sábado, 18 de diciembre de 2010

" COLUMNA ZIPI " Cabana Sorda

Ahir tocava sopar d'empresa, tot i així havia quedat amb en Robert per pujar a Cabana Sorda. Excusa ideal per fer quasi bondad amb el beure, però quan ha sonat el despertador.... uf!


Al cotxe la temperatura era de -12º i la veritat és que tot costava un munt. El camí de pujada s'ha fet força agradable i ràpid hem entrat en calor, el gruix de neu no dona per pujar amb esquís i es caminava bastant be.


La primera mirada ha anat cap a la " Columna del Zipi" i ja que el record era bo ens hem decidit d'anar .
Aquesta via és una de les mes interessant per lo estetic del recorregut i on esta situada, la via segons les condicions pot fer-se en un llarg o muntant una reunio al mig.


La temperatura no ha pujat gaire ni al sol i una magnífica cascada amb sol a la reunio ha estat el premi, algo que no podem fer sovint. Hem partit els 50m de la columna ja que al mig encara li falta una mica de gruix, però no perd el grau ja que aquesta és IV-5º .


El tram mig tenia un gel " sorbet" ja que cau aigua de la columna de dalt, per sort es pot assegurar be amb cargols llargs.


Pel que fa a la resta de les vies semblen totes en bones condicions i la neu dura per les aproximacios així que es un bon moment per pujar.

A dalt Robert sortint de la columna després de batallar de valent i agafant carrerilla per fer el muret final


Així que un dia genial, haure de buscar una de bona ja que aquesta setmana la cosa s'ha posat molt interessant, però sempre hi ha alguna cosa guardada a la carpeta dels pendents ja ja ja


 

miércoles, 15 de diciembre de 2010

PIC DE CABAYROU VIA: BONATTI

Avui era el dia...
 Desprès de perseguir aquesta vessant desde principi de temporada, avui era " El DIA". Al arribar a l'estació la temperatura era de -15º i ja fa uns dies que no neva així que: perque no?


Aquesta és la vessant est del Pic de Cabayrou. Realment la linea que tenia pensada era la de l'esquerra, un corredor en diagonal de dreta a esquerra pel centre de la pared, però tots el plans han canviat ja desde l'aproximació.


Primera sorpresa, pujant per la pista de creussans abans d'on pensava trencar cap el peu del vessant, hem trobo aquest salt de gel. Un autentic " TSUNAMI" Així que penso que ja li pot quedar de nom, un resalt que forma un llarg de 20m i que fa 8/10m de 90º així que ja ho tenim.
 TSUNAMI WI-3+ 20m.


El cert és que no esperava trobar un començament de dia tan bo, així que quan he arribat al peu de pared he vist una goulotte estreta que prometia una bona escalada i la veritat és que ha estat així. La famosa tècnica del "grass-tooling" d'aquesta banda del pirineu començava a donar una gran satisfacció.



Avui he tret el màxim partit d'aquesta tècnica, els metres anaven caient i de la idea inicial he anat derivant a una linea més difícil que enllaçava trams drets d'aquesta sorprenent pared. El resultat és una via de dificultat MD/MD+ i uns 300m de desnivell.



Donçs aquí teniu la primera via que obro i li poso BONATTI, ja que penso que és una molt bona ascenció de pirineísme modern i de la que n'estic super content. Per les properes repeticions suposo que cal dur un joc d'empotradors i algun friend, alguns pitons plans poden anar molt be. Al anar sol he fet servir nomès material per progressar així que si algú s'anima li estare miolt agraït si m'envia la info del que ha fet servir.



 Per si serveix d'algo, aqui deixo una ressenya de la dificultat que penso que he trobat, teniu en compte que la tècnica ha esta de gel, neu i mixte amb " grass-tooling". Espero que si algú s'anima disfruti tant com Jo d'aquesta pujada d'adrenalina.

" SAL DE FRUTAS ENO" NARIEDA SUD

Aquesta era la que encara em faltava de fer, el cert és que la via no m'ha deixat pas indiferent...
Llargs d'adherencia extrema i amb la dificultad obligada sense escaqueos, un viatge al·lucinant
per aquesta vessant de la Narieda amb segell de marca Millet, chapeau un altre cop.

 El recorregut troba una manera genial d'enllaçar totes les planxes de roca excèl·lent evitant la vegetació, algo al que en Marcel ja ens te acostumats. Senyalar per mi lo complicat que és el 1er llarg ja que pilla fred i costa trobar el ritme, a partir de aquí ja és fàcil veure de quin pal va la resta.

 Ara que s'acosta un nou hivern pot-ser que li donem vida a alguna nova via, ja  que la tranquilitat i el bon clima de la zona animan. Per cert la ressenya al blog del Alt Urgell d'en Xavi Grane, com sempre.. bona feina.
Ara a veure que ens porta el temps aquesta setmana, ja que el tema neu comença a anar justet.
Això sí, quin bon rollo aquestes vies al sol...

martes, 7 de diciembre de 2010

Ice Climbing Ecrins, Record a GERARD PAHILLERET




Aquesta tarde fent una ullada per la xarxa he vist la noticia, és una llàstima. Un activista del monte i un gran apasionat de l'escalada en gel, que ha aconseguit muntar el festival dels Ecrins i portar-ho al lloc on ha arribat. Per darrer cop " Salut Gerard"