprofitar les hores lliures i a menys d'una hora de casa. Ara ens tocava la columna del costat.

El cert és que dona plaer poder jugar amb vies així i reunions al sol, gens de fred i bons moviments per carregar els braços. Encara ens quedava terreny per jugar..

Aprofitant un petit fil de gel a dreta de la columna he,m tret un altre boin llarg d'uns 40m per acabar amb les energies. D'aquesta manera no sap gens de greu tenir que anar a treballar de nit.

Avui era el segon dia de gel de la SPASKA i pel que sembla se li dona força bé ja que ha pujat sense inmutar-se gens. Així que ja hem complert amb el que deiem ahir... alguna n'haviem de fer !

Ara nomes falta esperar a veure que fa la meteo, ja que ideas no falten.. ni de bones ni de dolentes!

PORTELLA DE RIALB

2011-01-24T23:05:00.001+01:00

Avui ha tocat moure una mica el cos, ja fa uns dies que mancava activitat. Aprofitant que el PELUT tenia ganes d'esquiar hem sortit a fer un tomb amb els esquís cap a la Vall de Rialb.

Ja que a les dues tenia que treballar hem començat aviat, per sorpresa havia inversió termica i feia menys fred que a Ordino, tot i així costava de posar-si.

La nevada dels darrers dies ha millorat el gruix tot i que esta molt lluny del que hauria de ser. Fins al refugi de Rialb costa una mica de imaginació, desprès ja millora bastant tot i que la neu esta gelada en bastants trams.

Al arribar a la Portella hem tret el cap cap al Fontblanca i hem vist que la vessant del Castellar ha acumulat mès neu sobretot a les canals, encara que hem hagut de fer mitja volta ja que el temps no donava per continuar.

Amb una bona baixada, el fred i tot lo demes queda oblidat així que segurament demà s'haura de fer algo ja que segur que el cos ho demana... quina vida mes dura que ens ha tocat!

penso que per demà ja tinc una bona idea si tot acompanya ja veurem..

PIC DE MARGALIDA

2011-01-17T14:59:00.001+01:00

Aquesta és una de les activitats que quedarà grabada per sempre, ja que el record és molt bo. No se li podia demanar mès a la muntanya, bon temps, condicions excel·lents i un dels millors amics que he tingut per compartir tot això amb la mateixa il·lusió . " En dos palabras... Im presionante".

L'aventura comença amb una d'aquelles aproximancions que treuen les ganes, ja que la idea era anar a dormir desprès del " Ibon de Barrancs" , la motxila de 20kg demanava una mínima excusa per deixar-ho estar però res d'això. Ben segur que val la pena tot l'esforç.

Us presento al Robert Pujol, un d'aquells que sempre s'apunta a una bona moguda. Cal dir que per mi és un company de debò, amb una il·lusió per fer coses increíble. Aquí per primera vegada feia alguna activitat al massís de la Maladeta-Aneto, i com no; vam disfrutar del paissatge com el " Forao d'Aigualluts" de la foto.

Al final del Pla d'Aigualluts les cascades com la Mamporros para todos es mantenen en peu intentant no fer cas de les altes temperatures d'aquest hivern tant raro que tenim, alguna cordada s'enfila pel gel malgrat tot.

El Ibon de Tempestats, que a l'estiu dona tanta guerra per ser creuat i ara ens fa de pista de fons per ajudar-nos una mica en tota la nostra moguda.

Nit de luxe al hotel de Barrancs... La idea de dormir aprop de la via és perque ha corregut la veu de que esta en molt bones condicions així que millor anar allí i començar ben aviat per anar ràpid. Cosa que les 3 cordades que hi vam trobar, va donar per bona la teoria.

A les 5 del matí ja ens posavem a fondre neu per esmorzar i poder anar fent via , 3 nois de Madrid havien fet un vivac i sortirien abans que nosaltres. Això era un mal menor, una cordada al davant .

Una cosa s'ha de dir, que no te preu tot el que hem vist i disfrutat d'aquesta aventurilla. Penso que les imatges parlen per si soles.

El Margalida i la via al costa dret. Un lloc màgic del nostre pirineu.

El recorregut de la via és encaixonat i amb uns bons resalts que li donen un gran atractiu. Realment és d'aquellas que s'han de fer un cop almenys.

Els llargs del mig de la via. La neu estava genial i donava molta seguretat el que ens va fer anar bastant ràpid.

El coll de sortida del corredor, la feina feta i un molt bon record. 30m i estavem al cim del margalida.

Doncs amb això ja tenim una mes al sac, dos dies genials i algo que mai oblidarem.

Ressenyas de CABANA SORDA

2011-01-03T15:26:00.000+01:00

Ja que alguns companys m'han comentat que els costa de veure les topos del sector, faig un nou post per solucionar els problemillas i afegir alguna cosa.

L'aproximació es fa en 1,45h o 2,30 segons el sector al que ens dirigim: A la foto he marcat tres sector amb lletra verda: A les vies del fons ( sonata, melodia i les de dins del diedre)
B Columna Zipi i corredor Snowbeer
C Yihad i els projectes

En aquesta panoramica localitzem les vies del sector A, encara que falta la entrada directa a la del mig que va ser oberta mes tard.

Aquesta via es bastant recomenable per iniciació i la 3ª reunió esta muntada amb un pito a la dreta.

Melodia secreta, probablement una de les millors cascades que he escalat a Andorra i una de les joies del sector, actualment podem accedir per dos llargs que pugen directes desde baix, reunions sobre cargols i descens d'abalakovs. Una autentica disfrutada , ambient i alta muntanya.

Quan l'acces directe de Melodia esta sec , el compparteix amb el diedre, un llarg de 65m aprox segons la neu, porta fins un corredor que entra al diedre on trobem tres bones variants sense cap desperdici. Graus asequibles i reunions de pitons i cordinos als blocs per baixar si la neu no ho tapa. Fer atenció al ràpel de baix 65m.

SECTOR B:
Aqui tinc una errada a la ressenya, el coredor Snowbeer queda a l'esquerra de la columna zipi, per lo que l'aproximació a la columna la fem per la entrada del corredor fins unes vires que seguint-les cap a dreta ens porte al peu de via una mica per dalt.

Ara ja toca parlar de la Columna Zipi, sembla que el post de l'altre dia ha agradat. La via li vam dedicar a un bon amic que ben segur no se l'hauria deixat per fer.
El llarg ha variat ja que a la primera asc era molt mes gruixuda, pero tot i aixo no decepciona gens, podem escalar en un llarg molt bo de 50m i una sortideta fàcil o partir-ho en dos d'uns 25m al gust.
Per baixar cal agafar la vira descendnt cap a esquerra i tornar a la que hem fet servir per pujar.
Interessants posibiulitats en aquest sector.

Això pel que fa al sector de dins del estany, ara descriure el sector que vaig obrir l'any passat. Sector C: Yihad i les vies que s'han d'equipar per tooling al costat, estan exposades al sol però tot i això l'any passat van ser escalables mes d'un mes així que no pinta malament. Aquest any ja estan marcades per uns bons fils de gel.

L'acces és molt evident, quan s'acaba el bosc i ens dirigim cap a l'estany, a la dreta ens queda la pared i les cascades ben visibles aquest i una de 5º que hi trobem a la dreta.
Així que ara ja esta tot mes fàcil de trobar.

Darrera variant que ja m'oblidava... perdo!

Si algú vol mes info nomes ha de deixar un comentari a l'entrada i ja li contestare
Salut i espero que us agradi tant el lloc com a mi.

PIC DE LA SERRERA 2912m

2011-01-02T16:17:00.000+01:00

Avui que ja és dia 2 d Gener..tocava provar de fer un cim que ja fa uns quants dies.

Aprofitant que el meu mestre d'escalada, Armando Cobo, corria per la Cerdanya ens hem fet un truc per anar junts a fer un tomb per la Vall de Ransol. Encara falta molta neu però malgrat tot encara hem pogut disfrutar d'una bona sortida.

El grup format per: Juan Carlos, Josep i l'Armando.

La sorpresa ha estat la neu tan dura que hem trobat, ja que aquesta setmana han esta a casa dos companys de guipuzcoa i han trobat neu pols en les dos activitatas que volien fer, quina mala sort.

El dia ha estat força bo encara que el vent fa que la neu no transformi gaire i la sensació de fred és forta, malgrat tot un dia excel·lent.

Fent aquest post, em donen ganes de reformar una frase d'en Ferran Latorre: COM S'HO FA LA GENT QUE NO FA MUNTANYA , PER SER FELIÇ?

Armando en plena acció. D'aquest company hauria de fer un post serio algun dia, ja que va ser ell qui hem va ensenyar a escalar i de qui vaig treure l'afició per l'escalada clàsica. Així que us prometo que aixó queda pendent ja que val la pena.

Així que amb una bona sortida de muntanya, cap a casa a descansar i aquesta nit a currar... content però quin pal!

" COLUMNA ZIPI " Cabana Sorda

2010-12-18T19:45:00.000+01:00

Ahir tocava sopar d'empresa, tot i així havia quedat amb en Robert per pujar a Cabana Sorda. Excusa ideal per fer quasi bondad amb el beure, però quan ha sonat el despertador.... uf!

Al cotxe la temperatura era de -12º i la veritat és que tot costava un munt. El camí de pujada s'ha fet força agradable i ràpid hem entrat en calor, el gruix de neu no dona per pujar amb esquís i es caminava bastant be.

La primera mirada ha anat cap a la " Columna del Zipi" i ja que el record era bo ens hem decidit d'anar .
Aquesta via és una de les mes interessant per lo estetic del recorregut i on esta situada, la via segons les condicions pot fer-se en un llarg o muntant una reunio al mig.

La temperatura no ha pujat gaire ni al sol i una magnífica cascada amb sol a la reunio ha estat el premi, algo que no podem fer sovint. Hem partit els 50m de la columna ja que al mig encara li falta una mica de gruix, però no perd el grau ja que aquesta és IV-5º .

El tram mig tenia un gel " sorbet" ja que cau aigua de la columna de dalt, per sort es pot assegurar be amb cargols llargs.

Pel que fa a la resta de les vies semblen totes en bones condicions i la neu dura per les aproximacios així que es un bon moment per pujar.

A dalt Robert sortint de la columna després de batallar de valent i agafant carrerilla per fer el muret final

Així que un dia genial, haure de buscar una de bona ja que aquesta setmana la cosa s'ha posat molt interessant, però sempre hi ha alguna cosa guardada a la carpeta dels pendents ja ja ja

PIC DE CABAYROU VIA: BONATTI

2010-12-15T23:55:00.000+01:00

Avui era el dia...

Desprès de perseguir aquesta vessant desde principi de temporada, avui era " El DIA". Al arribar a l'estació la temperatura era de -15º i ja fa uns dies que no neva així que: perque no?

Aquesta és la vessant est del Pic de Cabayrou. Realment la linea que tenia pensada era la de l'esquerra, un corredor en diagonal de dreta a esquerra pel centre de la pared, però tots el plans han canviat ja desde l'aproximació.

Primera sorpresa, pujant per la pista de creussans abans d'on pensava trencar cap el peu del vessant, hem trobo aquest salt de gel. Un autentic " TSUNAMI" Així que penso que ja li pot quedar de nom, un resalt que forma un llarg de 20m i que fa 8/10m de 90º així que ja ho tenim.
TSUNAMI WI-3+ 20m.

El cert és que no esperava trobar un començament de dia tan bo, així que quan he arribat al peu de pared he vist una goulotte estreta que prometia una bona escalada i la veritat és que ha estat així. La famosa tècnica del "grass-tooling" d'aquesta banda del pirineu començava a donar una gran satisfacció.

Avui he tret el màxim partit d'aquesta tècnica, els metres anaven caient i de la idea inicial he anat derivant a una linea més difícil que enllaçava trams drets d'aquesta sorprenent pared. El resultat és una via de dificultat MD/MD+ i uns 300m de desnivell.

Donçs aquí teniu la primera via que obro i li poso BONATTI, ja que penso que és una molt bona ascenció de pirineísme modern i de la que n'estic super content. Per les properes repeticions suposo que cal dur un joc d'empotradors i algun friend, alguns pitons plans poden anar molt be. Al anar sol he fet servir nomès material per progressar així que si algú s'anima li estare miolt agraït si m'envia la info del que ha fet servir.

Per si serveix d'algo, aqui deixo una ressenya de la dificultat que penso que he trobat, teniu en compte que la tècnica ha esta de gel, neu i mixte amb " grass-tooling". Espero que si algú s'anima disfruti tant com Jo d'aquesta pujada d'adrenalina.

" SAL DE FRUTAS ENO" NARIEDA SUD

2010-12-15T22:56:00.000+01:00

Aquesta era la que encara em faltava de fer, el cert és que la via no m'ha deixat pas indiferent...
Llargs d'adherencia extrema i amb la dificultad obligada sense escaqueos, un viatge al·lucinant
per aquesta vessant de la Narieda amb segell de marca Millet, chapeau un altre cop.

El recorregut troba una manera genial d'enllaçar totes les planxes de roca excèl·lent evitant la vegetació, algo al que en Marcel ja ens te acostumats. Senyalar per mi lo complicat que és el 1er llarg ja que pilla fred i costa trobar el ritme, a partir de aquí ja és fàcil veure de quin pal va la resta.

Ara que s'acosta un nou hivern pot-ser que li donem vida a alguna nova via, ja que la tranquilitat i el bon clima de la zona animan. Per cert la ressenya al blog del Alt Urgell d'en Xavi Grane, com sempre.. bona feina.

Ara a veure que ens porta el temps aquesta setmana, ja que el tema neu comença a anar justet.
Això sí, quin bon rollo aquestes vies al sol...

Ice Climbing Ecrins, Record a GERARD PAHILLERET

2010-12-07T19:11:00.002+01:00

Aquesta tarde fent una ullada per la xarxa he vist la noticia, és una llàstima. Un activista del monte i un gran apasionat de l'escalada en gel, que ha aconseguit muntar el festival dels Ecrins i portar-ho al lloc on ha arribat. Per darrer cop " Salut Gerard"

MALAT DE "HIPERACTIVITAT"

2010-11-18T21:57:00.000+01:00

Deu ser que s'acosta un nou hivern... o que ha pasat un altre cumple? o no se que.... Bonament no en tinc ni punyetera idea, però?????????????

Sembla que la neu arriba de debò i els dies de entreno a la neu començan a enganxar-me ja que tinc un munt de projectes per aquest hivern.

De totes maneras una cosa que quedi ben clara; al tanto, ja que les condicions són les que marquen el que podem fer. Aquesta setmana ja he vist com trencaven unes plaques i fácilment que poden enganyar les condicions .

Eh penya! que queda molt hivern i no val la pena que ens fem mal, així que respectem tots les normes que marca la muntanya i a disfrutar de la hiperactivitat que tots portem dins.

CUBELLS

2010-11-15T09:31:00.000+01:00

No se quina es la raó, però és una semana moguda ja que cada dia surt un pla per no parar quiet, així que dissabte vam baixar a coneixer "Cubells". La guia d'en Pete va congregar una trentena d'escaladors en aquesta escola com si res.

Tota una bona sorpresa el sector ja que un bon numero de vies i algunes molt guapes. Apretades sobre regletillas i una orientació ideal per aquesta epoca de l'any.

El sector és bastant complet i amb vies de tots graus així que fàcilment s'omplira de penya , cosa que fara que algunes vies millorin ja que encara es trenca alguna costra i alguns peus. De totes maneres s'ha de felicitar els equipadors per la qualitat i quantitat de vies.

Així que una mica mes de regleteo i demà cap a Perles si la pell ens deixa....

Sembla que l'estiuet de Sant Marti serà curt aquest any així que l'haurem d'exprimir al màxim cosa que ja estic intentant fer....

PIC DE CREUSSANS o PEYREGUILS 2702 m

2010-11-12T17:57:00.000+01:00

Aquesta vegada ja tocava fer un cim, ja que l'esquí de muntanya sense cims queda una mica coix, així que he tret el cap per Creussans.

Realment han estat més les ganes que les condicions, ja que encara falta molta neu i si no és vol trinxar els esquís mes val no pujar-hi. Tot i això penso que ha valgut la pena ja que el dia ha estat prou bo.

Aquesta darrera nit he treballat i no he vist que havia plogut, quan he arrivat a Arcalís m'han dit que la neu estava feta una pena per la pluja i la veritat és que no estava gaire be. Així que haurem d'esperar a veure que fa aquesta setmana.

Tot i això m'he sortit amb la meva i ja tinc aquest primer cim de la temporada... He suat les magres i cap a casa, demà si tot va be una de roca per no aburrir-se...

DIA DE ROCA I SOLETE OLE OLE

2010-11-09T19:58:00.000+01:00

Desprès del mal temps d'ahir, avui hem sortit en busca del sol pe poder trepar una estoneta ja que avui a la nit hem toca dignificar-me amb 8 h de curro. " No nos vayamos a pensar... ehhhh"

Ep, gent de poca fe... aquest matí quan ha obert la finestra estava nevant. Tossuts com sempre hem començat a baixar i al arribar a la Pauta la cosa pintava bastant be. Al principi ha plogut mentres ens donava el sol, ben extrany tot plegat, poc a poc s'arreglat força.

Ara ja puc dir que demà... demà a descansar que desprès de la 1ª nit encara queden dues i s'ha d'aguantar, de totes maneras "inshal·lah" ja que com deia algú CARPE DIEM o algo així

Sobre lo del bon temps si teniu algun dubte ja li podeu demanar a la Spaska, que per cert avui ha apretat de valent. Aixo sí quan ha marxat el sol tots cap a casa que la temperatura ha baixat ràpid

A ESQUIAR DE NOU

2010-11-08T23:13:00.000+01:00

Dissabte 6/11/10
Sí, ja hem començat a esquiar aquest any. El cert és que el dia no podia ser millor, un sol estupendo i una pujada per la pista que no ho semblava.

La negra d'Arcalis es va concertir en una sortida de muntanya força interessant, sobretot pel Jan i en Raul que era la segona vegada que feien esquí de muntanya així que ben acompanyats s'ho van curra de valent.

Dilluns 8/11/10
AY ! Avui que hem tocava a mi disfrutar del matí lliure, però el dia semblava que m'ho posaria difícil al matí. Tot i això he sortit decidit i amb ganes cap a Arcalís.

Avui ha nevat durant el matí uns 4 cm a la coma i el dia era bastant dolent, encara que la neu era força bona a dalt a la coma al costat del túnel de Rat. Al pic d'Arcalís no s'arriba a la carena amb esquís encara.

Aquest matí m'he enrrecordat del que deia un dia l'Ariadna Tudel, que aquests dies entrenan el doble ja que no puja gaire gent, tot i així el incombustible Manel Pelegrina ja havia fet les seves pujades i desp tots a tornar a la feina....
I com deia en Rubianes " el trabajo dignifica"..... demà al matí a trepar que a la nit entro a currar a les deu

Mercat de Muntanya Activa 2010

2010-11-03T19:19:00.001+01:00

Bali Diving HD

2010-10-28T22:31:00.000+02:00

NEVADA OCTUBRE

2010-10-25T10:31:00.001+02:00

Avui és un d'aquells dies en que entenc per que visc a Andorra i no a Barcelona. La tardor ens ha agafat encara amb ganes de sol i bon temps, però ella no perd el temps i avui ens regala aquesta nevada.

Alguns hem quedat pillats a casa i d'altres a la feina, de totes maneras s'ha de continuar i mirar al cel que no para de sorprendre'ns... això sí de bolets poca cosa !

Guillaume Nery base jumping at Dean's Blue Hole, filmed on breath hold b...

2010-10-22T12:53:00.001+02:00

Simplement; sense paraules.... Del millor que he vist, així que us deixo aixó per al·lucinar una estona
amb la pau que despren...

ACTE DE FE

2010-10-15T19:22:00.000+02:00

La historia no podia ser diferent, un dia de gossos i dos fanàtics molt fanàtics, cansats però amb ganes. Així
que cap a Sabart i que plogui el que vulgui...
Tal i com feia anys enrera amb en Joan Pons, el mes fanàtic de la cova Disblia.

Aquesta vegada la meteo no s'ha equivocat i plou tot el que han anunciat desde fa dies així que entrem a la cova i a flipar com bojos..

Una bona estona per entendre com anava tot el joc, buscar la propera presa, girar-se, apretar, tornar a apretar i mentres a fora continuava plovent. L'escalada aquí és ben curiosa i difícil...
El dia va pasant i quan tornem a casa els braços començan a donar senyals de cansament, comentem la jugada un altre cop. Queden ganes de tornar, mes en forma si es possible.

are we a warrior live ijahman levi

2010-10-15T13:01:00.001+02:00

PETIT VIGNEMALE

2010-10-07T09:16:00.000+02:00

Cop d'ull a la meteo i cap al Vignemale, penso que el dissabte ens deixarà caminar amb bon temps. La carrera comença divendres al matí preparant tots els trastos just per recollir la Mercè a les dotzei enfilar el port cap a França.

El camí del refugi de "OULETTES", em va portant vells records de les ascencions fetes allí, les baixades de nit i algunes aventures que mai s'obliden . Com sempre una pressió que ens afegim a l'aproximació és l'hora del sopar, ja que ens esperen a les 19h i començem un pel tard, així que amb les parades justes anem fent via.

El temps aquesta tarde és millor del que esperavem, el camí es va fent agradable i com és un pèl tard anem sols cap dalt, nomès un grup de 4 que van amb presas com nosaltres i un parell de despistats que han passejat fins al refu.

El llac de " GAUBE" queda enrrera i poc a poc anem descobrint els racons d'aquesta vall tan guapa, les dues hores de camí es fan llargues ja i començem a tenir ganes d'arribar.

Sempre és una imatge al·lucinant la visió d'aquesta vessant del Vignemale, per a mi la mès salvatge del pirineu. El refugi nou em va sorpendre ja que no el coneixia ni n'havia sentit parlar de la reforma. El guarda al arribar ens va dir que la meteo havia canviat i que donaven forts vents per l'endemà així que igual hauriem de canviar el pla inicial de pujar per les arestes.

Per no variar al matí vam començar ben aviat i el vent encara no havia donat senyals de presencia així que pensava que podriem fer la nostra travessa, l'únic que anava fatal eran els meus dolorits peus que no trobaven la manera de no fer mal. Poc a poc els vaig empènyer fins a la " Fourquette " per donar un respir.

Un cop aqui el vent va apareixer, primer de manera feble donant-nos temps de fer el pic dl Petit Vignemale
mentres el dia s'aixecava.

El cim d'aquest 3.000 va ser la recompensa del esforç que els meus peus i jo vam fer aquest dissabte, la Mercè com sempre va pujar amb el seu ritme sense parar

Arrosegant els meus munyons cara avall vaig trigar mes en baixar del refugi que en pujar-hi, així que poc a poc i sense cap mena de pressa, el diumenge seria un altre dia i que si tot anava bé l'aprofitariem pe escalar una mica com així va ser. Vaig acabar amb un aspecte poc saludable espero que la propera sigui millor.

L'enèsima parada del meu viacrucis per baixar... ah pe cert el vent va acabar apareixent i per sort no ens va trobar a l'aresta... aquesta hagues estat una altre historia ben diferent.

TARDOR FANÀTICA

2010-10-05T16:06:00.000+02:00

Desprès d'uns dies de descans ja venia de gust escalar i a ser posible fora de casa, així que una escapada a la pedrera i tornem a casa contents.

El cert és que el dia no va ser gaire propici pels encadenaments, però vam tornar a casa ben motivats així que en Juanan ens va trobar just en el punt ideal per enrredar-nos pe anar a Montgrony.

Txentxo Oca, Albert Castellet i Dani Estragues

Feia molt que no escalaba a Montgrony i menys amb tanta gent, semblava una sorida del "BLOC CAFÈ"
el sector del Parking va tornar a ser una festa com la de anys enrrera.

Dani a "Decameron 6b+"

Així que tots repartits per alli i cada un provant la seva via, les sensacions anavan tornant i el dia ens ajudava amb una bona temperatura per pode apretar fort.

Juanan a "Gengis khan"

"Gengis Khan" un vell projecte que hem tornat a retrobar així que ja em veig fent escapades cap allí cada dos per tres, molina amunt i avall.

Xavi a "Gengis kahn"

Després de l'accident encara no havia tingut unes sensacions tan bones i dies de fanatisme colectiu com aquests, així que penso que cada dia la motivació continua pujant i els projectes es van acumul·lant.

Rosa a "Centellenca 7a"

Fanatisme de tardor, quan la calor comença a no ser un problema i podem anar a escalar a molts mes llocs.
Que per sort no ens queden gaire lluny de casa.

Txentxo al pas clau de "Gengis kahn"

Juanan " descans foto"

NARIEDA "BAGA TOTAL"

2010-09-24T09:37:00.000+02:00

Aquesta vegada tocava una bona però d'estiu, com sempre en Marcel està inquiet i comença a treballar a la via. Rebo la trucada i un cop mès ja estic liat a fer el jabato amb ell, la sort és que la feina em lliura d'alguns dels pitjors dies d jardineria. Tot i això ningú s'en lliura per complet.
Els dies van anar passant i la feina semblava que no avançava peò ni de bon troç ja que poc a poc se li anava arrencant un llarg darrera l'altre al " Mato grosso" de la narieda nord fins que al final vam tenir al davant el resultat.
Quince llargs i un itinerari d'escalada que creiem que quedarà super guapo, encara falta que la natura i l'hivern que s'acosta ens ajudi amb la neteja. Així que el proper estiu ja en tenim una mès per anar a disfrutar.

La via ha quedat completament equipada amb parabolts i ponts de roca, nomès cal dur 13 cintes i les reunions, així que si algú creu que va just nomès li pot caldre dos friends 0,5 i 0,75 com reforç però ben segur que no caldrà i mes quan les pluges de l'hivern acabin de fer baixar la terra que queda.

Sobre el grau i demes ja anirem veient però escalada majoritaria del "Vº grado" i a disfrutar Per cert s'ha de
remarcar el curro que s'ha fotut en Marcel, Gràcies company per compartir aquestes i moltes d'altres

VALL DE PINETA

2010-07-19T19:54:00.001+02:00

Ja hem trobat l'objectiu que buscavem... Balcò de Pineta i Pic del Astzou.

Havia sentit`parlar de la pujada al balcò de pineta, però no l'havia feta mai. Així que amb tota la calma començem a enfilar, la intenció és d'anar a dormir al refugi de Tucarroya.

Aquí encara queden congestas de neu al fons de la Vall. Just uns dies abans va haver un tràgic accident amb una colla de nois que és van ficar dins d'una congesta i els va caure al damunt, bastant trist.

La pujada és realment com me l'havien descrit. El camí amb mès desnivell de la zona que dona accès a un plà increiblement guapo 1200m mès amunt.

Tampoc aquí falta la neu ni la fauna, hem vist molts isards en aquesta vessant del Perdut. El camí fins a la Becha de Tucarroya és curt i volteja el Llac de Marborè per enfilar-se al coll on trobem el refu.

Amb la sort un altre cop de cara trobem lloc al refu, 12 places i 16 personas, ja que hem arribat a bona hora i encara quedaven llits lliures. Així que un bon descans, sopar i a les set al llit per tornar a fer una bona matinada.

El dia ha sortit espléndid, la nit ha deixat la neu en unes condicions molt bones per caminar amb crampons i fem força via cap al Astazou mentre el dia s'aixeca.

Quan ens acostem al cim un bon grapat d'isards ens vigilen. Quan arrivem dalt ja no queda ni un, però la vista sobre el Circ de Gavarnie i voltants compensa tots els esforços.

Ara cap a baix, com de costum la dutxa, bon menjar i un bon llit, a veure si demà estem en condicions d'escalare una estona a " Las Devotas" per anar apurant la visita al pirineu.....

Una visita ràpida al " Ibon de Plan" i cap a Devotas que ens espera en Nacho per fer unes vies. Ara toca tornar a casa per canviar de trastos i fer alguna inmersió a Cadaques que ja fa dies que en tinc moltes ganes.....

Una petita vista del pirineu..

PIRINEU ANTI-CRISI, ANTI-ESTRÈS

2010-07-19T19:19:00.001+02:00

Aquest any tinc menys dies de vacances així que aprofitem per fer muntanya pel Pirineu i continuar coneixent racons de les nostres muntanyes.

Començem per la Vall d'Ordesa i anem cap a Gòriz per fer nit i anar al Mont Perdut, així que cap a Soaso anar creuant-nos amb ,molta gent que roda per allí.

El camí encara que llarg és força distret i vam veure bastanta fauna, el paisatge val la pena tota la suada.

Per sort al refu havien tingut dues anul.lacions i vam tenir lloc per dormir, que amb el bon sopar van aconseguir que ens recuperesim de la pujada, ja que vam sortir amb el temps just per arribar al sopar.

A les sis diana, esmorzar i començem a fer via, just una hora més tard ja ens calçavem els crampons. Encara queda molta neu en alçada.

"Lago Helado", aqui ja és veu "la escupidera" i el cim del Perdut, la vista guapísima. Encara no hi ha ningú pujant però ja va arrivant gent, la temperatura fresqueta fa que la neu sigui ideal pels crampons, així que tots cap a dalt.

Una bona filera de penya s'organitza en un moment i tots cap al cim, no se quanta gent pujarà aquest estiu però segur que serà un munt, ja que a Gòriz tenen ple fins a finals d'agost.

L'esforç val la pena, un vent fred ens acull al cim, així que desprès de la foto de rigor començem a fer via cap a baix. Desprès de no se quant arribem al bus, reventats i amb els peus fets una merda, s'han portat prou be els meus "munyons", aquesta nit cap a Bujaruelo a descansar.

Ara tocava dutxa, jalo i DORMIR, tot això buscant un altre objectiu per passat demà....

Tornada a l'aigua

2010-06-18T17:57:00.000+02:00

Encara que el temps no acompanya gaire, hem de continuar fent les activitats que tocan... així que ja he començat a fer alguna escapada al mar per fer les primeres inmersions de la temporada. Així que deixo un video que he grabat amb la camball. La inmersió és al Ullastre 3 una muntanya que baixa fins a 41m i amb molta vida, a veure si per la propera trobo la manera d'enfocar millor la cam... sorry!

YIHAD WI-6º CABANA SORDA

2010-03-16T17:35:00.000+01:00

Fa molt temps que aquesta línea de gel em tenia el cor robat, varies vegades aquest hivern m'ensenyava els seus 30m desafiants com reclamant una ascenció. El problema és que desde que s'aixeca el sol comença a banyarla directament i fa que sigui complicat trobar les condicions ideals, tot i això aquestga vegada hem ajustat les comptes pendents i "YIHAD" ja és un bon record i com no un dels millors regals de Cabana Sorda.

El peu del mur és una plataforma perfecta ben protegida del vent i gràcies al sol un lloc ideal per estar un matí. La roca del sector és molt bona i ja tinc mirades tres possibles líneas de dry-tooling per obrir, així que en tornare a parlar d'aquest racó.

Aquesta via és dels pocs 6º de gel d'andorra i consisteix en una columna que queda partida al mig per una plataforma, que dona un bon descans i amb les condicions óptimes pot fer-se sense anar al repòs. Encara que aquesta vegada el gel obligava a escalar pel mig ,si creix molt penso que per la dreta podria ser un pèl menys dret.

Tot aixó no hauria esta possible sense la paciencia d'en Nacho que sense fer gaires preguntas es va apuntar ràpid quan li vaig demanar d'acompanyar-me. Cal dir que feia quatre anys que no tocava els piolets, així que gràcies company. Un cop al lloc a tots dos ens van agradar les moltes possibilitats de obrir vias que té el sector amb lo que ja tinc un altre compi motivat per anar a fe el jabato.

Així que aqui deixo aquesta Yihad, la nostre santa guerra de cada hivern, buscant líneas de gel per tot arreu i renovant la il-lusió que ens fa sortir a la muntanya cada cop amb mes ganes.

URDICETO: " ESPERANDO EL AUTOBUS"

2010-02-22T19:38:00.000+01:00

19 de Gener, 2010.
Una vegada més les bones condicions s'epatllen quan m'arriben els dies de festa, tot i això en Nacho em guarda una bona sorpresa. A la Vall d'Urdiceto ha crescut una cascada que fins ara mai no havia engreixat com aquest any. Una bona aventura que segur.. que ens fa tornar.

Doncs sí, aquest magnífic nus ens obliga a tornar al dia següent, excusa que aprofitem per dur el taladro i deixar les reunions muntades amb parabolts de pas que uns companys ens acompanyen per fer una repeticiò.

Aquest sector és ideal per buscar la tranquilitat en dies d'alta masificaciò pels voltants, una hora d'aprox fins la cascada de les "Bordes" i just al costat la nostre troballa " Esperando el autobus". Un circ a la part de dalt amb unes candeles que amenacen de caure donen un ambient salvatge al lloc.

La via no es gens menyspreable, ja que el recorregut acaba en una goulotte de 4º que és super estètica amb un pas vertical al mig del llarg. Jo crec que pot acabar com una clàssica si continua formant-se més vegades.

Així que deixo la ressenya i la recomano a tothom ja que és una d'aquelles vies que val la pena de fer

SOLS A GAVARNIE ?

2010-02-16T19:16:00.000+01:00

Hi han llocs que sempre sòn diferents, el circ de gavarnie amb seva màgia cada vegada t'ofereix un espectacle diferent

Alguna cosa no anava com havia d'anar, les sis menys quart i no hi havia cap altre cotxe al parking, tot i aixó agafem els esquis i enfilem cap al circ.

La impressió de que alguna cosa no era normal va augmentar quan a l'Hotel del Circ la taça es perdia i no trobem cap indici, així que amb paciencia enfilem cap al peu del mur quan comença a aixecar-se el dia. " Nacho, no se si es muy normal, pero no viene nadie. Solos en el circo, esto es muy difícil"

Desprès de fer un intent a FREEZANTE descobrim el motiu de la nostre solitud, les nevades dels dies anteriors havien deixat el circ molt carregat de neu i avui ha entrat una pujada de temperatures, tot raja aigua i les condicions no sòn gaire agradables.

Per eliminació vam arribar a ICE FOLLE direct i degut a la seva inclinació el gel era sec ja que l'aigua corria per l'interior així que aqui vam disfrutar una bona estona, un llarg de cinquè de seixanta metres. La part de damunt raja com les fonts del Llobregat així que ràpel i a buscar una altre.

D'aquesta manera arribem a FLUIDE, en Nacho fa el primer llarg i aqui sí que ens empapem de valent, decidim que ja en tenim prou i decidim marxar quan ens trobem amb una sorpesa. Realment no estem sols a Gavarnie...

Algú ha tingut la sort de poder volar en globus per damunt nostre, poder creuar els pirineus no es gaire fàcil ni freqüent. Avui hem tingut la sort de estar de testimonis.
Com acostuma a pasar darrerament, les condicions s'espallen quan tinc festa. A veure la propera vegada quina sort em guarda la mèteo..

VALL D'INCLES : EL DIA "D"

2010-02-01T18:41:00.000+01:00

Ahir era un d'aquells dies perfectes per quedarse a casa descansant. Després de treballar tota la nit, vaig anar a dormir tres hores amb la idea de pujar a fer el Pic de la Serrera.
Ens van trucar els companys per avisar que la carretera estava tallada just a la sortida del poble de Ransol i que anaven cap al Pic d la Coma de Varilles per la Vall d'Incles.

Així que canvi de plans i cap a Incles. Quan vam arribar el temps estava tonto i quasi be ens donem la volta, però com que ja estavem allí... Doncs fora mandra i cap amunt que ja ens han fet la traça, gràcies!

Cap de nosaltres ens esperavem el paquet de neu que ens vam trobar, i a mes la qualitat de la neu... Tot i que aquest any sembla que tenim la sort de cara ja que totes les sortides que hem fet han estat amb bona neu, a veure si dura.

Doncs arriba el millor moment del dia, " paketon" i anar baixant, si sempre fos així ....

Ara per alegrar la vida, vaig a preparar els trastos i cap a Gavarnie, així que la propera ja sabeu d'on parlarà. A veure si la meteo ens ajuda

COMENÇA LA TEMPORADA DE GEL 2010

2010-01-27T08:44:00.001+01:00

Com ja era hora, he fet una escapadeta cap al Sobrarbe, un cop mès he arribat quan l'onada de fred ja era fora de la comarca.... tot i això hem pogut aprofitar uns dies de bones escalades.

El recurs fàcil de la " Dorada" ens ha servit per omplir un dia en que no teniem gaire temps i la sort ens va ajudar força, ja que quan vam plegar, el dia es va tancar i va començar una bona nevada que ja afectava la part de França

Això sí que es una bona historia per contar.. Aquesta és una nova via a la vall de " Urdiceto" just a la dreta de la "cascada de las bordas". Aquesta línea s'havia marcat algunes vegades però ha estat ara que s'ha posat per primer cop en bones condicions, així que en Nacho i Jo vam treure el cap per fer una bona ascencio. Quan tingui la ressenya ja fare un altre post de " Esperando el autobús"

BENVINGUT 2010

2010-01-11T00:10:00.001+01:00

6 de Gener, dia de Reis. Avui s'han portat, a part del carbó m'han deixat un esplèndid dia de muntanya. La mèteo donava mal temps per avui i quan s'aixecat el dia no semblava que anès equivocada, tot i això l'espera ha valgut la pena .

En aquests dies s'agraeix mès que mai una mica d'activitat per fer baixar tots els àpats nadalencs, així que ens hem decidit per anar al Pic de la Coma de Varilles. En aquest Pic les condicions sòn bastant segures i la baixada és d'aquelles força agraïdes

L'ascensió és d'uns 900m de desnivell, sortint del pàrking de la Vall de Rànsol, un cop aquí s'agafa el camí que surt a la dreta de la casa de colonies i remontem el bosc per anar seguint les pendents suaus fins al coll que dona accès al pic.

Quan les condicions sòn com les d'aquest dia...

A veure com continua l'hivern, però de moment sembla que comença a posar'se força bé.

DIES DE "CINE"

2009-11-30T18:30:00.000+01:00

Apurant fanàticament abans de les nevades, que per cert ja estan deixant uns bons gruixos desde ahir, vam decidir baixar al Sector Cine. Precisament per gaudir d'un bon dia soleiat i d'unes vies que per mi ,son de moltísima qualitat, així que aprofito per felicitar als equipadors. Alguns companys d'Andorra que no estan acostumats al conglomerat no els hi va agradar però d'altres coincideixen amb la meva opinió.

Com que en Marco no havia estat mai vam anar directes al Muro de Gramuntill, ja que penso que és el mès espectacular. Encara que totes les vies que trobes pel camí sòn força guapes i conviden a quedar-se abans.

Segons m'han comentat avui, està a punt de sortir una guia de la zona de collegats amb tota la informació dels sectors d'esportiva que hi han, que son uns quants. Si algú necesita les ressenyes les pot trobar a la Pobla, al pub Astoret, que està al centre del poble.

L'accès al sector és força ràpid, desde la part de dalt, baixant per una ferrada curta . La pista s'agafa davant del pàrquing dels Raiers, just fins un punt on trobarem una cadena i l'advertencia de camí particular, pasant a peu la cadena i a la primera curva unes fites a mà esquerra ens porten a la ferrada.

FANÀTICS

2009-11-11T21:15:00.003+01:00

Sembla que tots els esports relacionats amb la muntanya tenen en comú una cosa, el fanatisme.
Mentres alguns ja fan series amb els esquís de rando, d'altres continuem tancant fort les regletes intentant allargar al màxim els dies al sol sense " faire niente".

El cert és que en aquesta época de l'any, la temperatura per l'escalada esportiva és la millor si el dia surt assoleiat. Hem d'afegir que també el gaudim amb més ganes.

Bueno intentarem continuar trobant aquests dies mentres l'hivern ens ho permeti

QUE BÉ, PERÒ QUE BÉ!

2009-10-21T16:45:00.005+02:00

Com diu en Jordi (pelut): que bé que estem. Passejant sense pressa per les nostre muntanyes.
Aquests dies són realment bons per anar a gaudir dels colors de tardor i agafar el ritme de caminar de cara a l'hivern que s'acosta.

El temps de tador s'ha tornat força fred, encara que quan surt el sol s'esta realment bé. El glaç ha començat a sortir en alguns racons i alimenta les il.lusions d'un nou hivern.

Dimarts, el Cadí semblava un lloc desert. Vam agafar el camí de Prat d'Aguiló que no coneixíem i va ser un encert.

Així que torno a dir-ho: Que bé, però que bé! demà si es pot a tibar de valent, s'ha de disfrutar que sòn dos dies

Sector del Caos la Piramide

2009-10-21T16:24:00.007+02:00

El Sector del Caos és dels darrers oberts a Andorra, situat a la part baixa de la Piràmide. En general no acostumem a escalar gaire aquí a Sta Coloma. Les vies en general curtes i graus força apretats fan que preferim baixar cap a baix a escalar en calcari.

En aquest sector trobem unes quantes vies d'estil "bloquero", bastant desplomat i molt guapes.

L'aproximació força curta desde el camí del Rec del Solà (5 min) i sol al matí fan que sigui un bon lloc per escalar aquesta época de l'any.

El diedre del caos, 6c/c+

Bavaria 6b

TARDOR !

2009-10-16T11:09:00.004+02:00

Aquest any sembla que sí, que ens haurem de dedicar a les activitats típiques de tardor, doncs aprofitar entre dies de fanatisme i anar a fer un tomb fora d'Andorra.

Tot i això la temperatura i la mèteo encara ens dona "vidilla", amb un últim bany al mar i un parell de bones inmersions.

El cert és que no s'esta gens malament al mar en aquesta època, poden gaudir de bones excursions pel Cap de Creus i tota la zona.

Encara que els colors de la tardor al nostre país són molt més intensos, ja hem passat la temporada de bolets i ara ja estem tots esperant la neu.....

Avui ha fet una temperatura força freda 1º aquest matí a Escaldes, sembla que aixó fa bona pinta així que paciencia

ESCALADAS A L'ALT URGELL

2009-09-12T17:27:00.014+02:00

Despres de la última obertura d'en Marcel a la cara nord de la Roca Narieda, la via "7 del 7", he aconseguit fer-li pujar per anar a repetir alguna de les bones vies que tenim a la comarca, així que el dijous comencem el nostre petit "stage" per la Xelo-Bam"

D'aquesta via pocas cosas quedan a dir, ja que despres del re-equipament s'ha convertit en una clàsica molt freqüentada, cosa normal ja que la via és molt interessant. Un recorregut lògic i força agradable.

Amb els pocs metres que hem escalat darrerament surtim molt satisfets d'aquesta bona via, així que una visita a les bases de Coll i a dormir aviat que demà volem continuar.

Encara que sembli extrany aquesta via d'ahir era la segona que en Marcel escalaba a l'Alt Urgell que no fos una primera ascenciò. Així que per fer una altre de bona ens decidim per la UES.

D'aquesta via havia sentit parlar moltes coses bones, però cap d'equivocada ja que la via és excel.lent. Una bona via equipada que a la segona part recorda una mica a alguna via de Roca Regina amb un recorregut molt ben trobat.

Una cosa que no podem negar és que l'Antonio

és un gran mestre obrint vies. La gran qualitat d'aquest itinerari ens va sorprendre bastant, ja que te una lógica brutal durant tota la via. Així que nomes cal dir que "Olè".

Despres de tants dies sense escalar gaire, estem bastant cansats quan baixem al cotxe així que ens fem un beure fresc i anem a devorar un bon menù que ens hem guanyat sobradament. Hem de buscar alguna cosa per aprofitar el matí de dissabte abans de que en Marcel torni a Monserrat.

Avui ens hem buscat un soci per que pugui tirar de nosaltres ja que anem una mica justos de forces, en Nacho s'ha presentat voluntari per arrosegar-nos per la via del "NIFO" i per enésima vegada tornem a la Narieda.

Una complicitat força gran, ja que els tres ens coneixem fà molts anys i sempre és agradable tronar a escalar amb amics de fa mès de vint anys.

En Nacho donant la cara en els llargs mès atletics de la primera part del Nifo, quina sort hem tingut que ha vingut disposat a teure les castanyes del foc. Així que abans que toqui el sol marxem cap al Tahussà per fer un bon dinar de fi de festa.

CRESTA DE SALENQUES-TEMPESTATS-ANETO

2009-09-01T17:45:00.014+02:00

Després de dir-ho durant molt de temps, hem aprofitat aquests díes de bon temps per fer aquesta ascenció que teníem pendent. Així que el dissabte vam agafar l'autobús al migdia per poder fer l'aproximació amb tota la calma i poder gaudir d'un bon vivac al Coll de Salenques.

El camí fins el Coll de Sallenques és ple de gent fins al Pla d'Aigualluts un cop ens dirigim cap al "Ibon de Barrancs" ja només trobem dues persones que hi pugen fent un passeig, el camí ja comença a ser més pesat i el terreny es va convertint en una tartera de grans blocs que ens porta al peu de les pendents del Coll de Salenques.

El vivac al Coll és un bon mirador per disfrutar del paissatge a més d'un bon lloc per poder agafar forçes per gaudir d'aquesta cresta llarga i espectacular.

Diumenge, comença el dia amb un espectacle genial, encara que no gaire aviat ja que fins les 7:00 no ens decidim a sortir del sac, no tenim pressa així que anirem fent.

Un cop decidits ens activem amb la vista de l'Aneto al fons del circ.

L'escalada de la cresta en general no és gaire difícil però no per distreure's gaire, de material ens hem decidit per 3 friends, 3 cintes i bagues llargues. En els punts claus sempre hi ha algún pitó.

Entre les Agulles de Salenques i el Margalida trobem trams força agradables i aeris on avancem amb facilitat abans d'uns llargs que porten al cim.

Durant tot el dia vam tenir una cordada d'uns nois d'Alacant que veníen al darrera amb els que ens anavem trobant i parlant alguna estona.

Les vistes del Margalida i el Tempestats amb les parets i el que queda de glaciar.

Una vegada pasada la"Brecha de Tempestades", ens queda un llarg que per mi és el més difícil de la via seguit d'un tram molt interessant de grimpada que porta a l'Espatlla d'Aneto.

Desde el cim de L'Espatlla d'Aneto 20 min ens separen del final de la via. L'esperat Aneto.

La Mercè disfruta d'aquest cim que durant tot el dia ens ha estat observant.

La baixada pel glaciar cap al pas del "portillón" és igual de llarga que sempre i no s'acaba mai, així que ens ho agafem amb calma ja que els meus peus comencen a estar força espallats, les vistes són espectaculars.

Aquesta vegada el glaciar m'ha enganyat ja que no el recordava tan gran, jo diria que l'altra vegada estava en pitjors condicions i semblava que li quedava poca vida.

Arribant a la Renclusa els peus s'accelerent pensant en la possibilitat de beure i menjar alguna cosa ja que el cos no dóna per gaire més.

PIC DE RIBULS

2009-07-20T09:48:00.009+02:00

PIC DE RIBULS Circ de Pessons

Aquesta és per mi una de les vies més guapas d'andorra, una escalada d'alta muntanya en un lloc molt trànquil. L'aproximació desde el refugi de Pessons en una horeta ho converteix en una activitat força completa.

La via comença amb els dos llargs més difícils de tot l'itinerari i despres es força mantinguda fins que arriba a la primera agulla. Tots els llargs d'aquesta primera part tenen algun tram per mirar-ho be.

Després de la primera agulla podem fer una travessa per la dreta de la segona agulla o pujar a dalt d'aquesta i fer un ràppel de 15m per arribar al collet i continuar per l'aresta direcció al cim. Jo prefereixo fer la travessa tot i que es un pèl delicada ja que t'estalvia la maniobra del ràppel.

Un cop a dalt del pic s'ha de anar a buscar una canal per desgrimpar que ens porta al coll de la gran canal que queda a l'esquerra del pic per que tornem al peu de via.

Material per la via: Joc de friends, tascons ( 2 o 3 peces mitjanas) ja que en el segon llarg van millor que els aliens, joc d'aliens. 15 cintes i bagues llargues.

La via té reunions equipades tot i que alguna s'ha de muntar.

La ressenya detallada es pot trobar al llibre d'escalades a Andorra de la FAM, cal tenir en compte que el primer i segon llarg son 6a per molta gent i no 5+.

FONT BLANCA MAIG 09

2009-05-13T09:25:00.006+02:00

Aquesta ha estat l'última sortida d'aquest llarg hivern i no per falta de neu sinó més aviat per falta de ganes, així que ens vam deixar enganyar pel Jordi per fer aquest cim per despedir.

Per ser un 7 de Maig només vam haver de carregar els esquís fins la sortida del bosc i les condicions que vam trobar a la baixada eren prou bones encara, amb gruixos força grans.

Així que treurem la pols de la bici i els gats per començar a viure l'estiu que ja ve de gust.

CAFE, COPA I PURO

2009-04-07T16:58:00.003+02:00

Aquesta vía va ser oberta per Marcel Millet l'hivern del 2008 a la cara sud de Narieda, ja és una via prou coneguda i bastant repetida així que no cal dir gaires cosas d'ella. Al blog d'en X.Grane també hi ha una ressenya molt bona, tant per l'accès, com per la baixada s'ha de seguir el mateix camí que per les altres vías.

Per cert, he trobat un forro polar al camí d'aproximació. Si algú el troba a faltar, que em deixi un missatge, aquesta setmana enviare un missatge al foro de la feec i a veure si surt el propietari.

RODAMONS DE BOSC

2009-04-07T16:43:00.004+02:00

Aquesta és una de las dos vías que en Marcel Millet ha obert el darrer hivern a la vall de Canelles. D'un estil semblant a la "Cafe,copa i puro" però amb una roca algo diferent, menys "slabs" i encara algo bruta en algún tram. Suposo que amb repeticions i algo de temps quedarà bastant neta.

L'accès a la paret es fà per la tartera que queda just a sota en 45' aprox. la paret és la que està a la dreta de la agulla del costat de la Narieda sud. El descens per la mateixa canal que per Narieda sud en 1h tranquilament.

Agulla de canelles
De nou en Marcel ha deixat una bona via de grau assequible per tothom per la que s'ha de dur un joc de tascons i friends variats. La vía és semi equipada amb spits,pitons i ponts de pedra. Així que ja en tenim una altre per anar fent

SOLÀ D'ENCLAR VIA MINGO

2009-03-31T19:06:00.003+02:00

Aquesta és una joia més d'en Pau Pàmies, la vía es força agradable i amb un recorregut molt més net del que pot semblar a primera vista. Darrerament es la segona vía que escalo d'en Pau i m'ha sorprès molt lo guapas que són les dues.
Per la "Mingo" cal dur uns friends ( 2 i 3 camalot) i tascons opcionals. L'aproximació és pel camí que surt del cementiri cap al Solà d'Enclar en 20' aprox, passat el boulder de Sta.Coloma s'agafa la canal que porta al peu de l'espero. La baixada per la canal de darrera fins arribar al camí.
Personalment penso que és una bona opció per una estona, l'horari aprox. es 2h i a l'estiu ombra a partir de les 5 de la tarda.

VIA CRUCIS

2009-03-24T18:29:00.006+01:00

Avui prometia ser un d'aquells bons dies, havia quedat amb en Carles al parking de la vinyola a Porte per tornar a insistir amb una bona vía d'alpinisme al pic de les Valletes. Però com ve passant aquest darrer mes, els astres s'han conjurat per fer-me la guitza i res de res el company ha resultat un indocumentat que en un control de la gendarmeria ha hagut de tornar a casa per fer-se els documents que ha perdut, mentrestant Jo ja estava al parking de l'estació esperant-me.

Així que tornant cap a casa mentres trencant-me la closca per fer algo d'activitat m'ha vingut al cap la idea d'anar a fer aquesta vía de Sta. Coloma. Ja que lo meu, sí que ha estat un via crucis..

La vía està reequipada pel Carlo Ferrari i nomès cal dur 8 cintes exprès, en cas de voler empalmar llargs duplicar i afegir reunions. El día canviava i començava a animar-se quan he arribat al cementiri bufava una mica de vent i un nùvol amagava el sol tot i aixó la temperatura era molt agradable.

Aquesta vía té un diedre molt característic al sisè llarg que li dona molt d'ambient, al igual que una aresta que porta al peu de la última placa. La vía en sí no té cap tirada extrema però cal vigilar amb els 5 c's ja que algún és força distret. Un cop a dalt la baixada a peu per la canl en 15'' és fàcil de trobar.

EDNA. Curs de Neu i Allaus

2009-03-23T20:27:00.006+01:00

La darrera setmana s'ha realitzat a Andorra el primer curs de neu i allaus de l'EDNA. Aquesta entitat està formada per tres organismes, C.E.N.M.A - GRIM (BOMBERS) i EFPEM, la finalitat és la de unificar criteris respecte a les allaus i la nivometeorologia de muntanya.Aquest curs constava de cinc dies de teoria a l'EFPEM i una sortida a Grau Roig al camp Arva que han muntat.

El cert és que ha valgut la pena, ja que anys com aquest hem pogut veure molts allaus per tot arreu i les acumulacions de neu són importants a tot el pirineu. Així doncs que no està de més refrescar tots els coneixements del tema.

L'EDNA també organitza sortides de pràctica per grups al camp Arva, així que si algú necessita refrescar o adquirir coneixements sobre aquests temas, val la pena de contactar-hi. La gent del GRIM s'ha encarregat de donar una bona formació de l'ús de l'Arva i consells pràctics de seguretat a la muntaya. Així que ús animo a fer el curs si teniu ocasió, val la pena.

COMAPEDROSA

2009-03-19T16:20:00.008+01:00

Después de lo de ayer hoy he cambiado de material así que me he apuntado con Serge, Jordi y Albert al comapedrosa. Vistas las temperaturas hemos salido temprano y lo cierto es que ha valido la pena. Con los esquís a la espalda hemos subido hasta el refu del Pla de l'Estany, ya que con la nieve dura se camina bastante bien. De aquí por Mals hiverns dirección a la portella de baiau.

La nieve esta bastante dura así que en la portella nos hemos puesto crampones y hasta la cima con una nieve dura excelente. Jordi y Albert han subido por Estany Negre , dicen que también con nieve dura y sin problemas.

Pues foto de rigor en la cima y bajada por la pala hacia l'Estany de les Truites, donde tocaba el almuerzo. Todas las bajadas en buenas condiciones incluso el corredor Canut.

Esta ascensión son unos 1300m de desnivel con lo que es importante en esta época empezar temprano ya que a la bajada la nieve transforma mucho y la zona baja es bastante penosa con nieve muy blanda.

Por esta semana ya vale, la próxima ya veremos...

PUNTAS DE LA VINYOLA

2009-03-19T16:02:00.006+01:00

Esta semana nos decidimos por ir a Porte, animados por el libro de Andorra elegimos la clásica de las puntas de la vinyola. La aproximación la hicimos en versión gandul con el telesilla, así que a las diez aprox estábamos debajo de la vía.

Cuando llegamos Albert y Oscar empezaban el primer largo, aunque lo que decían no daba muchas esperanzas, con lo cual nos tomamos con paciencia lo de prepararnos y comer algo. Al rato nos acercamos a la entrada y los colegas decidían dejarlo para mejor ocasión, así que Eli y Yo probamos suerte.

Pues visto lo que nos había costado el primer largo, también pensamos que sera mejor volver en mejores condiciones ya que no apetecía darse un palizón de mixto donde tendría que haber un corredor de 60º. Así que después de pelear un buen rato montamos un rápel y nos volvimos para Andorra a darnos una comilona.

Por lo visto tendremos que esperar a que las condiciones mejoren un poco, los compañeros decían que en el Col de Puymorens esa noche había hecho 2º positivos a 1920m así que mañana mejor cambiamos de herramientas.

CAMBRE D'AZE

2009-03-15T18:26:00.006+01:00

Después de la vía de ayer hoy apetecía estirar las piernas, así que reunión de amigos en la Cerdanya y todos motivados. Unos hacia los corredores y otros una buena subida al circo, la semana pasada no pudimos ni verlo pero esta vez la historia a sido muy diferente.

El calor no afloja, toda la subida al sol a servido para sudar las magras a base de bien todo y con eso la nieve primavera dura ,esta excelente. Mucha gente en los corredores del circo, las condiciones para las clásicas parecen excelentes y en algunos ya hay una buena traza.

Esta es la segunda vez que hago travesía en esta zona, la anterior subimos por la derecha del circo, pero el otro lado es mucho más bonito y con un ambiente muy alpino. Hay que salir de la base de ST.Pere dels Forcats y remontar la estación hasta el arrastre de la izquierda y de allí acceder al plateu del circo, desde allí hay varias opciones nosotros hemos tomado el bosque de la izquierda y después la cresta, hasta la cima unos 1100m de desnivel.

Parece que esta primavera tendremos una buena temporada para el esquí de travesía y si es cierto que bajan un poco las temperaturas ya sera la ostia. Así que continuaremos vigilando la meteo de cerca a ver donde nos lleva la próxima salida. Eso sí siempre acompañado de buenos amigos.

CAMI DE L'ALFONS BARÓ

2009-03-14T21:38:00.003+01:00

Hoy he vuelto a subir al Roc dels Collars, hacia tres años que no iba por allí. La subida de temperatura de los últimos días nos han hecho decidir por una buena jornada de roca. El baño de sol, la buena roca y un buen equipamiento están garantizados en este sector.

Volver a esta vía destapa un baúl lleno de buenos recuerdos, de la gente que subió allí para ayudar, las noches en el vivac del collado y sobretodo de lo bien que nos lo pasamos abriendo estas vías. Hoy ha sido un día esplendido.

Esta vía quedo completamente equipada, pero por desgracia el fulano de turno se ha llevado un tascón que protegía al segundo en un flanqueo del 3er largo, en alguna piada ya recomiendan llevar un alien rojo. El resto de la vía esta impecable.

Lo que no imanábamos cuando abrimos las vías, era que tendrían tanta aceptación. La reseña de X.Grane ha ayudado a dar a conocer este sector.

PD: Hoy he visto que algún amable visitante ha quitado la cuerda del segundo largo del séptimo de los cielos, solo espero que también haya corregido el seguro que estaba mal colocado.

CALDERS SUD

2009-03-05T21:43:00.007+01:00

Hoy le hemos encontrado el fallo al mal tiempo, así que Dani y Yo allí estábamos para sacarle el partido a un poco de sol que anunciaban. Dani propuso ir a Calders y yo no conocía esta escuela con lo que ya teníamos la excusa.

Cuando hemos llegado a la zona nos a costado un poco pillarle el rollo, vías cortas y unas apretadas de la ostia, pero con paciencia hemos ido encontrando buenas vías.

Por suerte para nosotros ha llegado Pere y ya teníamos toda la info a nuestro alcance, con su ayuda hemos probado lo que teníamos a nuestro nivel.

Hay que decir que todas las vías son cortas y explosivas pero la visita merece la pena ya que todas las que hemos escalado eran muy guapas. Esta gente de Manresa son incansables equipando...

Bueno hoy ha habido que hacerle el salto a los piolos si la meteo quiere mañana intentaremos salir al monte y si no buscaremos otra vez refugio en la deportiva.

sobrarbe

2009-03-03T21:00:00.008+01:00

Esta vez la meteo nos la ha vuelto a jugar, así que nos hemos dado un buen paseo por el Sobrarbe. Una visita a escuaín nunca deja mal sabor de boca.

La visita al pueblo y el paseo por los miradores de la garganta no era el plan inicial pero cuando las condiciones no dan para mas hay que tomarse las cosas con calma, así pues nos subimos a ver a Kike al que hacia días que no veía.

La suerte es que en nuestra visita no hemos encontrado los cincuenta coches que dice Kike que puede llegar a haber en verano, así que visita tranquila a un lugar muy tranquilo.

La idea era al día siguiente subir al Bateillance desde la boca norte del túnel, pero el día era pésimo y nos decidimos por ir de excursión a Chisagües. Este valle es una auténtica joya y bien se merece la visita.

Por suerte no han conseguido tirar adelante algunos planes que había para este valle ya que no me lo imagino con una estación de esquí o algo similar.

Ahora solo queda esperar que esta semana tengamos la oportunidad de hacer alguna ascensión si la meteo nos deja ¡imsahllah!

PIC DE L'ESTANYÓ

2009-02-28T20:53:00.008+01:00

Otra vez al lío, como no podía ser de otra forma un descanso de más de tres días parece que sea una pérdida de tiempo, así que hoy nos hemos quedado en Andorra para hacer una buena salida al monte. Ya se sabe que mentes ociosas engendran maldad..

Hace tiempo que tenia controlado un corredor encima de "L'estany de l'Estanyó", una bonita linea que marca una diagonal en la parte derecha del circo justo al lado de una vía que abrí años atrás. Hoy parecía el día así que nos hemos acercado allí Robert, Mercè y Yo , la verdad es que es una línea corta pero bonita que deja muy buen recuerdo.

Yo no tengo noticias de nadie que lo haya echo anteriormente así que creo que es una primera, de no ser tal caso pediría que se pusieran en contacto para dar info. La vía tiene unos 150m y es bastante fácil para repeticiones solo es necesario piolets y crampones, el descenso se realiza siguiendo la arista hasta la canal de la izquierda.

La vía sigue una linea muy evidente que se estrecha en la parte superior, en mi opinión es una buena actividad para iniciarse en los corredores. La aproximación vale la pena hacerla con esquís ya que la bajada también es muy buena.

Después de ver como estaba el parking de Sorteny hoy, creo que es una autentica suerte no haber encontrado a nadie en todo el día, lo cual también nos ha dado un poco más de ambiente.

A ver mañana que nos permite hacer la meteo ya que parece que se estropea el tiempo por unos días, eso sí de descanso ya hemos tenido bastante estos tres días.

POR FIN ADRENALINE

2009-02-26T12:43:00.008+01:00

Martes 24 de febrero, Nacho tuvo el detalle el viernes de olvidar su saco de dormir en el refu, así que la razón para volver ya la teníamos, ahora habría que esperar a que nadie entrara antes en la vía.

Bueno por suerte para nosotros no había nadie y pudimos meternos por fin, la vía es excelente por su recorrido y por que es bastante espectacular.

Aunque el día había empezado con niebla tuvimos la suerte de que despejo y nos hizo un buen día. Mientras tanto no dejaba de llegar gente otra vez más de 25 pers en el circo

Pues largo a largo pudimos disfrutar de esta vía, que ya le teníamos ganas y tambien del ambiente tan especial.

Esta vez sí que vamos a descansar unos días... pero no del todo que habrá que hacer algo contra el oxido....

GAVARNIE

2009-02-26T11:57:00.009+01:00

Por fin la meteo nos ha dado la oportunidad de acercarnos al circo y como era de esperar no fuimos los únicos en tener la misma idea, así que el jueves 19 ya eramos una veintena de fanáticos a las seis de la mañana que rondábamos por allí.

La verdad es que la espera ha valido la pena, Nacho nunca había escalado en Gavarnie así que buscamos una de las vías que quedaban libres y nos metimos de cabeza, las condiciones y la temperatura parecían las ideales.
Así es como nos decidimos por la "Ruflette" y el chasco fue cuando en el tercer largo nos encontramos metidos en un gran charco de agua por lo que decidimos dejarlo y volver al día siguiente para probar suerte con la que teníamos en mente.

Volvemos a la carga y otra vez gente en la vía que queríamos hacer así que nos metimos en "Dopamine" y salida por Banzayous que también es una buena combinación.

Esta vez las condiciones sí que eran lo que parecían, así que mientras Patrick y Morgan hacían Banzayous nosotros disfrutáramos con nuestra linea.

Lo cierto es que todo iba bien hasta que un guía decidió meterse en medio de nuestras cuerdas y subir montando el lio mientras Nacho se curraba un bonito largo.

Bueno pese a todo había valido la pena, el circo esta guapísimo y las condiciones parece que van a aguantar así que habrá que hacer un pensamiento.

En resumen mucha gente unas 34 personas el viernes y casi todas las vias en buenas condiciones, la semana que viene volveremos a intentar hacer la vía que queríamos hacer.

SECTOR XAPAT

2009-02-15T18:52:00.006+01:00

Después de un buen día de esquí hemos decidido cambiar de aires y salir a escalar en roca para aprovechar el buen tiempo de este finde. La elección del sector ha sido un acierto, unas vías buenísimas que han abierto unos amigos en un lugar tranquilo.

La calidad es común en todas las vías, largas con buena roca y muy bien equipadas, así que hay que felicitarlos a todos por el curro y el buen resultado.

De todas ellas hay una que a mi criterio es una de las vías más bonitas de la comarca, "Valiga Balaga" lo cierto es que ya hemos felicitado a Flipadits varias veces y creo que lo seguirán haciendo muchas veces.

"PAQUETON" EN SORTENY

2009-02-14T22:34:00.008+01:00

Después de la nevada del miércoles estaba claro que tocaba esquiar este sábado así que hemos decidido ir a Sorteny a una zona segura para dar un buen paseo.

La verdad es que después de tantos días de mal tiempo hoy era el primero de sol que`podíamos aprovechar, así que no nos lo hemos pensado mucho.

Como no podía ser de otra forma hemos tenido que abrir una autentica trinchera, la ventaja era que no había nadie en todo el valle.

Bueno lo de bajar ha sido otra historia, con esquis anchos da gusto pillar el "paqueton".

Lo que esta claro es que la temporada de corredores este año puede ser muy buena ya que están todas las vertientes bastante cargadas. Bueno mañana haremos una excepción y nos iremos a escalar con este sol que ya nos toca.

UN DIA DE TREGUA INVERNAL

2009-02-11T15:48:00.006+01:00

ARDONÉS , Iniciación a la cascada.

Aprovechando un día de buena meteo, nos volvimos a escapar de Andorra hacia Ardonés. El premio a nuestro madrugon fue una buena jornada de escalada y un tiempo excelente.

Hacia tiempo que Enric insistía en ir un día a probar la escalada en hielo, así que le propuse ir a esta escuela ya que las condiciones son buenas en el circo superior y la aproximación es muy cómoda. La huella estaba abierta hasta las cascadas que hay antes de los primeros toolings y de allí hasta arriba nos costo 15 min. La primera sorpresa fue no encontrar a nadie.

La segunda sorpresa es que desde la semana pasada todas las lineas han crecido un poco.

Bueno, con todo a favor pudimos escalar hasta hartar nos y pudimos hacer los dos toolings que ha equipado Jonatan este año que por cierto son muy agradables sobre todo el de la derecha. Por su parte Enric puso toda la carne en el asador y se esforzó como un titan.

En la otra visita no tuvimos la suerte de ver el valle, vale la pena verlo con buen tiempo.

Mi compañero salio muy contento con la nueva experiencia y dice que volverá a repetir.

Bueno como decía el título ayer fue un día de tregua, ya que hoy llevamos más de 30cm de nieve caída, el caos se apodera de las calles en Andorra y no para de nevar... La próxima de esquí...

ARDONÉS

2009-02-07T18:58:00.009+01:00

Esta vez nuestra búsqueda nos ha llevado a conocer este rincón del pirineo Aragonés. El martes Dani Ascaso nos dio un poco la info del sector y lo que había en condiciones así que Nacho, Ricard y Yo fuimos para allí decididos el jueves. La meteo, para no perder la costumbre nos obsequio con una buena nevada que no nos impidió escalar unas cuantas vías.

Cuando llegamos nos encontramos con una aglomeración de miembros del Greim que por suerte marcharon al poco y coincidimos con Jonatan, Citro e Israel que estaban grabando un reportage de televisón, un autentico lujo verles escalar.

Las vías de este sector no son muy largas, pero son muy interesantes. Hielo de todas las dificultades y algo de dry tooling.

Para acceder a las cascadas hay media hora de aproximación bastante agradable, el sector empieza a ser bastante concurrido. Muchas vías y tooling de calidad.

Jonatan Larrañaga, uno de los equipadores del sector.

Ricard que por fin ha salido unos días de la Seu para escalar unas cuantas cascadas, estrenando sus "monster" esta imparable.

Bueno, una semana más hemos conseguido hacer un poco de actividad. La próxima ya veremos donde nos llevan las condiciones.....

BIELSA BOCA NORTE

2009-02-07T18:27:00.008+01:00

Una semana más buscando condiciones, la meteo no acompaña y las ganas de escalar son grandes, así que encontramos algo de vidilla en el túnel. Lo cierto es que tenemos muchas ganas ya que la aproximación nos ha costado una hora en lugar de los quince minutos habituales, prueba de ello son los más de tres metros que han quedado enterrados de la Dorada.

Algunas lineas como la "Princesa" están creciendo como nunca las habíamos visto y nieve no le falta al sector para ponerse espléndido, ahora necesita unos días de frío y si nos dejan pedir más, un buen anticiclón para disfrutar del invierno.

Nacho con muchas ganas empieza a montar la primera linea.

Aunque las condiciones no eran las ideales pudimos pasar un buen día escalando, gracias a los esfuerzos de Eli nos pudimos acercar a la cascada con más comodidad. El hielo húmedo y agua por varios lados no pudieron con las ganas de trepar.

Bueno poco que decir, creo que todos estamos esperando el buen momento de este invierno para nuestras cascadas.

Bueno, la próxima semana lo intentaremos de nuevo.

"ECRINS 09"

2009-02-06T20:55:00.014+01:00

Aprovechando unas merecidas vacaciones, subimos a Alpes para escalar unos días en hielo. Carlos y Yo hacia unos años que no podíamos hacer una semana juntos como teníamos costumbre. La suerte ha estado de nuestro lado, ya que llegamos con anticiclón y nos fuimos el día que entraba el mal tiempo, así que el balance ha sido muy bueno; buenas vías, buen tiempo y encuentro con un buen amigo francés.

El primer día decidimos empezar con una visita a Ceillac, buen hielo y acceso rápido con lo cual la aglomeración es bastante habitual. La vía " Les formes du chaos" es una de las más bonitas así que con paciencia tuvimos nuestro lado para poder escalar sin agobios.

Por el centro una cordada de dos bastante peculiar, el más joven unos sesenta años y el otro unos setenta. Un buen ejemplo de ilusión y afición por el alpinismo, como no podía ser de otra manera nos preguntaron por Joan Quintana al que conocían desde hace vente años.

El resto de la semana hicimos bastante actividad en "Fournel" ya que la pista estaba abierta por la reunión de " L'Argentiere" y las condiciones eran bastante buenas. La semana anterior había nevado bastante con lo que el riesgo de aludes era alto, así que había que aprovechar lo que decían que era mas seguro. Nos decidimos por una vía que no conocíamos y que nos sorprendió gratamente por su bonito recorrido de ambiente alpino " Sexy gully ", muy recomendable con cuatro largos que dejan muy buen sabor de boca.

En un intento de cambiar de valle fuimos a probar suerte en "La Grave", pero el dia caluroso y las condiciones no acompañaron. Así que unos largos de "Moulins" , algo de boulder en el tunel y nos fuimos a hacer unas visitas que Carlos queria hacer...

Una cosa importante a decir es lo bien que nos han tratado en la " Gite d'etape le Baouti" de Vallouise, esta vez decidimos alojarnos a media pensión y fue un acierto por 30 euros al día, una comida excelente y un pueblo precioso.

Vistas las condiciones nos decidimos por "Beating the retrait" en Fournel, las condiciones eran un poco raras, hielo con una capa de nieve debajo y formado muy de golpe donde costaba bastante meter los seguros, todo y eso la vía merece un diez por lo bonita que es.

Lo sorprendente fue que en todas las vías del valle coincidían cada día algunas cordadas y un buen numero de Españoles repartidos por todas partes. Mucha nieve, mucho hielo y muchas ganas por todas partes.

Un día antes de que viniera Bruno a escalar con nosotros aprovechamos para esquiar en la estación de Pelvoux, 14 eur de forfait i un montón de fuera pistas para perder el sentido. Esquí, descanso y buena comida antes de juntarnos con nuestro colega francés. Bruno no había escalado "Davidof" así que hicimos esta cascada con sus dos columnas. La clásica y la de arriba por la derecha, lo cierto es que este hombre con su metro cincuenta es muy grande.

La columna del tercer largo por la derecha es una variante menos recorrida, el motivo es evidente.

Bueno, con la columna "Damilano" cerramos una estupenda semana de actividad, cada vez que el jefe se de la vuelta nosotros aprovecharemos para hacer una buena escapada sea donde sea .

Vias escaladas; Ceillac- Formes du chaos

Fournel- Sexy gully

Beating the retrait

Sourire kabile

Davidoff

Columna Damilano

La Grave- Moulins ( primers llargs)

CABANA SORDA

2008-11-27T18:05:00.012+01:00

SECTOR DE CASCADAS : CABANA SORDA

L'any passat em van portar d'excursió a Cabana Sorda després de la primera nevada de l'hivern. El lloc en sí em va encantar, però la sorpresa que em vaig endur al veure tots aquells contraforts amb les línies de gel que es començaven a marcar, va ser inmensa.

Vaig trucar en Robert i li vaig descriure les possibilitats, dies més tard ell va pujar i va veure que ja es podia començar a escalar, així que vam fer una primera visita de la que van néixer dos vies molt guapas. "Melodia Secreta" amb una variant i la "Sonata del Brujo".

La Melodia és una via de tres llargs que amb la variant del 3º ja és una bona activitat.

La Sonata del Brujo és també una via llarga, més fàcil però molt estètica

Més tard al costat esquerre del circ vam obrir la "Columna del Zipi", una curta però estètica cascada que vam dedicar a un bon amic.

El Robert per la seva part feia la primera ascenció del corredor "Snowbeer" una fàcil linia però molt guapa que porta fins la cresta del Pic de la Coma de Varilles.

A la dreta de les anteriors vam obrir el sector del Diedre, al qual escalavem al més de març tot i la calor que feia, allà el gel es mantenia en bones condicions.

La última via i més llunyana es la "Del Robert", una via que sorpren i dona dos llargs espectaculars amb una dificultat sostinguda.

Per accedir a Cabana Sorda s'ha d'anar pel camí que surt des de la Vall d'Incles fins al refugi 1h30" aprox, i 2h a peu de via. Per las vies cal dur uns 6 claus de gel i cordinos per abalakovs ja que tret el Sector del Diedre que te reunions equipades, la resta ens ho hem d'equipar.

ACTIVITATS ATÍPIQUES DE TARDOR

2008-10-31T21:26:00.010+01:00

30 i 31 d'OCTUBRE 2008

L'HIVERN ENS VISITA ABANS D'HORA

Encara que sembli una broma, aquesta setmana la tardor ens ha fet un regal ben curiós. Dos magnífics dies de raquetas i esquí de muntanya, las precipitacions han estat generosas aquí al pirineu. Així que alguns hem tingut temps per treure els trastos del garatge i començar un pèl abans d'hora la temporada, a la Vall d'incles dijous ja vam fer una sortida cap a Fontargent amb las raquetas aprofitant que el temps no era dolent del tot.

Avui hem pujat a la Coma d'Arcalis a fer la primera esquiadeta de l'any, ja que ahir em va dir l'Albert ( d'en Nyapusguapus) que havien trepitjat alguna pista i ja es podia baixar. El dia no ens ha acompanyat gaire però tot i això el fanatisme era prou fort, al final hem gaudit d'una neu de bona qualitat.

No se si això durarà tot l'hivern o només ha estat un breu avançament, el que sí puc dir es que ens ha deixat un bon gust de boca començar tan aviat la temporada.

Salut i bones esquiadas

CANVI D'ACTIVITAT

2008-10-27T17:05:00.007+01:00

Aquest any he decidit fer un canvi d'activitat a l'estiu, així que m'he decidit a continuar amb l'amic Juanma el famòs curs de submarinisme que vam començar fa dos anys.

Es cert que sempre m'havia cridat l'atenció aquest esport, però amb la obsessió per la muntanya l'havia anat deixant de banda. "pero nunca es tarde..." així que aquí em teniu fent el lluç .

Un punt guapo d'aquesta nova aventura es la penya del club del meu company, "doradasub.com", gent que també fan treballs verticals i escalen una mica per la comarca de Tarragona, cosa que també ens fa compartir més aficions.

En definitiva que ja tinc algo més amb que passar dies distret i que segurament em portarà a fer algún viatge xulo , Mar Roig etc...

En lloc de calentar el cap a ningú, deixo el contacte d'aquest club i el que vulgui iniciar-se al submarinisme, ja sap que pot comptar amb un bon professional com el Juanma, al que conec fa més de deu anys i amb el que havia treballat a Andorra motiu pel que puc assegurar que és un fanàtic del seu esport com nosaltres del monte

"OPERACIÓN TXAPULINA"

2008-10-27T14:57:00.006+01:00

Aquesta via es troba a la canal que separa la paret dels Vinyals i El Roc dels Collars, uns dos-cents metres a l'esquerra del vivac de la via Mader Mei. Es fàcil de trobar degut a que és una fisura de tres llàrgs molt evident. L'aproximació, es pot fer a peu per sota del Collars o bé per la corda fixa que hi ha a l'esquerra del primer llarg de la Mader Mei.

En la obertura d'aquesta van participar un grup de gent que s'incorporaven per primera vegada als aplecs, A.Vives, S.Català, J.Matorras, Jaume i Bubu, amb els quals vam tornar a passar unes nits al vivac de la feixa de la Mader Mei, molt divertits!

La via és ràpida en el lliure i entrtinguda en els trams d'artifo, amb roca excel.lent i un descens en tres ràppels equipats amb spits del 8. Per repetir-la caldran uns 12/14 pitons variats i un joc d'empotradors complet amb 20 cintes aprox. L1 50m, L2 45M+/-,L350m.

Com per la resta de vies de la vall, la millor època és l'hivern

CANALDA DIRECTA ESTEL

2008-10-26T09:23:00.008+01:00

SANT TORNEM'HI:

Després de tornar a passar per quiròfan, ha arribat el moment de començar a trepar una mica, així que amb en Nacho aprofitem un dissabte al matí i marxem cap a Canalda. Ell no hi havia fet res allà i jo li tenia ganes a la Directa Estel, de pas seria una bona manera de saber com anaven aquests peus semi-nous.

La via es bastant fàcil de trobar, al igual que la baixada a peu ( molt més recomenable que els ràppels). La via em va semblar més maca que la Fills del vent, l'Armand un cop em va recomanar aquestes dos per primers contactes a Canalda, cosa que és molt encertada, ja que és una escalada molt particular i no li agrada a tothom

xavi al 3º llarg

L'equipament comença a estar una mica tocat, ja que molts burins estan un pèl rebregats, però encara donen prou confiança, els tascons no serveixen de res així que no cal dur res

Nacho Gancedo al 4º llarg

En resum: bona via, un dia perfecte i els peus a tope . Així que: a trepar abans que vingui el fred!

EL SEPTIMO DE LOS CIELOS

2008-09-17T12:20:00.004+02:00

ROC DELS COLLARS

EL SEPTIMO DE LOS CIELOS

Aquesta via ja prou coneguda no demana gaires explicacions, per mi és probablement el millor que he obert en molt temps. Encara que falta acabar algun detall, com treure un parabolt que queda al segon llarg bastant baix i a l'esquerra, en el segon també s'ha de moure un seguro que queda fora de lloc i treure la corda. La variant del tercer és més difícil del que jo em veig capaç de fer així que si algú vol provar doncs endavant.

Algunes de les repeticions han fet ús de la corda fixa, mea culpa ja que amb l'accident i tot plegat no he pogut pujar a fer-ho. Però pel que han dit, tots han disfrutat d'aquesta via. Nosaltres la vam obrir pensant en rapelar per la via del Dioni així que és per això que no hi ha anelles a les reunions.

La via la vaig començar amb en J.Comas obrint el primer llarg per sota, a la primera reunió s'ens va acabar l'embranzida i veient la roca i les possibilitats ho vam continuar equipant desde dalt.

Amb l'ajuda dels companys la feina es va anar fent fins que vaig fer la primera, sense encadenar el 2º, que temps després encadena en Joan Cabau. Així que un altre cop l'aplec, reconvertit a l'esportiva de via llarga, torna a reunir un grup ampli de gent fent el "ganapia". Està clar que ens agrada tant juntar-nos com escalar

"CAMI DE L'ALFONS BARO i DIONI"

2008-09-17T11:43:00.004+02:00

Aquestes dues vies són les dues primeres obertes amb expansions i equipades pel lliure, després d'uns anys d'aturada dels aplecs hivernals ens tornem a reunir per alliberar els neguits aperturistes.

L'aplec el formem un altre cop M.Millet, J.Comas,N.Dalmases,D.Serrano,Paco T.D, T.Masana,X.Bonatti i un amic francès Bruno Genevray. El cert és que ja ho trobavem a faltar, el vivac, les nits al ràs i tot el que vam riure durant aquells mesos. Cal dir que en Marcel va passar dos mesos a la Vall de Canelles baixant tans sols algun dia a la Seu.

D'aquest aplec van néixer aquestes dues vies, el Septimo de los Cielos i algun llarg d'esportiva, encara hi tenim algun projecte cosa que ja vindra més endavant amb la bona salut. Els que ja han escalat en aquest sector han pogut gaudir de la bona qualitat d'aquestes dues joies ( almenys per nosaltres) i donar gràcies a les ressenyes d'en Xavi Granè.

Ara que vaig fent tota aquesta feina m'adono que teníem molts deures pendents, poc a poc van sortint del forat totes aquestas vies i espero que alguna més en el futur.

CANALLAS EN CANELLES

2008-09-16T08:23:00.003+02:00

" CANALLAS EN CANELLES"

Aquesta via ressegueix una evident línia de sostres que es troba a la dreta del sòcol del la Paret dels Vinyals. L'aproximació es fa en direcció al Roc dels Collars i en el moment que el camí s'acosta a la paret per anar a esquerra, trobem un corriol que porta cap a dreta i ens acosta al peu del sostre. Possible vivac uns metres abans del peu de via.

La via va ser oberta per Jordi Coma, Marcel Millet i Xavi Bonatti, aquí buscàvem la manera més fàcil de passar pels al.lucinants sostres. Per repeticions cal dur pitons variats, algun ganxo, friends i tascons. El descens el fem per la canal que surt cap a esquerra per anar a buscar unes cordes fixes que hi ha al costat del primer llarg de "Mader Mei".

Després d'aquesta via va seguir una més d'aquest estil per canviar posteriorment cap a les vies equipades del Roc dels Collars anys més tard. Ja fa un bon grapat d'anys d'aquestas aventures i hem cregut que valia la pena donar aquesta info, així que torno a repetir que si algú necessita més info, que es posi en contacte al blog

"LA TONTA" Germana de la rumba

2008-09-16T08:06:00.005+02:00

"La Tonta" va ser oberta al mateix moment que la seva veïna , "La Rumba", ja que erem una bona colla ens vam decidir de fer dos fronts ,així no estariem colapsant les reunions i de passada aprofitariem per no avorrir a ningú.

Aquesta via és d'estil non expansión però amb un altre aire, tot en lliure. L'itinerari ,combinat amb un semiequipament li dona un caràcter fort a la via. Per repeticions cal dur friends i tascons(alguns baguetos per substituir), es pot rapel.lar per la mateixa via.

El lloc del vivac coincideix amb el de la cova, per nosaltres és molt recomanable anar a dormir allà, ja que el vivac és còmode i les vistes de la vall valen la pena. Cal tenir en compte que allà no trobem aigua i l'aprox és la mateixa que a la "Rumba" unes dues hores aprox.

"La Tonta" 220m, L16a/ L2 7a+/ L3 IV / L4 7b / L5 III

CANELLES "RUMBA CATALANA"

2008-09-09T11:01:00.003+02:00

"LA RUMBA CATALANA"
Aquesta via d'artificial és la més difícil que hem obert a la Vall de Canelles, representa la unió de moltes hores d'esforç , a l'hora que és també un gran record de la convivència que ens va fer viure a tota la colla de nou.
Poc després de ser oberta vam rebre alguna trucada per demanar que fos enviada la ressenya, cosa que evidentment no vam fer, ja que era un moment en que no ens va venir de gust fer-ho i ha passat força temps desde aquell any.
La Rumba és per nosaltres un màxim exponent del "non-expansión" ja que l'itinerari i la roca obliguen a un esforç constant per progressar pel sostre. Aquesta via estava començada en els primers deu metres i abandonada després de molts anys.
Per repeticions cal tenir en compte que no hi ha aigua aprop, dues hores d'aproximació i que s'ha de dur un munt de ferro per poder repetir la via. La dificultat de la via és una suma de tot el que implica escalar allà , la dificultat de clavar i el "currasso" que implica. Així que el debat sobre el grau i tot el que podria surgir és algo que no ens interessa gaire, senzillament passem.
La via està oberta en una inmensa cova que segons el Sr. Jaume del Mas de Sant Pere, es diu "Espluga del cel" i l'accés es fa pel camí que surt recte del riu, amb una cadena, fins passar una finca on pujarem per uns lloms que van direcció a la cova.
Si algú s'anima a repertir la via, només cal contactar amb nosaltres al blog i li donarem la informació que ens demani.
Salut i bones rumbes

CANELLES "MADER MEI"

2008-09-05T11:25:00.004+02:00

VALL DE CANELLES: PARET DELS VINYALS

"MADER MEI" Es la primera via que abrimos en Canelles bajo el lema de "1er Aplec d'escalada non-expansión" , años más tarde me enteré de que algunos hacian la interpretación de grupo antiexpansiones. Bonita y laboriosa via que discurre por una muralla de roca excelente en la que hay dos vivacs naturales, uno en el bosque de la primera reunión y otro en el penúltimo largo.

Los detalles técnicos de la via son más o menos los de qualquier via de este grado A5-6b, así que para repeticiones hay que contar con un surtido generoso de pitones, maderas, empotradores, ganchos y plomos.

Para mi fue el primer contacto con toda la penya de "Can Aurell" Terrassa en la cual pasamos buenas noches de risas y dietas generosas en los vivacs, bagaje que todos los habituales del Cámping de Montserrat llevamos siempre con nosotros. Escalada omnívora.

A la derecha de esta hay una via abierta posteriormente justo por donde se realizan los rápeles de Mader Mei

EL COLECTIVO DE "EL-PUNCH"

2008-09-05T10:53:00.002+02:00

"El-punch"

Pretende ser el lugar donde dar a conocer algunas actividades propias y de un grupo de amigos que durante años nos hemos juntado para escalar, compartir y reirnos todo lo que hemos podido.

Algunas de esta vias ya son conocidas, otras no, pero después de hablarlo entre nosotros hemos decidido crear nuestro rincón para que no vuelvan a pisotear nuestras reseñas. Hace años que no estamos haciendo uso de los canales habituales de divulgación, por muchas razones diversas, así que aquí tenmos la oportunidad de hacerlo como mejor nos parece.

Después de diez años de actividades colectivas, hemos unido nuestros esfuerzos e ilusiones un grupo de gente muy diversa, el resultado son unas cuantas vias de variedad y calidad ( almenos para nosotros) que han sido punto de encuentro y de las cuales todos guardamos gratos recuerdos de tiempos pasados de una manera inmejorable.

Desde las colectivas "Non-expansión" hasta las últimas que fueron "equipadas" todas ellas tienen una historia detrás. Hay algunos nombres fijos en casi todas ellas : Marcel Millet, Jordi Comas, Xavi Bonatti, que hemos visto como muchos de nuestros amigos se apuntaban a compartir "findes" y risas con el petexto de las nuevas vias, gente como Sergi, Medina, "Funu", Jaume, Nando Dalmases, gabi, pablo S.Català, A.Vives , Dani Serrano y algunos más que seguro me olvido.

A partir de ahora aprovechare este blog para divulgar todas estas historias y otras que también estan en el tintero